Variació (música): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 29:
En el camp de la [[música clàssica]] europea, aquesta forma musical emergeix al [[segle XVI]] (Sisman 2001). Hi va haver diverses formes de tema amb variacions que van gaudir d'especial difusió al [[música del Renaixement|Renaixement]], depenent dels països. A [[Anglaterra]] foren les ''divisions'', mentre que a la [[península Ibèrica]] foren les ''glosas'': en tots dos casos, a un baix se li sobreposen melodies cada vegada en valors més i més curts. En la història d'aquesta forma musical sempre ha estat present el principi de comença per una melodia força simple i anar-la transformant cada vegada en melodies més elaborades, atès que constitueix una manera de donar un perfil coherent a tot el conjunt de variacions, i no fer-ne sols una successió deixada a l'atzar. De totes maneres, a mesura que la forma es va anar elaborant, també es van fer freqüents les sèries en què en llocs més o menys habituals es col·locaven algunes variacions més ''tranquil·les'' que trencaven la certa monotonia de la complexitat sempre creixent. D'altra banda, hi va haver alguns temes que es van fer especialment cèlebres com a punts de patida per a fer-ne variacions; possiblement l'exemple més conegut és [[La Folia]], una [[melodia]] amb el seu corresponent [[Baix obstinat|baix]], possiblement originari de la península Ibèrica, que motivà nombroses sèries de variacions, sobretot a [[Espanya]], [[França]] i [[Itàlia]] durant el [[música del Renaixement|Renaixement]] i el [[música barroca|Barroc]], per part d'autors com [[Corelli]], [[Vivaldi]], [[Marin Marais]], etc.
 
Especialment cèlebres, en l'època del [[música barroca|Barroc]] són les [[Variacions GolbergGoldberg]] de [[Johann Sebastian Bach]]i les ''[[The Harmonious Blacksmith]]'', de [[George Frideric Handel]]. ambdues per a [[clavicèmbal]].
 
A l'època del [[Classicisme musical|classicisme]], [[Mozart]] va escriure un gran nombre de variacions, tant per a piano com per a grups de [[música de cambra|cambra]], i tant en forma de peces aïllades, com formant part de composicions més extenses. En són exemples el primer [[moviment (música)|moviment]] de la [[sonata]] per a [[piano]] en la major K. 331, o el darrer moviment del seu [[quintet]] per a [[clarinet]] i [[cordòfon|corda]].