Història de Mesopotàmia: diferència entre les revisions

Al nord actual de l'[[Iraq]], la ceràmica pintada i incisa coneguda com «Nínive 5» o «Ninivita 5» (c. 3000-2700 aC) s'estén segons el lloc i el [[estratigrafia|nivell estratigràfic]] on es va identificar per primera vegada, i solia caracteritzar la cultura dels primers segles del mil·lenni {{III}} aC. a la regió,{{sfn|Akkermans|Schwartz|2003|p=211-224}}{{sfn|Huot|2004a|p=98-99}} i també es troba a la part occidental de [[Djezireh]], on els arqueòlegs prefereixen cada cop més la periodització local, el «Djezireh arcaic I» (Djezireh primerenc). L’Alta Mesopotàmia d’aquest període, actualment encara poc coneugtconegut, sembla marcat per un descens de la urbanització i la «complexitat» social i política. Les traces d’una pràctica d’escriptura són inexistents, les d’arquitectura monumental són limitades i els centres regionals no superen en general les vint hectàrees, tot i que alguns llocs importants encara són més importants (Tell Brak, Tell al -Hawa) i que aquest període va veure la fundació d’una ciutat d’importància primària a la regió meridional de l’Eufrates Mitjà, [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] (Tell Hariri).{{sfn|Potts|2012|p=562-563 (S. Campbell, «Northern Mesopotamia»)}}

De fet, si bé la seva cultura material és homogènia, els textos indiquen que la [[Baixa Mesopotàmia]] del mil·lenni {{III}} aC. és una regió multiètnica.{{sfn|Liverani|2014|p=95-97}}{{sfn|Lafont|Tenu|Clancier|Joannès|2017|p=86-87}} Aquestes [[Ètnia|ètnies]] es componen principalment de persones que parlen una [[llengua aïllada]], el [[sumeri]] (que es designen per extensió com els «[[sumeris]]», que aparentment eren dominants a la part sud de la Baixa Mesopotàmia, el país de [[Sumer]] dels textos de períodes posteriors), i de persones que parlen una [[Llengües semítiques|llengua semita]] (branca oriental), l’[[accadi]] antic (que es designen com a «[[accadis]]», que dominen la part nord, el futur país d’[[Accad]]).<ref>{{ref-publicació |nom=M. J. |cognom=Seux |article= Sumer VI. Sumer et les Sémites |publicació=Supplément au Dictionnaire de la Bible |volum=73, 2002, col. 338-359 |llengua=francès}}</ref> Aquesta oposició Sumer / Accad prové dels noms d’aquests idiomes durant els següents períodes de la història mesopotàmica, ja que no hi ha res que indiqui com s'anomenaven realment aquestes llengües en aquest moment.

Es debat la qüestió del període d’arribada d’aquestes poblacions a la regió; els sumeris van estar sens dubte presents en el mil·lenni anterior, ja que és plausible que els creadors de l’escriptura fossin parlants d’aquesta llengua. Però és impossible retrocedir més amunt en el temps. El sumeri i l'accadi presenten similituds [[Lèxic|lèxiques]], i fins i tot préstecs morfològics que indiquen que tenen una història comuna antiga, constituint una [[àrea lingüística]]. A més, la presència de termes que no tenen ni un origen sumeri ni semíticsemita indica que molt probablement al sud de la Mesopotàmia havien poblacions que no parlaven aquestes llengües. En qualsevol cas, a la vista del seu perfil ètnic mixt, es tracta d’una civilització híbrida i ja no s’accepta que es pugui atribuir al «geni» d’un poble en concret (el dels sumeris) el principal mèrit dels assoliments de la civilització de la Baixa Mesopotàmia durant aquest període.<ref>{{ref-publicació |article=Sur la civilisation «sumérienne» : «Sumer» |publicació=Supplément au Dictionnaire de la Bible |vol=72-73, col. 77-359 |lloc=Paris |any= 1999-2002 |llengua=francès}}</ref><ref>{{ref-llibre |nom=H. |cognom=Crawford |títol=The Sumerian World |lloc=Londres i New York |any= 2013 |llengua=anglès}}</ref>