Vicenç Altaió i Morral: diferència entre les revisions

'''Vicenç Altaió i Morral''' ([[Santa Perpètua de Mogoda]], [[Vallès Occidental]], [[1954]]) és un [[poesia|poeta]] i, [[assagista]], [[Catalunya|català]].<ref name=":0">{{GEC|0003072|Vicenç Altaió i Morral}}</ref> Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’artd'art, articulista d’opiniód'opinió i agitador cultural. Va ser director del centre KRTU i de l’l'[[Arts Santa Mònica]]. Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Anyl'Any Miró, de l’Anyl'[[Any Pla]] i de l’Anyl'Any Dalí. Entre les seves publicacions destaca, a més de la poesia, recollida a ''Massa fosca'' (Poesia 1978-2004) (Moll, 2004) i continuada a ''Santa Follia de Ser Càntic'' (Eliseu Climent, 2005), la sèrie ''Tràfic d’ideesd'idees'' (Mall, 1986), una autobiografia intel·lectual i transversal ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral, dins la qual han aparegut recentment ''Desglossari d’und'un avantguardista'' (Destino, 2000), ''Els germans'' (Destino, 2002), ''El cervell i les venes'' (March, 2005), ''La consola de Cadaqués'' (Eumo, 2007) i ''Un sereno en el cementiri de l’artl'art'' (Ass. Joan Ponç, 2011). També ha estat impulsor de diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen les revistes ''Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis''. Fidel a la seva trajectòria multidisciplinària, ha interpretat el paper de ''Giacomo Casanova'' en el film d’d'[[Albert Serra i Juanola]] ''[[Història de la meva mort]]''.<ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/vicenc-altaio/44451 |consulta=17 de febrer 2016|títol= Vicenç Altaió i Morral |obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref>

Va ser comissari de l'[[Espai 10]] de la [[Fundació Joan Miró]] en les temporades 1982-83, amb [[Glòria Picazo]] i [[Rosa Queralt]], i 1985-86 i 1986-87, amb [[Glòria Picazo]]. També ha estat comissari de l'Any Miró 1993, coordinador general de l'Any Pla 1997 i assessor cultural de diverses institucions, entre les quals [[Fonds Regional d'Art Contemporain Languedoc-Roussillon]] i [[FRAC Midi-Pyrénees]]. Ha fet cursos a l'[[Escola Eina]], ha muntat performances a [[Metrònom]] i ha organitzat exposicions per a la [[Fundació Miró]] i la [[Fundació La Caixa de Pensions]]. Membre de l'[[AELC]], ha col·laborat a l'[[Avui]] i a [[El Mundo]]. Va ser director del centre [[KRTU]] i d'[[Arts Santa Mònica]],<ref>{{ref-web |títol="Santa Mònica no ha fet dispendis ni cultura espectacle” |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/489794-santa-monica-no-ha-fet-dispendis-ni-cultura-espectacle.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss |títol="Santa Mònica no ha fet dispendis ni cultura espectacle” |consulta=28 de desembre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |coautors= |data=27/12/11 |obra=[[El Punt Avui]] |editor= |llengua= }}</ref> on substituí [[Ferran Barenblit]] després de la seva dimissió el [[2008]].<ref>{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/2008/07/12/catalunya/1215824850_850215.html |títol=Barenblit dimite |consulta=12/4/2013 |obra= |editor=El País |data=12/7/2008 |llengua=castellà }}</ref> Participà en la pel·lícula ''Història de la meva mort ''d'[[Albert Serra i Juanola]] interpretant [[Giacomo Casanova]].<ref>Bernat Salvà, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/684128-casanova-i-dracula-ja-son-aqui.html «Casanova i Dràcula ja són aquí»], ''[[El Punt Avui]],'' 10 d'octubre de 2013, pàgina 50</ref> Vicenç Altaió és patró de la [[Fundació Joan Brossa]]. És familiar del famós anarquista català [[Mateu Morral i Roca]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Palau|nom = Maria|article = Art per a Mateu Morral|publicació = El Punt Avui|url = |data = 29 de juliol de 2014|pàgines = 28}}</ref>

=== ;Poesia ===:

=== ;Assaig ===: