Títols de l'Imperi Romà d'Orient: diferència entre les revisions

: '''Basilissa''' - La forma femenina basilissa s'usava per referir-se a l'emperadriu. Les emperadrius eren denominades «Eusebestati Augousta» (La més PíaPia Augusta), i també s'anomenaven Kyria (senyora). Basileupator era un títol honorífic reservat per al pare d'un emperador, encara que no tenia perquè ser necessàriament el pare de l'emperador que estigués aleshores en el tron. El primer d'usar aquest títol va ser [[Estilià Zaützes]], un noble d'època de [[Lleó VI el Filòsof]], i [[Romà Lecapè]] també va utilitzar aquest títol quan va ser regent de [[Constantí VII]]. La primogenitura, o fins i tot la transmissió hereditària del tron, mai no va arribar a ser establerta fermament i legal en la successió imperial romana d'Orient, ja que en principi l'emperador romà era escollit pel Senat, el poble i l'exèrcit. Aquest fet s'establia fermament en la tradició «republicana» romana, segons la qual es rebutjava qualsevol forma d'herència del poder i el títol imperial consistia teòricament en la coincidència de diversos càrrecs de la República en una mateixa persona. Molts emperadors, desitjosos de salvaguardar el dret al tron per als seus primogènits, els coronaven com coemperadors quan encara eren nens, assegurant-se així que després de la seva mort el tron imperial no quedaria vacant ni un instant. Aquest afecte dels bizantins pel principi de la [[legitimitat]] va fer que, a la mort de [[Zoè Porfirogènita]], que governava després de la mort del seu espòs [[Constantí IX]], el poble reclamés treure del convent a l'última filla de [[Constantí VIII]], [[Teodora (filla de Constantí VIII)|Teodora]], per tal de proclamar-la basilissa.{{sfn|Canduci|2010|p=265}}

*'''[[Sebastos]]''' - (En grec: σεβαστός), aquest títol era la traducció literal grega de la paraula llatina ''[[August (títol)|Augustus]]'', i alguna vegada també va estar reservat als emperadors. En temps d'[[Aleix I Comnè]] va passar a ser menys important després de la creació del títol de [[Protosebastos]] ("Primer Venerable") , i es va atorgar als seus germans i parents.{{sfn|Stiernon|1965|pp=226–227}} Tanmateix, els processos paral·lels de la proliferació i la devaluació dels títols durant el segle XII van donar com a resultat la creació d'una desconcertant varietat sovint ridícula de grans variacions, mitjançant l'ús dels prefixos pan ("únic"), hyper ("a dalt"), proto ("primer"): els exemples inclouen ''pansebastos'', *''[[panhipersebastos]]'', o ''hyperprōtopansebastohypertats''. Pocs d'ells realment van sobreviure més enllà del segle XII, i tots ells van reduir ràpidament en importància.

Entre els segles VIII i XI, segons la informació proporcionada per ''Taktikon Uspensky'', ''Kl&#275;torologion'' de Philotheos (899) i els escrits de [[Constantí PorphyrogennetosVII]], per sota dels títols imperials, els bizantins distingien dues categories de dignitats (ἀξίαι): les «dignitats per premi» (διὰ βραβείων ἀξίαι), que eren títols honorífics judicials i es concedien per l'adjudicació de rang, i les «dignitats per proclamació» (διὰ λόγου ἀξίαι), que eren els càrrecs de l'estat i eren conferides per pronunciament imperial.{{sfn|Oikonomides|1972|pp=47-63}} Els primers es divideixen alhora en tres subcategories, depenent de qui era elegible per a ells: els diferents conjunts de títols existien per als «barbuts» (βαρβάτοι, del llatí ''barbati'', és a dir, «no eunucs»), els eunucs (ἐκτομίαι) i les dones.<ref name="The">''The Eunuch in Byzantine History and Society''; Shaun Tougher; p. 22</ref>)

* '''[[Proedros]]''' - (En grec: πρόεδρος "president"): Originàriament reservat per als [[Eunuc|eunucs]], es va atorgar a partir de la segona meitat del segle XI als «barbuts», especialment als funcionaris militars.{{sfn|Kazhdan|1991|p=1727}}

* '''[[Vestes (títol)|Vestes]]''' - (en grec:βέστης), títol honorífic d'alt nivell, en primer lloc documentat sota [[Joan I Tsimiscés]]. S'atorgava a eunucs i no eunucs, fins principis del segle XII.{{sfn|Kazhdan|1991|p=2162}} El terme està etimològicament connectat a ''vestiarion'', l'«armari imperial», però malgrat els intents anteriors per connectar el vestai i el títol relacionat de vestarches, amb els funcionaris de la ''vestiarion'', no sembla haver existit cap relació.{{sfn|Bréhier|2000|pp= 81 i 111}}

* ''Silencier''[[Silenciari]] -''' (en grec: σιλεντιάριος), originàriament va ser un grup de cortesans responsables del manteniment de l'ordre -incloent respectuós silenci- a les processons i a Les recepcions del palau imperial.<ref>{{ref web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0210806.xml|títol=silencier -a|editor= Gran enciclopèdia catalana|consulta= 12 d'abril de 2017}}</ref>

* '''[[Parakoimomenos]]''' - (En grec: παρακοιμώμενος, "El que dorm al costat [de l'emperador]"), fou una posició cortesana, en general reservat per als [[eunuc]]s. Molts dels seus titulars, sobretot en els segles IX-X, van actuar com els principals ministres de l'[[Imperi Romà d'Orient]].

* '''[[Patrici (classe romana)|Patrikia zōstē]]'''- (En grec: ζωστὴ πατρικία) era l'unicúnic títol especial reservat per a les dones. Aquest títol va ser donat a les dames d'honor de l'emperadriu, i, segons Philotheos, va ser un lloc destacat en la jerarquia, per sobre també dels magister officiorum i proedros i just sota els [[curopalata]].{{sfn|Bury|1911|p=11}} El títol es coneix des de començaments del segle IX, i va desaparèixer al segle XI.{{sfn|Kazhdan |1991|p=2231}} Fora d'això, les dones ostentaven les formes femenines dels títols dels seus marits.

* '''[[Prefecte del pretori]]''' - Era un antic càrrec romà utilitzat pel comandant de l'exèrcit en les zones occidentals de l'[[Imperi Oriental]]. Va ser suprimit en el segle VII a causa d'unes àmplies reformes civils i militars. Després de les reformes de [[Dioclecià]], les funcions del prefecte van omplir una àmplia esfera; com les administratives, financeres, judicials, i també les legislatives. Els governadors provincials van ser nomenats sota la seva recomanació i també el seu acomiadament, encara que subjecte a l'aprovació de l'emperador. Rebien informes periòdics de l'administració dels governadors de les províncies. Tenien tresors propis, i el pagament i els subministraments d'aliments per a l'exèrcit van recaure sobre ells. També van ser jutges suprems d'apel·lació.

* '''[[Basileopàtor]]''' (en grec: βασιλεοπάτωρ, «pare de l'emperador»), un títol excepcional,{{sfn|Bury|1911| p= 114}} concedit solament dues vegades en la història romana d'Orient. Encara que un basileopàtor no era el pare real de l'emperador, el títol no denota necessàriament cap relació familiar en absolut, tots dos receptors eren sogres de l'emperador:{{sfn|Kazhdan|1991|p=263}} Stylianos Zautzes sota [[Lleó VI el Filòsof]] i [[Romà Lecapè|Romà I]] breument com a regent de [[Constantí VII]], abans que s'incorporés com co-emperador.{{sfn|Bury|1911|p=115}} És el primer lloc entre els títols «decretats», i va suposar àmplies funcions administratives.

* '''Eparca''' - Fou el representant suprem del senat i [[prefecte]] de Constantinoble, el carrèccàrrec va ésser honorífic a partir del segle XII.<ref>{{ref web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0179771.xml|títol=eparca|editor= Gran enciclopèdia catalana|consulta= 12 d'abril de 2017}}</ref>

* '''[[Logoteta]]''' - (en grec: λογοθέτης), va ser un títol administratiu originari de la regió imperi romà Oriental. A la meitat i finals d'Imperi Romà d'Orient, va passar a convertir-se en un alt rang administratiu, equivalent a un ministre o secretari d'Estat.{{sfn|Oikonomides|1985 |p=168}}<ref>{{ref web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0120554.xml|títol=logoteta|editor= Gran enciclopèdia catalana|consulta= 12 d'abril de 2017}}</ref>