Església de Sant Antoni de Calonge: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Sant Antoni oriental i cor.jpg|miniatura|esquerra|Façana oriental i cor]]L'any 1923 s'inaugurà aquest temple, d'estil [[neogòtic]], per satisfer les necessitats de la nova barriada de sant Antoni. El 1936 va ser destruïda i no es va acabar de restaurar fins a la dècada del 1950. El seu interès arquitectònic és molt limitat. Es tracta d'un edifici d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de quatre trams amb tres altars per banda: a la dreta la Dolorosa, el Carme, i un altre sense dedicar; a l'esquerra, el sant Pere, [[Llop de Troyes|sant Llop]] (co-patró) i el de [[Sagrat Cor de Jesús]]. A l'[[absis]] poligonal hi ha l'altar major dedicat a [[sant Antoni de Pàdua]].<ref>[[Pere Caner i Estrany]], «VI: Els Monuments, 5. Contemporanis: Església Parroquial de Sant Antoni», ''La vall de Calonge'', Calonge, Ajuntament de Calonge, 1983 (2^a ed.), pàgina 199, {{ISBN|9788450084467}}</ref> Als peus del temple es troba el [[cor (arquitectura)|cor]] sustentant per un [[arc toral]] i amb [[barana]] de pedra treballada. A la part alta hi ha onze [[Finestra|finestres]] ogivals molt estilitzades què il·luminen l'interior a través dels [[Vitrall|vitralls]]. Tot el [[parament]] està emblanquinat exceptuant els [[Nervi (arquitectura)|nervis]] i [[Pilastra|pilastres]] que han estat pintats de gris. Els [[frontis]] té una [[porta]], flanquejada per dues finestres i una finestra geminada al capdamunt, tots ells d'[[Arc apuntat|arcs apuntats]].