Lluís XIV de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.34.48.31. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
'''Lluís XIV''' ([[Saint-Germain-en-Laye]], [[5 de setembre]] de [[1638]] – [[Palau de Versalles]], [[1 de setembre]] de [[1715]]) va regnar com a [[rei de França]] i [[Regne de Navarra|rei de Navarra]], el tercer de la [[Casa de Borbó]] (dins la dinastia Capeta), des del [[14 de maig]] de [[1643]] fins a la seva mort. També va ostentar els títols de [[comte de Barcelona]] (1643-52) com a Lluís II, el de [[comte de Santa Coloma]] i baró de Queralt (durant el mateix període) i [[Llista de coprínceps d'Andorra|copríncep d'Andorra]]. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el [[Cardenal Mazzarino]], el [[1661]].
Lluís XIV va adquirir el nom del '''Rei Sol''' (
Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de [[Monarquia absoluta|monarca absolutista]]. Se li atribueix la frase "''L'État, c'est moi''" ("L'Estat soc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de palesar l'estereotip de l'[[absolutisme]] que representava. Ben al contrari
==Infantesa
El seu naixement a [[Saint-Germain-en-Laye]] el 1638, els seus pares, [[Lluís XIII de França]] i de la infanta [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]], que havien estat sense fills durant vint-i-tres anys, el van considerar un regal diví (històricament, aquest fet ha sembrat de dubtes la legitimitat de la paternitat de Lluís XIII). El van batejar "Louis-Dieudonné" (Lluís el Déu-donat), i va rebre els títols ''Premier fils de France'' ("Primer Fill de França") i el més tradicional de [[Delfí de Viennois]].
Lluís XIII i Anna van tenir un segon fill, [[Felip IV de Valois|Felip d'Orleans]], el [[1640]]. Lluís XIII no es refiava de la seva dona i va mirar d'evitar que guanyés poder quan ell morís. Tot i això, quan Lluís XIII va morir, un nen de quatre anys anomenat Lluís XIV va pujar al tron el [[14 de maig]] de [[1643]], i Anna esdevingué [[regent]]. Va cedir tot el poder al seu primer ministre, l'
Al mateix temps que la [[Guerra dels Trenta Anys]] [[Pau de Westfàlia|acabava]] el [[1648]], s'inicià una guerra civil francesa, coneguda com la [[Fronde]]. El Cardenal Mazzarino va continuar amb la centralització de polítiques iniciada pel seu antecessor, el [[Cardenal Richelieu]]. Va intentar augmentar el poder de la Corona a expenses de la noblesa. El [[1648]], va imposar una taxa als membres del parlament, format principalment per la noblesa i l'alt clergat. Aquests, no només van refusar de pagar-lo, sinó que van declarar nuls tots els anteriors edictes financers del Cardenal Mazzarino. Quan el Cardenal va fer empresonar els membres del Parlament, [[París]] es va revoltar. Lluís i la seva cort van haver de fugir de la ciutat. Poc després, la signatura de la [[Pau de Westfàlia]] el 1648, va permetre a l'exèrcit francès, sota les ordres de [[Lluís de Borbó-Condé (VI príncep de Condé)|Lluís de Borbó-Condé]], retornar en ajut de Lluís i la seva Cort Reial. El [[gener]] de [[1649]], el Príncep de Condé va assetjar París. La posterior [[Pau de Rueil]] va cloure el conflicte temporalment.
[[Fitxer:Europe map 1648.PNG|333px|miniatura|esquerra|Europa després de la [[Pau de Westfàlia]], any [[1648]]]]
Més enllà de la Pau de Westfàlia, França havia continuat la guerra contra la [[Monarquia Hispànica]]. Els francesos van rebre ajut d'[[Anglaterra]], llavors governada pel dictador [[Oliver Cromwell]]. L'aliança anglofrancesa esdevingué victoriosa el [[1658]] a la [[Batalla de les Dunes (1658)|Batalla de les Dunes]] que li va permetre [[Setge de Dunkerque (1658)|prendre Dunkerque]], on va caure greument malalt.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Melzer |nom=Sara E. |cognom2=Norberg |nom2=Kathryn |títol=From the Royal to the Republican Body |url=https://books.google.cat/books?id=3DK6gFFhL3UC&pg=PA54&dq=mancini+1658+Louis+XIV&hl=ca&sa=X&ei=9VaeVNv9G8zyUKzxg6AL&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=mancini%201658%20Louis%20XIV&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1998 |pàgines=55 |isbn=0520208072}}</ref> El posterior [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) va fixar la frontera entre les dues monarquies als [[Pirineus]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació | cognom=Coll | nom =Maria | article =L'aposta catalana | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.24-27 |issn = 1695-2014}}</ref> D'ençà d'aleshores, [[Catalunya]] resta dividida en [[Catalunya del Nord]] (Estat francès) i [[Catalunya del Sud]] (Estat espanyol). Pel mateix tractat, Lluís XIV adquiria el compromís de contraure matrimoni amb la filla de [[Felip IV de Castella]] (
==
[[Fitxer:Louis-xiv-lebrunl.jpg|miniatura|esquerra|El jove Rei, vencedor de guerres i de cors, pintat per [[Charles Le Brun]]]]
Oficialment, la regència de la mare de Lluís va finalitzar quan ell va complir els tretze anys al [[1651]]. Lluís XIV va continuar permetent que el Cardinal Mazzarino controlés els afers d'estat. Quan aquest morí el [[1661]], els cercles polítics esperaven el seu relleu per [[Nicolas Fouquet, marquès de Belle-Isle]], el Ministre de Finances. Tanmateix, Fouquet va ésser cessat i empresonat a causa del fracàs en la gestió de les finances nacionals. Lluís va anunciar que no nomenaria cap primer ministre més, i que seria ell qui governaria el regne. Els seus consellers de confiança, els membres del ''conseil d'en haut'' (Alt Consell), incloïen els ministres més influents: [[Jean-Baptiste Colbert]] (d'interior), [[Hugues de Lionne]] (d'afers estrangers), i [[François Michel Le Tellier]], marquès de Louvois
El tresor francès estava en fallida quan Lluís XIV va assumir el poder el [[1661]]. El rei va resultar ser un malgastador extravagant, fent donacions d'elevades sumes de diners per tal de finançar la cort reial. Va ésser un mecenes de les arts, finançant figures literàries i culturals com [[Molière]], [[Charles Le Brun]], i [[Jean Baptiste Lully]]. També va posar l'[[Acadèmia Francesa]] sota el seu control, i esdevingué el seu "Protector". Va gastar diners millorant el [[Museu del Louvre]].
Jean-Baptiste Colbert va ser nomenat interventor general el [[1665]]. Va reduir el deute nacional amb una més eficaç política d'impostos. La nova política d'impostos va incloure les ''aides'', les ''[[duane]]s'', la ''[[gabella|gabelle]]'', i la ''[[Talla (impost)|taille]]''. Les ''aides'' i ''duanes'' eren drets de duana, la ''gabelle'' un impost sobre la sal, i la ''[[Talla (impost)|taille]]'' un impost sobre les terres. Colbert, tanmateix, no va abolir l'exempció d'impostos reclamada per la noblesa i el clergat. Va perfeccionar els mètodes de recaptació d'impostos de l'època. [[Jean-Baptiste Colbert]] també tenia plans per millorar el comerç francès. La seva administració va ordenar noves indústries i encoratjà empresaris i inventors. També va millorar la Marina, tant al mar com als canals navegables de França. Figura com un dels pares de l'escola de pensament sobre comerç coneguda com a [[mercantilisme]]; de fet, a França el mercantilisme és conegut com a colbertisme.
{{Casa de Borbó (França)}}
Linha 50 ⟶ 49:
Lluís XIV va ordenar la construcció del complex conegut com a "Hôtel des Invalides", que feia de llar als oficials que havien servit amb lleialtat a l'exèrcit i que, per edat o per ferides de guerra, restaven incapacitats. Lluís va considerar la seva construcció una de les fites més importants del seu regnat.
==
Després que el sogre de Lluís, [[Felip IV de Castella]] i III de Catalunya-Aragó, morís el [[1665]], el seu fill (de la seva segona dona), un noi malaltís i amb cert retard mental, esdevingué [[Carles II d'Espanya]]. Lluís reclamà que [[Ducat de Brabant|Brabant]], un territori de la Monarquia Hispànica als [[Països Baixos]], havia de ser "tornat" a la seva muller, Maria Teresa, mig germana de [[Carles II d'Espanya]]. Lluís va argumentar legalment que el costum a Brabant requeria que un fill no patís el que s'esdevingués de les segones noces del seu pare. Ell mateix en persona participà en les batalles de la consegüent [[Guerra de Devolució]], que esclatà el [[1667]].
[[Fitxer:Louis XIV (1666) Charles le Brun.jpg|miniatura|esquerra|'''Lluís XIV'''<br />Rei de França i Navarra<br />''per [[Charles Le Brun]] (1666)'']]
Fruit de la [[Tercera
La triple Aliança no durà gaire. El [[1670]], [[Carles II d'Anglaterra]] va signar en secret el [[Tractat de Dover]], entrant en coalició amb França. Les dues monarquies van declarar la guerra a les Províncies Unides el [[1672]]. Aquesta agressió va forçar la rendició de Johan de Witt i va permetre a [[Guillem III]], Príncep d'Orange, prendre el poder. Guillem III s'alià amb Espanya, forçant la retirada d'Anglaterra el [[1674]]. Guillem fins i tot es va casar amb [[Maria II d'Anglaterra]], la neboda de [[Carles II d'Anglaterra]]. La pau s'accelerà, i es va signar el [[1678]] el [[Tractat de Nimega]]. Lluís va guanyar més territoris als Països Baixos, i de nou el Franc Comtat.
El [[Tractat de Nimega]] va incrementar encara més la influència de França a Europa, però no va satisfer Lluís XIV. Va fer fora el Ministre d'Afers Exteriors, [[Simon Arnaud]], Marquès de Pomponne
==
La influència del monarca va incrementar-se notablement a primers de la [[dècada del 1680|dècada dels 80]]. Les colònies franceses creixien en nombre i mida arreu del món. Lluís s'estava rumiant de potenciar el [[gal·licanisme]], una doctrina que limitava l'autoritat del [[
[[Fitxer:Versailles Garden.jpg|miniatura|esquerra|Palau de Versalles i jardins]]
Linha 68 ⟶ 67:
També va mirar de reduir el poder de la noblesa, continuant el treball dels cardenals Richelieu i Mazzarino. Creia que el seu poder perduraria només si omplia les oficines d'alts executius amb plebeus, donat que si n'acomiadava a un d'ells, les repercussions serien nul·les entre la noblesa. Així forçà els nobles a servir-lo com a cortesans, mentre anomenava plebeus com a ministres i governadors regionals. Com a cortesans, els nobles encara esdevingueren més febles. Va convertir el [[Palau de Versalles]], prop de París, en un sumptuós palau reial, i s'hi instal·là definitivament amb la seva cort el [[6 de maig]] de [[1682]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Buckley |nom=Veronica |títol=Madame De Maintenon: The Secret Wife of Louis XIV |url=http://books.google.cat/books?id=HxNVLHKGRoAC&pg=PA228&dq=court+move+versailles+6+may+1682&hl=ca&sa=X&ei=9VHnT5nkBsWwhAem0ojECQ&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=court%20move%20versailles%206%20may%201682&f=false |editorial=Bloomsbury Publishing |data=2009 |pàgines=p.228 |isbn=0747596549 }}</ref>
[[Fitxer:Orangerie.jpg|miniatura|Versalles, l'Orangerie]] La vida a la cort restà centrada en la grandesa; els cortesans havien de mostrar el luxe en estat pur, vestir amb magnificència i assistir constantment a balls, sopars, representacions i celebracions. Molts nobles hagueren de triar entre perdre tot poder i influència, o passar a dependre completament dels ajuts i subsidis del rei. En lloc d'exercir el poder, els nobles competien per l'honor de sopar a la taula del rei o el privilegi d'acompanyar-lo i fer de portadors de l'espelma quan el rei es retirava a dormir. Lluís tenia diversos motius per construir Versalles. El principal: no li agradava París. Durant la revolta de La Fronda, instigada per part de la noblesa, uns insurgents van capturar el jove Lluís i el retingueren com a ostatge. Va decidir construir una residència fora de París per tal d'observar en la seguretat de la distància tot el que passava al país. Versalles també va servir com a enlluernador escenari d'afers d'estat i recepcions de dirigents estrangers. ▼
▲
El ministre més important de Lluís XIV, Jean-Baptiste Colbert, va morir el [[1683]]. Colbert va ser decisiu per a la bona salut de les arques reials, els ingressos reials es van triplicar sota el seu mandat. El poble, en canvi, va romandre pobre en general, i no va notar gairebé mai els beneficis de la gestió de Colbert.
El [[1685]], Lluís era al zenit del poder. Un dels caps d'estat rivals, el del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], va quedar lligat de peus i mans batallant contra l'[[Imperi Otomà]] a la [[Guerra de la Santa Lliga]]. El Gran Visir Otomà era a les portes de [[Viena]], però en el darrer moment [[Joan III Sobieski]] va conduir una coalició d'exèrcits polonesos, alemanys i austríacs cap a la victòria final al [[Setge de Viena (1683)|Setge de Viena]], el [[1683]]. Mentrestant, Lluís XIV havia pres el control de diversos territoris, incloent-hi [[Luxemburg]]. Després de repel·lir l'atac Otomà sobre [[Viena]], l'Emperador germànic restava de nou operatiu, però mai no va mirar de recuperar els territoris annexionats pel Rei Sol.
==
[[Fitxer:Francoise Aubigne 1.jpg|miniatura|esquerra|Madame de Maintenon, segona muller de Lluís XIV]]
Línia 91:
Les campanyes de la [[Guerra de la Gran Aliança]] ([[1688]] - [[1697]]) foren inicialment favorables a França. Les forces de l'Imperi restaren sense efecte, ja que el gruix de les tropes imperials estaven concentrades lluitant contra l'[[Imperi Otomà]]. Lluís XIV va ajudar Jaume II en el seu intent de recuperar el tron d'Anglaterra, però sense èxit. Jaume va perdre el seu darrer bastió, [[Irlanda]], el [[1690]]. Anglaterra podia llavors dedicar més tropes i fons a la guerra en el continent. Una flota anglo-holandesa va delmar l'armada francesa a la [[Batalla de La Hogue]] el [[1692]]. La guerra va continuar durant cinc anys més, i va finalitzar amb el [[Tractat de Ryswick]] el [[1697]]. Lluís XIV va cedir [[Luxemburg]] i tots els territoris que havia reunit des del final de la guerra amb Holanda el 1679, tot i que va aconseguir retenir [[Estrasburg]]. També va haver de reconèixer Guillem III i Maria II com a sobirans d'Anglaterra, i prometre no ajudar mai més Jaume II.
==
{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}
▲[[Fitxer:Philip V 3.jpg|miniatura|Felip V, [[Rei d'Espanya]]]]
[[Fitxer:Philip V 3.jpg|miniatura|''Felip V Rei d'Espanya'' (~1720) de Miguel Jacinto Meléndez ]]
El gran afer de la successió del tron espanyol va mediatitzar Europa des de la [[Pau de Ryswick]]. El rei de la Monarquia Hispànica [[Carles II d'Espanya]], profundament incapacitat, no va engendrar cap hereu. L'herència espanyola oferia un gran premi; no només Espanya, sinó també el [[Regne de Nàpols]], [[Sicília]], [[Milà]], els [[Països Baixos Espanyols]] i un vast [[imperi colonial]], amb un total de vint-i-dos reialmes diferents.
França i el Sacre Imperi
Moltes potències europees tenien por que tant si França com l'Imperi prenien el control d'Espanya, l'equilibri de poder a Europa es veuria amenaçat. El Rei anglès, [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III d'Anglaterra]], va proposar un altre candidat, el príncep bavarès [[Josep Ferran de Baviera]]. Sota el primer tractat de partició es va acordar que el príncep bavarès heretaria Espanya, amb els territoris d'[[Itàlia]] i els [[Països Baixos]] a dividir entre [[Regne de França|França]] i l'Imperi. Tanmateix, Espanya es va resistir a l'esquarterament dels seus territoris. La cort reial espanyola insistia a mantenir la glòria de l'Imperi Espanyol. Quan Carles II es va assabentar del tractat el [[1698]], va nomenar [[Josep Ferran de Baviera]] com el seu hereu, assignant-li l'herència espanyola sencera.
L'afer va esdevenir més virulent quan el príncep [[Baviera|bavarès]] va morir de [[verola]] sis mesos més tard. La cort reial espanyola s'adonà que només podria mantenir el gran Imperi Espanyol unit triant o un membre de la dinastia borbònica francesa o algú de la dinastia imperial dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Carles II va triar al fill jove de l'Emperador Leopold, l'arxiduc [[Carles VI, emperador romanogermànic|Carles d'Àustria]]. Ignorant aquesta decisió, Lluís XIV i Guillem III van signar un segon tractat, permetent a l'Arxiduc Carles heretar Espanya, els Països Baixos i les colònies espanyoles, mentre que el fill de Lluís XIV, [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] heretaria els territoris d'Itàlia.
Linha 103 ⟶ 105:
El [[1700]], mentre esperava la mort, inesperadament Carles II va interferir en l'afer. Va tractar d'evitar que [[Espanya]] s'unifiqués amb França o l'Imperi. Tots els territoris espanyols havien d'anar a parar al jove fill del Delfí, [[Felip V d'Espanya|Felip, Duc d'Anjou]]. Si el Duc d'Anjou heretava la Corona Francesa, llavors la Corona Espanyola aniria al següent fill del Delfí, [[Carles de França (duc de Berry)|Carles de França]], i finalment a l'arxiduc [[Carles VI, emperador romanogermànic|Carles d'Àustria]].
Llavors Lluís XIV tingué una difícil tria: podia decidir-se per la partició i pau a [[Europa]], o acceptar la voluntat de Carles II i ofendre la resta de nacions europees. Lluís va assegurar a Guillem III que compliria els termes del seu tractat particular i partició dels dominis espanyols. Tanmateix, més tard, [[Jean-Baptiste Colbert]], Marqués de Torcy
Els oponents de Lluís XIV acceptaren de mal grat Felip V com a rei d'Espanya. Tanmateix, Lluís va ser massa agressiu. El [[1701]] va prohibir les importacions angleses a França. Més enllà, Lluís va deixar de reconèixer [[Guillem III d'Anglaterra]] com a rei d'Anglaterra, donant suport a les reivindicacions del fill hereu de [[Jaume II d'Anglaterra]], [[Jaume (III) Estuart]] (el "Vell Pretendent"). [[Anglaterra]] tot seguit es va aliar amb les Províncies Unides, el Sacre Imperi Romà i la majoria dels
La subseqüent [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] va durar la major part de la resta del regnat de Lluís XIV. França va tenir alguns èxits a l'inici, però la victòria de [[John Churchill (I duc de Malborough)|John Churchill]] a la [[Batalla de Blenheim]] ([[13 d'agost]] de [[1704]]) el va forçar a una postura defensiva. [[Baviera]] va desvincular-se de la guerra, i Portugal i Savoia es van passar al bàndol contrari. L'aventura li va sortir cara a Lluís XIV. Cap al [[1709]] havia perdut gairebé tot el poder que França havia aconseguit durant el seu regnat. Alhora que quedava clar que [[Regne de França|França]] no aconseguiria tota l'herència espanyola, també semblava clar que els seus oponents no farien fora [[Felip V d'Espanya]].
[[Fitxer:Basilica di saint Denis luigi XIV.JPG|miniatura|L'efígie de la tomba de Lluís XIV a la cripta reial de la [[Basílica de Saint-Denis]], [[París]].]]
Lluís XIV i Felip V van fer les paus amb la Gran Bretanya i les Províncies Unides el [[1713]] al [[Tractat d'Utrecht]].<ref name="s1714">{{ref-publicació | cognom=Alcoberro | nom =Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro | article =El primer conflicte global | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref> La pau amb l'Imperi es va signar al [[Tractat de Rastatt]] el [[1714]]. Es reconeixia a Felip V com a rei d'Espanya i sobirà de les colònies espanyoles, alhora que Felip V declinava qualsevol dret successori sobre la Corona Francesa. Els territoris espanyols als Països Baixos van passar a les Províncies Unides i els d'Itàlia es van perdre en favor de l'Imperi Austríac i Savoia. Lluís va cessar de donar suport a les aspiracions del Vell Pretendent sobre el tron de la Gran Bretanya. Alhora, el Regne Unit aconseguia dues preuades possessions espanyoles a la mediterrània: Gibraltar i l'illa de Menorca, a més d'aconseguir diversos territoris francesos de Nord-amèrica i de trencar el monopoli comercial de Castella a banda i banda de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. L'equilibri terrestre a Europa quedà restablert però el naval passà a mans de la Gran Bretanya, mentre que França quedava gairebé en la bancarrota.
==
Lluís XIV va morir l'[[1 de setembre]] de [[1715]] de [[gangrena]], pocs dies abans de fer setanta-set anys. El seu cos jau a [[Basílica de Saint Denis]], a París.
Linha 124 ⟶ 126:
Va posar França en una posició dominant a Europa i va continuar engrandint el territori francès. [[Voltaire]] el va comparar amb [[Cèsar August]].
Alhora, però, no va portar prosperitat a la gent de [[Regne de França|França]]. Les nombroses guerres i palaus extravagants van portar la nació a la [[bancarrota]] i va fixar elevats [[impost]]os sobre els pagesos mentre que la noblesa i la clerecia estaven exemptes de pagar-ne. Els camperols també s'oposaren a l'[[absolutisme]], i és força clar que la [[Revolució Francesa]] va beure d'aquestes fonts el [[1789]].
Lluís XIV va aconseguir el somni de posar un membre de la [[dinastia borbònica]] al tron d'Espanya. La [[Casa de Borbó]] va retenir la corona durant la resta del {{segle|XVIII|s}}, però va ser deposada i restaurada diverses vegades temps després [[1808]]. L'actual [[rei d'Espanya]], Felip VI, és un descendent directe de Lluís XIV.
== Llegat ==
[[Fitxer:France 1552 to 1798-ca.png|333px|miniatura|En taronja, guanys territorials de França durant el regnat de Lluís XIV]]
=== Cultural: arquitectura, dansa ===
Va construir el [[
Va fundar l'[[Acadèmia Reial de Dansa francesa]], per a millorar la tècnica de [[dansa]] dels nobles pels balls que ell oferia a la cort. La seva filosofia estava en consonància amb l'[[Acadèmia Francesa]] del [[cardenal Richelieu]], en el sentit de voler controlar políticament el coneixement per mitjà de l'escriptura i el control de l'accés a allò recollit per escrit. D'altra banda, dotava a la cort, per mitjà de la dansa, dels seus valors absolutistes i classicistes. Els acadèmics (com Louis Pécour, Pierre Beauchamp, Raoul-Auger Feuillet o Charles Compan) van tenir la comanda d'escriure la ''[[Chorégraphie]]'' i reculls de danses que s'han usat a partir del segle XX per a reconstruir i recuperar la [[dansa barroca]], predecessora de la [[dansa clàssica]].<ref name=hyafil/>
=== Lingüístic ===
Continuant l'estratègia d'[[uniformisme lingüístic a França]] i de l'obligatorietat d'ús del [[francès]] en documents públics, instaurada per [[Francesc I de França]],
=== Personatge de literatura i cinema ===
Lluís XIV apareix als ''[[Romanços de d'Artagnan]]'' d'[[Alexandre Dumas, pare|Alexandre Dumas]]. Al complot descrit a ''Romanços'', el darrer dels tres llibres, ''[[El Vescomte de Bragelonne]]'', ens parla d'un fictici germà bessó de Lluís XIV que tracta de suplantar el Rei.
A la pel·lícula ''[[
Els darrers dies del Rei Sol també són recreats a ''[[La mort de Louis XIV]]'', d'[[Albert Serra i Juanola]] (2016).
=== Toponímia ===
El [[1682]], l'explorador [[René Robert Cavelier, Senyor de La Salle]], va posar el nom de ''Louisiane'' a la desembocadura del [[
== Armes i lema ==
Linha 156 ⟶ 158:
!Nom!!Naixement!!Mort!!Notes
|-
| [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] || [[1 de novembre]], de [[1661]] || [[14 d'abril]] de [[1711]] ||
|-
|Marie-Anne de França, Filla de France||[[16 de novembre]] de [[1664]]||[[26 de desembre]] de [[1664]]||
|-
|Marie-Therese de France, Filla de França||[[2 de gener]] de [[1667]]||[[1 de març]] de [[1672]]||
|-
|Philippe-Charles de France, Fill de França, Duc d'Anjou||[[5 d'agost]] de [[1668]]||[[10 de juliol]] de [[1671]]||
|-
|Louis-François de França, Fill de França, Duc d'Anjou||[[14 de juny]] de [[1672]]||[[4 de novembre]] de [[1672]]||
|}
Linha 191 ⟶ 193:
* [[Molière]]
* [[Michel Le Tellier]]
* [[François Michel Le Tellier de Louvois|François Michel Le Tellier]], marqués de Louvois
* [[Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart|Madame de Montespan]]
* [[Françoise d'Aubigné]], marquesa de Maintenon
* [[Sébastien Le Prestre]], el marquès de Vauban
* [[Henri de la Tour d'Auvergne-Bouillon]], vescomte de Turenne
* [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]]
* [[Gabriel Nicolas de la Reynie]]
* [[Louis de Rouvroy]], [[duc de
* [[Charles Le Brun]], pintor oficial de Lluís XIV
* [[Jean-Baptiste Lully]]
|