Viquipèdia

Història de Mesopotàmia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 382:
 
De fet, si bé la seva cultura material és homogènia, els textos indiquen que la [[Baixa Mesopotàmia]] del mil·lenni {{III}} aC. és una regió multiètnica.{{sfn|Liverani|2014|p=95-97}}{{sfn|Lafont|Tenu|Clancier|Joannès|2017|p=86-87}}
Aquestes ètnies es componen principalment de persones que parlen una llengua aïllada, el [[sumeri]] (que es designen per extensió com els «[[sumeris»]]», que aparentment eren dominants a la part sud de la Baixa Mesopotàmia, el país de [[Sumer]] dels textos de períodes posteriors), i de persones que parlen una [[llengües semites|llengua semita]] (branca oriental), l’[[accadi]] antic (que es designen com a «[[accadis]]», que dominen la part nord, el futur país d’[[Accad]]).<ref>{{ref-publicació |nom=M. J. |cognom=Seux |article= Sumer VI. Sumer et les Sémites |publicació=Supplément au Dictionnaire de la Bible |volum=73, 2002, col. 338-359 |llengua=francès}}</ref> Aquesta oposició Sumer / Accad prové dels noms d’aquests idiomes durant els següents períodes de la història mesopotàmica, ja que no hi ha res que indiqui com s'anomenaven realment aquestes llengües en aquest moment.
 
Es debat la qüestió del període d’arribada d’aquestes poblacions a la regió; els sumeris van estar sens dubte presents en el mil·lenni anterior, ja que és plausible que els creadors de l’escriptura fossin parlants d’aquesta llengua. Però és impossible retrocedir més amunt en el temps. El sumeri i l'accadi presenten similituds lèxiques, i fins i tot préstecs morfològics que indiquen que tenen una història comuna antiga, constituint una [[àrea lingüística]]. A més, la presència de termes que no tenen ni un origen sumeri ni semític indica que molt probablement al sud de Mesopotàmia havien poblacions que no parlaven aquestes llengües.
En qualsevol cas, a la vista del seu perfil ètnic mixt, es tracta d’una civilització híbrida i ja no s’accepta que es pugui atribuir al «geni» d’un poble en concret (el dels sumeris), el principal mèrit dels assoliments de la civilització de la Baixa Mesopotàmia durant aquest període.<ref>{{ref-publicació |article=Sur la civilisation «sumérienne» : «Sumer» |publicació=Supplément au Dictionnaire de la Bible |vol=72-73, col. 77-359 |lloc=Paris |any= 1999-2002 |llengua=francès}}</ref><ref>{{ref-llibre |nom=H. |cognom=Crawford |títol=The Sumerian World |lloc=Londres i New York |any= 2013 |llengua=anglès}}</ref>
 
Les regions veïnes al mil·lenni {{III}} aC. també tenien un perfil lingüístic variat. La Mesopotàmia del Nord estava clarament poblada per poblacions que parlaven [[llengües semítiques]] orientals, relacionades amb l'[[accadi]] o variants d'aquesta llengua (incloses l'assiri i el babilònic antic, diferents de l'accadi antic), i potser també llengües semítiques occidentals.<ref>{{ref-llibre|llengua=anglès| nom = A. | cognom= George | capítol= Babylonian and Assyrian: A history of Akkadian |títol=Languages of Iraq, Ancient and Modern |lloc= Cambridge |any= 2007 | pàgina= 36-39}}</ref> I. Gelb va proposar reagrupar les poblacions semítiques orientals de la Baixa i Alta Mesopotàmia i Síria (Kix, Abu Salabikh, Mari, Ebla) amb el nom de «civilització de Kix», un grup cultural dominat per la influència de Kix ( sense dominació política), o més modestament una «tradició kix» especialment visible en la formació i pràctiques dels escribes. En qualsevol cas, sembla que aquestes regions tenien una organització política i una cultura similars, que les diferenciaria de [[Sumer]].{{sfn|Lafont|Tenu|Clancier|Joannès|2017|p=159-163}}
Les poblacions de parla [[hurrita]] també són presents al nord de Mesopotàmia i Síria durant aquest període, probablement procedents de la [[Transcaucàsia]].
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_Mesopotàmia»