Lluís XIV de França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.34.48.31. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 23:
'''Lluís XIV''' ([[Saint-Germain-en-Laye]], [[5 de setembre]] de [[1638]] – [[Palau de Versalles]], [[1 de setembre]] de [[1715]]) va regnar com a [[rei de França]] i [[Regne de Navarra|rei de Navarra]], el tercer de la [[Casa de Borbó]] (dins la dinastia Capeta), des del [[14 de maig]] de [[1643]] fins a la seva mort. També va ostentar els títols de [[comte de Barcelona]] (1643-52) com a Lluís II, el de [[comte de Santa Coloma]] i baró de Queralt (durant el mateix període) i [[Llista de coprínceps d'Andorra|copríncep d'Andorra]]. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el [[Cardenal Mazzarino]], el [[1661]].
 
Lluís XIV va adquirir el nom del '''Rei Sol''' ([[Francès]]: ''Le Roi Soleil'' en francès) en actuar en el ''[[Ballet de la Nuit]]'' ([[1653]]) als quinze anys d'edat. Hi representava Apol·lo, el déu grec del sol i patró de les arts, que era una al·legoria. El seu carisma, com el seu entusiasme i admiració cap al ballet, el van caracteritzar.<ref name=hyafil>''Danse baroque, le retour aux sources'', de Corinne Hyafil, article publicat a ''Ballroom, revue de danse'', nº4, hivern de 2014, pàgs. 20-25,. {{fr}} </ref> Un altre renom que tingué és '''Lluís el Gran''' (en francès ''Louis le Grand''), perquè regnà a [[Regne de França|França]] durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu "major". Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la [[Guerra de Devolució]], la [[Guerra francoholandesa]], la [[Guerra dels Nou Anys]] i la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del [[despotisme il·lustrat]].
 
Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de [[Monarquia absoluta|monarca absolutista]]. Se li atribueix la frase "''L'État, c'est moi''" ("L'Estat soc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de palesar l'estereotip de l'[[absolutisme]] que representava. Ben al contrari, el [[LouisDuc de Rouvroy]], duc de [[Saint-Simon]], testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: "''Je m'en vais, mais l'État demeurera toujours''" ("Jo me'n vaig, però l'Estat romandrà sempre").
 
==Infantesa Biografiai joventut ==
=== Infantesa i joventut ===
El seu naixement a [[Saint-Germain-en-Laye]] el 1638, els seus pares, [[Lluís XIII de França]] i de la infanta [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]], que havien estat sense fills durant vint-i-tres anys, el van considerar un regal diví (històricament, aquest fet ha sembrat de dubtes la legitimitat de la paternitat de Lluís XIII). El van batejar "Louis-Dieudonné" (Lluís el Déu-donat), i va rebre els títols ''Premier fils de France'' ("Primer Fill de França") i el més tradicional de [[Delfí de Viennois]].
 
Lluís XIII i Anna van tenir un segon fill, [[Felip IV de Valois|Felip d'Orleans]], el [[1640]]. Lluís XIII no es refiava de la seva dona i va mirar d'evitar que guanyés poder quan ell morís. Tot i això, quan Lluís XIII va morir, un nen de quatre anys anomenat Lluís XIV va pujar al tron el [[14 de maig]] de [[1643]], i Anna esdevingué [[regent]]. Va cedir tot el poder al seu primer ministre, l'[[italià]] [[Cardenal Mazzarino]], a qui la major part dels cercles polítics francesos menyspreaven, en part pel fet que no era francès.
 
Al mateix temps que la [[Guerra dels Trenta Anys]] [[Pau de Westfàlia|acabava]] el [[1648]], s'inicià una guerra civil francesa, coneguda com la [[Fronde]]. El Cardenal Mazzarino va continuar amb la centralització de polítiques iniciada pel seu antecessor, el [[Cardenal Richelieu]]. Va intentar augmentar el poder de la Corona a expenses de la noblesa. El [[1648]], va imposar una taxa als membres del parlament, format principalment per la noblesa i l'alt clergat. Aquests, no només van refusar de pagar-lo, sinó que van declarar nuls tots els anteriors edictes financers del Cardenal Mazzarino. Quan el Cardenal va fer empresonar els membres del Parlament, [[París]] es va revoltar. Lluís i la seva cort van haver de fugir de la ciutat. Poc després, la signatura de la [[Pau de Westfàlia]] el 1648, va permetre a l'exèrcit francès, sota les ordres de [[Lluís de Borbó-Condé (VI príncep de Condé)|Lluís de Borbó-Condé]], retornar en ajut de Lluís i la seva Cort Reial. El [[gener]] de [[1649]], el Príncep de Condé va assetjar París. La posterior [[Pau de Rueil]] va cloure el conflicte temporalment.
 
[[Fitxer:Europe map 1648.PNG|333px|miniatura|esquerra|Europa després de la [[Pau de Westfàlia]], any [[1648]]]]
Més enllà de la Pau de Westfàlia, França havia continuat la guerra contra la [[Monarquia Hispànica]]. Els francesos van rebre ajut d'[[Anglaterra]], llavors governada pel dictador [[Oliver Cromwell]]. L'aliança anglofrancesa esdevingué victoriosa el [[1658]] a la [[Batalla de les Dunes (1658)|Batalla de les Dunes]] que li va permetre [[Setge de Dunkerque (1658)|prendre Dunkerque]], on va caure greument malalt.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Melzer |nom=Sara E. |cognom2=Norberg |nom2=Kathryn |títol=From the Royal to the Republican Body |url=https://books.google.cat/books?id=3DK6gFFhL3UC&pg=PA54&dq=mancini+1658+Louis+XIV&hl=ca&sa=X&ei=9VaeVNv9G8zyUKzxg6AL&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=mancini%201658%20Louis%20XIV&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1998 |pàgines=55 |isbn=0520208072}}</ref> El posterior [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) va fixar la frontera entre les dues monarquies als [[Pirineus]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació | cognom=Coll | nom =Maria | article =L'aposta catalana | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.24-27 |issn = 1695-2014}}</ref> D'ençà d'aleshores, [[Catalunya]] resta dividida en [[Catalunya del Nord]] (Estat francès) i [[Catalunya del Sud]] (Estat espanyol). Pel mateix tractat, Lluís XIV adquiria el compromís de contraure matrimoni amb la filla de [[Felip IV de Castella]] (''Felip III a Catalunya''), [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]] (''Marie Thérèse''). El casament es va dur a terme el [[1660]] a l'església de Saint Jean-Baptiste de [[Donibane Lohizune]], al [[País Basc]]. També sota els acords del tractat, Maria va renunciar a tots els seus drets sobre la Monarquia Hispànica. L'enorme quantitat de 50.000 escuts d'or en concepte de dot -acordats al tractat- no van ser pagats mai del tot per Felip IV.
 
=== Primers anys de regnat ===
[[Fitxer:Louis-xiv-lebrunl.jpg|miniatura|esquerra|El jove Rei, vencedor de guerres i de cors, pintat per [[Charles Le Brun]]]]
Oficialment, la regència de la mare de Lluís va finalitzar quan ell va complir els tretze anys al [[1651]]. Lluís XIV va continuar permetent que el Cardinal Mazzarino controlés els afers d'estat. Quan aquest morí el [[1661]], els cercles polítics esperaven el seu relleu per [[Nicolas Fouquet, marquès de Belle-Isle]], el Ministre de Finances. Tanmateix, Fouquet va ésser cessat i empresonat a causa del fracàs en la gestió de les finances nacionals. Lluís va anunciar que no nomenaria cap primer ministre més, i que seria ell qui governaria el regne. Els seus consellers de confiança, els membres del ''conseil d'en haut'' (Alt Consell), incloïen els ministres més influents: [[Jean-Baptiste Colbert]] (d'interior), [[Hugues de Lionne]] (d'afers estrangers), i [[François Michel Le Tellier]], marquès de Louvois]] (de la guerra). El rei va excloure l'alta noblesa del ''consell'', cosa que va fer que el cronista de l'aristocràcia [[Louis de Rouvroy, [[duc de Saint-Simon]], es referís al regne com el "regne dels burgesos de baixa estirp."
 
El tresor francès estava en fallida quan Lluís XIV va assumir el poder el [[1661]]. El rei va resultar ser un malgastador extravagant, fent donacions d'elevades sumes de diners per tal de finançar la cort reial. Va ésser un mecenes de les arts, finançant figures literàries i culturals com [[Molière]], [[Charles Le Brun]], i [[Jean Baptiste Lully]]. També va posar l'[[Acadèmia Francesa]] sota el seu control, i esdevingué el seu "Protector". Va gastar diners millorant el [[Museu del Louvre]].
 
Jean-Baptiste Colbert va ser nomenat interventor general el [[1665]]. Va reduir el deute nacional amb una més eficaç política d'impostos. La nova política d'impostos va incloure les ''aides'', les ''[[duane]]s'', la ''[[gabella|gabelle]]'', i la ''[[Talla (impost)|taille]]''. Les ''aides'' i ''duanes'' eren drets de duana, la ''gabelle'' un impost sobre la sal, i la ''[[Talla (impost)|taille]]'' un impost sobre les terres. Colbert, tanmateix, no va abolir l'exempció d'impostos reclamada per la noblesa i el clergat. Va perfeccionar els mètodes de recaptació d'impostos de l'època. [[Jean-Baptiste Colbert]] també tenia plans per millorar el comerç francès. La seva administració va ordenar noves indústries i encoratjà empresaris i inventors. També va millorar la Marina, tant al mar com als canals navegables de França. Figura com un dels pares de l'escola de pensament sobre comerç coneguda com a [[mercantilisme]]; de fet, a França el mercantilisme és conegut com a colbertisme.
 
{{Casa de Borbó (França)}}
Linha 50 ⟶ 49:
Lluís XIV va ordenar la construcció del complex conegut com a "Hôtel des Invalides", que feia de llar als oficials que havien servit amb lleialtat a l'exèrcit i que, per edat o per ferides de guerra, restaven incapacitats. Lluís va considerar la seva construcció una de les fites més importants del seu regnat.
 
=== Guerra als Països Baixos ===
Després que el sogre de Lluís, [[Felip IV de Castella]] i III de Catalunya-Aragó, morís el [[1665]], el seu fill (de la seva segona dona), un noi malaltís i amb cert retard mental, esdevingué [[Carles II d'Espanya]]. Lluís reclamà que [[Ducat de Brabant|Brabant]], un territori de la Monarquia Hispànica als [[Països Baixos]], havia de ser "tornat" a la seva muller, Maria Teresa, mig germana de [[Carles II d'Espanya]]. Lluís va argumentar legalment que el costum a Brabant requeria que un fill no patís el que s'esdevingués de les segones noces del seu pare. Ell mateix en persona participà en les batalles de la consegüent [[Guerra de Devolució]], que esclatà el [[1667]].
 
[[Fitxer:Louis XIV (1666) Charles le Brun.jpg|miniatura|esquerra|'''Lluís XIV'''<br />Rei de França i Navarra<br />''per [[Charles Le Brun]] (1666)'']]
Fruit de la [[Tercera guerraGuerra angloneerlandesaAngloneerlandesa|guerra amb Anglaterra]], les Províncies Unides signaren el [[tractat de Breda]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Marley |nom=David |títol=Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present |url=https://books.google.cat/books?id=rdvp3cGJUZoC&pg=PA168&dq=1667+Breda+treaty&hl=ca&sa=X&ei=lFu7VI-_DMuyUcSigtAP&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=1667%20Breda%20treaty&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=1998 |pàgines=168 |isbn=0874368375}}</ref> i s'uniren a la [[Triple Aliança (1668)|Triple Aliança]], amb [[Anglaterra]] i [[Suècia]], el [[1668]]. Lluís es sentí traït pels holandesos,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lynn |nom=John A. |títol=The Wars of Louis XIV: 1667–1714 |url= |llengua=anglès |editorial=Longman Publishers |data=1999 |pàgines=109 |isbn=0582056292}}</ref> que havien estat aliats durant un segle.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wolf |nom=John B. |títol=The Emergence of European Civilization |url= |llengua=anglès |editorial=Harper & Row |data=1962 |pàgines=316 |isbn=0060471808}}</ref> Problemes interns a les Províncies Unides ajudaren els designis de Lluís sobre els Països Baixos. [[Johan de Witt]] tingué por que el país caigués sota el poder de [[Guillem III d'Anglaterra]] i va creure que es podia permetre una guerra naval amb França, però sabia que una guerra a terra hauria permès intervenir l'exèrcit de Guillem III. [[Guerra franconeerlandesa|França conquerí fàcilment]] tant [[Flandes]] com el [[Franc Comtat]], però enfrontat amb el poder marítim i comercial d'Anglaterra i les Províncies Unides, Lluís acceptà la pau. Pel [[Tractat d'Aquisgrà (1668)|Tractat d'Aquisgrà]] (1668), França retenia Flandes, però cedia el [[Franc Comtat]] a [[Espanya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Armstrong |nom=Alastair |títol=France, 1500-1715 |url=https://books.google.es/books?id=xIX_b_93aVIC&pg=PA152&dq=Treaty+of+Aix-la-Chapelle+1668&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjugbL6-qfXAhUDHxoKHb7RAc4Q6AEIQjAE#v=onepage&q=Treaty%20of%20Aix-la-Chapelle%201668&f=false |llengua=anglès |editorial=Heinemann |data=2003 |pàgines=152 |isbn=0435327518}}</ref>
 
La triple Aliança no durà gaire. El [[1670]], [[Carles II d'Anglaterra]] va signar en secret el [[Tractat de Dover]], entrant en coalició amb França. Les dues monarquies van declarar la guerra a les Províncies Unides el [[1672]]. Aquesta agressió va forçar la rendició de Johan de Witt i va permetre a [[Guillem III]], Príncep d'Orange, prendre el poder. Guillem III s'alià amb Espanya, forçant la retirada d'Anglaterra el [[1674]]. Guillem fins i tot es va casar amb [[Maria II d'Anglaterra]], la neboda de [[Carles II d'Anglaterra]]. La pau s'accelerà, i es va signar el [[1678]] el [[Tractat de Nimega]]. Lluís va guanyar més territoris als Països Baixos, i de nou el Franc Comtat.
 
El [[Tractat de Nimega]] va incrementar encara més la influència de França a Europa, però no va satisfer Lluís XIV. Va fer fora el Ministre d'Afers Exteriors, [[Simon Arnaud]], Marquès de Pomponne]], el [[1679]]. Va seguir fent un bon ús del seu exèrcit, però va guanyar més territoris en processos judicials que no pas en militars. Lluís reclamava que els territoris que li eren cedits als tractats, havien de ser cedits conjuntament amb totes les seves dependències i terres que haguessin pertangut a aquells territoris anteriorment, encara que se n'haguessin separat al llarg dels anys. Les "Corts d'Unificació" eren designades per establir quins territoris pertanyien a França, i les tropes franceses els ocupaven posteriorment. L'annexió d'aquests territoris menors, tanmateix, no era l'objectiu principal. El que Lluís volia era obtenir [[Estrasburg]], un important lloc avançat (militarment parlant). Estrasburg era una part de l'[[Alsàcia]] que no havia estat cedida amb la resta de l'Alsàcia a la [[Pau de Westfàlia]]. Finalment va ser ocupada pels francesos el [[1681]] sota un nou pretext legal.
 
=== El zenit del poder ===
La influència del monarca va incrementar-se notablement a primers de la [[dècada del 1680|dècada dels 80]]. Les colònies franceses creixien en nombre i mida arreu del món. Lluís s'estava rumiant de potenciar el [[gal·licanisme]], una doctrina que limitava l'autoritat del [[Papapapa]] a França. Més enllà, Lluís començà a fer minvar el poder de la noblesa i el clergat. Va aconseguir un immens control sobre la noblesa només pel fet de "recloure'ls" al [[Palau de Versalles]], exigint-los que passessin la major part de l'any sota el seu "control visual" en lloc de romandre a les seves respectives terres. Entretenia els seus "visitants permanents" amb festes extravagants i d'altres distraccions, que van ser factors significatius que contribuïren al seu domini absolutista.
 
[[Fitxer:Versailles Garden.jpg|miniatura|esquerra|Palau de Versalles i jardins]]
Linha 68 ⟶ 67:
També va mirar de reduir el poder de la noblesa, continuant el treball dels cardenals Richelieu i Mazzarino. Creia que el seu poder perduraria només si omplia les oficines d'alts executius amb plebeus, donat que si n'acomiadava a un d'ells, les repercussions serien nul·les entre la noblesa. Així forçà els nobles a servir-lo com a cortesans, mentre anomenava plebeus com a ministres i governadors regionals. Com a cortesans, els nobles encara esdevingueren més febles. Va convertir el [[Palau de Versalles]], prop de París, en un sumptuós palau reial, i s'hi instal·là definitivament amb la seva cort el [[6 de maig]] de [[1682]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Buckley |nom=Veronica |títol=Madame De Maintenon: The Secret Wife of Louis XIV |url=http://books.google.cat/books?id=HxNVLHKGRoAC&pg=PA228&dq=court+move+versailles+6+may+1682&hl=ca&sa=X&ei=9VHnT5nkBsWwhAem0ojECQ&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=court%20move%20versailles%206%20may%201682&f=false |editorial=Bloomsbury Publishing |data=2009 |pàgines=p.228 |isbn=0747596549 }}</ref>
 
[[Fitxer:Philip V 3Orangerie.jpg|miniatura|Felip VVersalles, [[Rei dl'Espanya]]Orangerie]]
[[Fitxer:Orangerie.jpg|miniatura|Versalles, l'Orangerie]] La vida a la cort restà centrada en la grandesa; els cortesans havien de mostrar el luxe en estat pur, vestir amb magnificència i assistir constantment a balls, sopars, representacions i celebracions. Molts nobles hagueren de triar entre perdre tot poder i influència, o passar a dependre completament dels ajuts i subsidis del rei. En lloc d'exercir el poder, els nobles competien per l'honor de sopar a la taula del rei o el privilegi d'acompanyar-lo i fer de portadors de l'espelma quan el rei es retirava a dormir. Lluís tenia diversos motius per construir Versalles. El principal: no li agradava París. Durant la revolta de La Fronda, instigada per part de la noblesa, uns insurgents van capturar el jove Lluís i el retingueren com a ostatge. Va decidir construir una residència fora de París per tal d'observar en la seguretat de la distància tot el que passava al país. Versalles també va servir com a enlluernador escenari d'afers d'estat i recepcions de dirigents estrangers.
 
[[Fitxer:Orangerie.jpg|miniatura|Versalles, l'Orangerie]] La vida a la cort restà centrada en la grandesa; els cortesans havien de mostrar el luxe en estat pur, vestir amb magnificència i assistir constantment a balls, sopars, representacions i celebracions. Molts nobles hagueren de triar entre perdre tot poder i influència, o passar a dependre completament dels ajuts i subsidis del rei. En lloc d'exercir el poder, els nobles competien per l'honor de sopar a la taula del rei o el privilegi d'acompanyar-lo i fer de portadors de l'espelma quan el rei es retirava a dormir. Lluís tenia diversos motius per construir Versalles. El principal: no li agradava París. Durant la revolta de La Fronda, instigada per part de la noblesa, uns insurgents van capturar el jove Lluís i el retingueren com a ostatge. Va decidir construir una residència fora de París per tal d'observar en la seguretat de la distància tot el que passava al país. Versalles també va servir com a enlluernador escenari d'afers d'estat i recepcions de dirigents estrangers.
El ministre més important de Lluís XIV, Jean-Baptiste Colbert, va morir el [[1683]]. Colbert va ser decisiu per a la bona salut de les arques reials, els ingressos reials es van triplicar sota el seu mandat. El poble, en canvi, va romandre pobre en general, i no va notar gairebé mai els beneficis de la gestió de Colbert.
 
El [[1685]], Lluís era al zenit del poder. Un dels caps d'estat rivals, el del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], va quedar lligat de peus i mans batallant contra l'[[Imperi Otomà]] a la [[Guerra de la Santa Lliga]]. El Gran Visir Otomà era a les portes de [[Viena]], però en el darrer moment [[Joan III Sobieski]] va conduir una coalició d'exèrcits polonesos, alemanys i austríacs cap a la victòria final al [[Setge de Viena (1683)|Setge de Viena]], el [[1683]]. Mentrestant, Lluís XIV havia pres el control de diversos territoris, incloent-hi [[Luxemburg]]. Després de repel·lir l'atac Otomà sobre [[Viena]], l'Emperador germànic restava de nou operatiu, però mai no va mirar de recuperar els territoris annexionats pel Rei Sol.
 
=== Declivi ===
[[Fitxer:Francoise Aubigne 1.jpg|miniatura|esquerra|Madame de Maintenon, segona muller de Lluís XIV]]
 
Línia 91:
Les campanyes de la [[Guerra de la Gran Aliança]] ([[1688]] - [[1697]]) foren inicialment favorables a França. Les forces de l'Imperi restaren sense efecte, ja que el gruix de les tropes imperials estaven concentrades lluitant contra l'[[Imperi Otomà]]. Lluís XIV va ajudar Jaume II en el seu intent de recuperar el tron d'Anglaterra, però sense èxit. Jaume va perdre el seu darrer bastió, [[Irlanda]], el [[1690]]. Anglaterra podia llavors dedicar més tropes i fons a la guerra en el continent. Una flota anglo-holandesa va delmar l'armada francesa a la [[Batalla de La Hogue]] el [[1692]]. La guerra va continuar durant cinc anys més, i va finalitzar amb el [[Tractat de Ryswick]] el [[1697]]. Lluís XIV va cedir [[Luxemburg]] i tots els territoris que havia reunit des del final de la guerra amb Holanda el 1679, tot i que va aconseguir retenir [[Estrasburg]]. També va haver de reconèixer Guillem III i Maria II com a sobirans d'Anglaterra, i prometre no ajudar mai més Jaume II.
 
=== Successió espanyola ===
{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}
[[Fitxer:Philip V 3.jpg|miniatura|Felip V, [[Rei d'Espanya]]]]
[[Fitxer:Philip V 3.jpg|miniatura|''Felip V Rei d'Espanya'' (~1720) de Miguel Jacinto Meléndez ]]
 
El gran afer de la successió del tron espanyol va mediatitzar Europa des de la [[Pau de Ryswick]]. El rei de la Monarquia Hispànica [[Carles II d'Espanya]], profundament incapacitat, no va engendrar cap hereu. L'herència espanyola oferia un gran premi; no només Espanya, sinó també el [[Regne de Nàpols]], [[Sicília]], [[Milà]], els [[Països Baixos Espanyols]] i un vast [[imperi colonial]], amb un total de vint-i-dos reialmes diferents.
 
França i el Sacre Imperi Romanogermànic es disputaven la Corona Espanyola. Lluís XIV i l'Emperador [[Leopold I, emperador romanogermànic|Leopold I]] tenien forts lligams familiars amb la família reial espanyola. Lluís era el fill de la filla gran de [[Felip III d'Espanya]] i marit de la filla gran de [[Felip IV d'Espanya]]. Leopold era fill de la germana petita de Felip III i marit de la filla més jove de [[Felip IV d'Espanya]]. Els francesos tenien un lleuger avantatge donat que [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]] i [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]] tenien el pes de l'antiguitat en els drets successoris.
 
Moltes potències europees tenien por que tant si França com l'Imperi prenien el control d'Espanya, l'equilibri de poder a Europa es veuria amenaçat. El Rei anglès, [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III d'Anglaterra]], va proposar un altre candidat, el príncep bavarès [[Josep Ferran de Baviera]]. Sota el primer tractat de partició es va acordar que el príncep bavarès heretaria Espanya, amb els territoris d'[[Itàlia]] i els [[Països Baixos]] a dividir entre [[Regne de França|França]] i l'Imperi. Tanmateix, Espanya es va resistir a l'esquarterament dels seus territoris. La cort reial espanyola insistia a mantenir la glòria de l'Imperi Espanyol. Quan Carles II es va assabentar del tractat el [[1698]], va nomenar [[Josep Ferran de Baviera]] com el seu hereu, assignant-li l'herència espanyola sencera.
 
L'afer va esdevenir més virulent quan el príncep [[Baviera|bavarès]] va morir de [[verola]] sis mesos més tard. La cort reial espanyola s'adonà que només podria mantenir el gran Imperi Espanyol unit triant o un membre de la dinastia borbònica francesa o algú de la dinastia imperial dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Carles II va triar al fill jove de l'Emperador Leopold, l'arxiduc [[Carles VI, emperador romanogermànic|Carles d'Àustria]]. Ignorant aquesta decisió, Lluís XIV i Guillem III van signar un segon tractat, permetent a l'Arxiduc Carles heretar Espanya, els Països Baixos i les colònies espanyoles, mentre que el fill de Lluís XIV, [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] heretaria els territoris d'Itàlia.
Linha 103 ⟶ 105:
El [[1700]], mentre esperava la mort, inesperadament Carles II va interferir en l'afer. Va tractar d'evitar que [[Espanya]] s'unifiqués amb França o l'Imperi. Tots els territoris espanyols havien d'anar a parar al jove fill del Delfí, [[Felip V d'Espanya|Felip, Duc d'Anjou]]. Si el Duc d'Anjou heretava la Corona Francesa, llavors la Corona Espanyola aniria al següent fill del Delfí, [[Carles de França (duc de Berry)|Carles de França]], i finalment a l'arxiduc [[Carles VI, emperador romanogermànic|Carles d'Àustria]].
 
Llavors Lluís XIV tingué una difícil tria: podia decidir-se per la partició i pau a [[Europa]], o acceptar la voluntat de Carles II i ofendre la resta de nacions europees. Lluís va assegurar a Guillem III que compliria els termes del seu tractat particular i partició dels dominis espanyols. Tanmateix, més tard, [[Jean-Baptiste Colbert]], Marqués de Torcy]] (nebot de Jean-Baptiste Colbert) va advertir Lluís XIV que si França acceptava una porció de l'herència espanyola, la guerra amb el Sacre Imperi estaria assegurada. Lluís va pensar que en qualsevol cas hi hauria guerra, i que seria més profitós acceptar tota l'herència espanyola. Conseqüentment, quan Carles II va morir l'[[1 de novembre]] de [[1700]], Felip, duc d'Anjou, esdevingué Felip V de Castella.
 
Els oponents de Lluís XIV acceptaren de mal grat Felip V com a rei d'Espanya. Tanmateix, Lluís va ser massa agressiu. El [[1701]] va prohibir les importacions angleses a França. Més enllà, Lluís va deixar de reconèixer [[Guillem III d'Anglaterra]] com a rei d'Anglaterra, donant suport a les reivindicacions del fill hereu de [[Jaume II d'Anglaterra]], [[Jaume (III) Estuart]] (el "Vell Pretendent"). [[Anglaterra]] tot seguit es va aliar amb les Províncies Unides, el Sacre Imperi Romà i la majoria dels Estatsestats Alemanysalemanys. [[Baviera]], [[Portugal]] i [[Ducat de Savoia|Savoia]] van ajudar Lluís XIV i Felip V.
 
La subseqüent [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] va durar la major part de la resta del regnat de Lluís XIV. França va tenir alguns èxits a l'inici, però la victòria de [[John Churchill (I duc de Malborough)|John Churchill]] a la [[Batalla de Blenheim]] ([[13 d'agost]] de [[1704]]) el va forçar a una postura defensiva. [[Baviera]] va desvincular-se de la guerra, i Portugal i Savoia es van passar al bàndol contrari. L'aventura li va sortir cara a Lluís XIV. Cap al [[1709]] havia perdut gairebé tot el poder que França havia aconseguit durant el seu regnat. Alhora que quedava clar que [[Regne de França|França]] no aconseguiria tota l'herència espanyola, també semblava clar que els seus oponents no farien fora [[Felip V d'Espanya]].
[[Fitxer:Basilica di saint Denis luigi XIV.JPG|miniatura|L'efígie de la tomba de Lluís XIV a la cripta reial de la [[Basílica de Saint-Denis]], [[París]].]]
Lluís XIV i Felip V van fer les paus amb la Gran Bretanya i les Províncies Unides el [[1713]] al [[Tractat d'Utrecht]].<ref name="s1714">{{ref-publicació | cognom=Alcoberro | nom =Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro | article =El primer conflicte global | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref> La pau amb l'Imperi es va signar al [[Tractat de Rastatt]] el [[1714]]. Es reconeixia a Felip V com a rei d'Espanya i sobirà de les colònies espanyoles, alhora que Felip V declinava qualsevol dret successori sobre la Corona Francesa. Els territoris espanyols als Països Baixos van passar a les Províncies Unides i els d'Itàlia es van perdre en favor de l'Imperi Austríac i Savoia. Lluís va cessar de donar suport a les aspiracions del Vell Pretendent sobre el tron de la Gran Bretanya. Alhora, el Regne Unit aconseguia dues preuades possessions espanyoles a la mediterrània: Gibraltar i l'illa de Menorca, a més d'aconseguir diversos territoris francesos de Nord-amèrica i de trencar el monopoli comercial de Castella a banda i banda de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. L'equilibri terrestre a Europa quedà restablert però el naval passà a mans de la Gran Bretanya, mentre que França quedava gairebé en la bancarrota.
 
=== Mort ===
Lluís XIV va morir l'[[1 de setembre]] de [[1715]] de [[gangrena]], pocs dies abans de fer setanta-set anys. El seu cos jau a [[Basílica de Saint Denis]], a París.
 
Linha 124 ⟶ 126:
Va posar França en una posició dominant a Europa i va continuar engrandint el territori francès. [[Voltaire]] el va comparar amb [[Cèsar August]].
 
Alhora, però, no va portar prosperitat a la gent de [[Regne de França|França]]. Les nombroses guerres i palaus extravagants van portar la nació a la [[bancarrota]] i va fixar elevats [[impost]]os sobre els pagesos mentre que la noblesa i la clerecia estaven exemptes de pagar-ne. Els camperols també s'oposaren a l'[[absolutisme]], i és força clar que la [[Revolució Francesa]] va beure d'aquestes fonts el [[1789]].
 
Lluís XIV va aconseguir el somni de posar un membre de la [[dinastia borbònica]] al tron d'Espanya. La [[Casa de Borbó]] va retenir la corona durant la resta del {{segle|XVIII|s}}, però va ser deposada i restaurada diverses vegades temps després [[1808]]. L'actual [[rei d'Espanya]], Felip VI, és un descendent directe de Lluís XIV.
 
== Llegat ==
[[Fitxer:France 1552 to 1798-ca.png|333px|miniatura|En taronja, guanys territorials de França durant el regnat de Lluís XIV]]
=== Cultural: arquitectura, dansa ===
Va construir el [[palauPalau de Versailles]], lluny de París i dels ciutadans del poble.
 
Va fundar l'[[Acadèmia Reial de Dansa francesa]], per a millorar la tècnica de [[dansa]] dels nobles pels balls que ell oferia a la cort. La seva filosofia estava en consonància amb l'[[Acadèmia Francesa]] del [[cardenal Richelieu]], en el sentit de voler controlar políticament el coneixement per mitjà de l'escriptura i el control de l'accés a allò recollit per escrit. D'altra banda, dotava a la cort, per mitjà de la dansa, dels seus valors absolutistes i classicistes. Els acadèmics (com Louis Pécour, Pierre Beauchamp, Raoul-Auger Feuillet o Charles Compan) van tenir la comanda d'escriure la ''[[Chorégraphie]]'' i reculls de danses que s'han usat a partir del segle XX per a reconstruir i recuperar la [[dansa barroca]], predecessora de la [[dansa clàssica]].<ref name=hyafil/>
 
=== Lingüístic ===
Continuant l'estratègia d'[[uniformisme lingüístic a França]] i de l'obligatorietat d'ús del [[francès]] en documents públics, instaurada per [[Francesc I de França]], [[Lluís XIV]] constatà l'ús del [[català]] en els documents i actes oficials dels territoris cedits a França en el [[Tractat dels Pirineus]]: el [[Rosselló]], el [[Conflent]] i part de la [[Cerdanya]], i el [[2 d'abril]] de [[1700]] promulgà un decret en el qual manifestà que considerava l'ús del [[català]] com un acte contra la seva sobirania,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sanabre |nom=José |títol=La Resisència del Rosselló a incorporar-se a França |url=http://books.google.cat/books?id=Mq5VAAAAYAAJ&q=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&dq=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ei=ns1QU5_cLaWi0QW_7YH4Bw&ved=0CFcQ6AEwCA |llengua= |editorial=Trabucaire |data=1985 |pàgines=177 |isbn=2905828013}}</ref> com també que "''l'usage du catalan répugne et est contraire à l'honneur de la nation française''" (vegeu ''[[Vergonhavergonha]]'').
 
=== Personatge de literatura i cinema ===
Lluís XIV apareix als ''[[Romanços de d'Artagnan]]'' d'[[Alexandre Dumas, pare|Alexandre Dumas]]. Al complot descrit a ''Romanços'', el darrer dels tres llibres, ''[[El Vescomte de Bragelonne]]'', ens parla d'un fictici germà bessó de Lluís XIV que tracta de suplantar el Rei.
 
A la pel·lícula ''[[L'home amb la màscara de ferro (1929)|L'home amb la màscara de ferro]]'', del [[1929]], basada en ''El Vescomte de Bragelonne'', [[William Blakewell]] traeix Lluís i el seu bessó. [[Louis Hayward]] va interpretar el paper dels bessons a l'adaptació de [[1939]], i [[Leonardo DiCaprio]] va fer [[L'home de la màscara de ferro|el mateix el 1998]].
 
Els darrers dies del Rei Sol també són recreats a ''[[La mort de Louis XIV]]'', d'[[Albert Serra i Juanola]] (2016).
 
=== Toponímia ===
El [[1682]], l'explorador [[René Robert Cavelier, Senyor de La Salle]], va posar el nom de ''Louisiane'' a la desembocadura del [[Riuriu Mississipí]], a Nord-amèrica, en honor seu. Tant el [[Territori de la Louisiana]] com l'[[Estat de Louisiana]] als [[Estats Units d'Amèrica]] van formar-ne part.
 
== Armes i lema ==
Linha 156 ⟶ 158:
!Nom!!Naixement!!Mort!!Notes
|-
| [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] || [[1 de novembre]], de [[1661]] || [[14 d'abril]] de [[1711]] ||  &nbsp;
|-
|Marie-Anne de França, Filla de France||[[16 de novembre]] de [[1664]]||[[26 de desembre]] de [[1664]]|| &nbsp;
|-
|Marie-Therese de France, Filla de França||[[2 de gener]] de [[1667]]||[[1 de març]] de [[1672]]|| &nbsp;
|-
|Philippe-Charles de France, Fill de França, Duc d'Anjou||[[5 d'agost]] de [[1668]]||[[10 de juliol]] de [[1671]]|| &nbsp;
|-
|Louis-François de França, Fill de França, Duc d'Anjou||[[14 de juny]] de [[1672]]||[[4 de novembre]] de [[1672]]|| &nbsp;
|}
 
Linha 191 ⟶ 193:
* [[Molière]]
* [[Michel Le Tellier]]
* [[François Michel Le Tellier de Louvois|François Michel Le Tellier]], marqués de Louvois]]
* [[Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart|Madame de Montespan]]
* [[Françoise d'Aubigné]], marquesa de Maintenon
 
* [[Sébastien Le Prestre]], el marquès de Vauban
* [[Henri de la Tour d'Auvergne-Bouillon]], vescomte de Turenne]]
* [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]]
* [[Gabriel Nicolas de la Reynie]]
* [[Louis de Rouvroy]], [[duc de [[Saint-Simon]]
* [[Charles Le Brun]], pintor oficial de Lluís XIV
* [[Jean-Baptiste Lully]]