|
A la mort del pare el febrer del 967, Abul Maali Sharif va venir des Mayyafarikin on estava, i va arribar a Alep el juliol del 967. Immediatament es va haver d'enfrontar a la rebel·lió del seu oncle Abu Firas a Homs, rebel·lió sufocada el [[968]] (Abu Firas va resultar mort l'abril del 968).
Aquell mateix any 968 els bizantins[[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] van arribar fins a Homs i [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] i Abul Maali va sortir per combatre'ls i va deixar a Alep al camarlenc (''hadjib'') del seu pare, de nom Karghuyah que ja havia governat Alep en absència de l'emir (uns mesos del [[967]] i abans en vida de Sayf al-Dawla quan aquest era absent). Quan es va acabar la campanya Abul Maali no va poder entrar a Alep on Karghuyah s'havia revoltat. A [[Rakka]] va prendre el poder el seu cosí Abu Taghlib, emir de [[Mosul]].
Abul Maali va passar a [[Sarudj]], i després cap a [[Harran]] i [[Mayyafarikin]] on va reunir forces ([[968]]) i d'allí cap a Manbidj, des on va amenaçar Alep però es va haver de retirar davant la presència de forces bizantinesromanes d'orient que sota el comandament delde estratòpedarcal'estratopedarca Pere i de Miguel Burtzes havien conquerit [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] l'[[octubre]] del [[969]] i seguidament havien entrat a Alep i havien imposat el protectorat a Kharguyah. ([[desembre]] del [[969]] i [[gener]] del [[970]]) que excloïa a Abul Maali de l'emirat que era reconegut possessió de Kharguyah (amb el seu lloctinent Bakdjur com a hereu presumpte).
Abul Maali va entrar llavors a Homs on va restar set anys fins que el [[977]], després de l'assassinat de Kharguyah per Bakdjur, va poder reconquerir Alep. El [[971]] Abu Taghlib de Mosul va ocupar tota l'[[Al-Jazira|Djazira]] que legalment li pertanyia, i la seva preeminencia sobre Alep fou reconeguda per Abu Maali el [[971]], ja que havia estat acordat en el seu dia en aquestes condicions pel califa.
Abul Maali es va reconèixer vassall de l'emir [[buwàyhida]] Adud al-Dawla el [[979]] i aquest li va reconèixer la possessió de la Síria del nord i li va donar el títol (''lakab'') de ''Saad al-Dawla'', i també li va permetre recuperar el Diyar Mudar on Abu Taghlib havia estat expulsat pels mateios buwàyhides, menys Rakka i Rahba.
Badjkur havia estat nomenat governador d'Homs i aviat va esclatar el conflicte amb Saad al-Dawla, i Badjkur va buscar el suport del califa [[fatimita]] que li va prometre el govern de [[Damasc]], però en realitat volia dominar la regió. El [[982]] l'exèrcit bizantiromà d'Orient es va presentar a Alep per reclamar de l'emir les obligacions del pacte del gener del 970 i Saad al-Dawla va buscar la seva aliança per lluitar contra Bakdjur i es va comprometre a respectar al tractat però a canvi d'ajut.
El [[983]] els bizantinsromans d'Orient van rebutjar Bakdjur, que havia vingut a assetjar Alep i després van ocupar Homs que van entregar a Saad al-Dawla. Bakdjur fou nomenat governador de Damasc però la lluita per Alep es va aturar doncs Saad al-Dawla, davant la decadència els Buwàyhides, es va acostar al califa fatimita i va reconèixer la seva sobirania el [[986]]. L'any anterior ([[985]]) els bizantinsromans d'Orient van enviar un exèrcit a Alep per obligar altre cop al compliment del tractat que Saad al-Dawla no respectava del tot i van ocupar Kilis i van bombardejar [[Apamea]] i Kafartab i en represàlia Saad al-Dawla va enviar el [[986]] al general Karghuyah contra el monestir de Dayr Saman on va matar molts monjos i va fer presoners a altres fins que el [[maig]] del [[986]] es va signar un nou tractat. A finals del [[986]] Saad al-Dawla va ajudar a Bardas Skleros, alliberat pels buwàyhides i al mateix temps va reconèixer la sobirania fatimita com ja hem vist.
Quan Bakdjur va entrar en conflicte amb el visir fatimita [[Ibn Killis]], i li fou retirat el govern de Damasc, va passar a Rakka (de la que va rebre el govern), Bakdjur va reactivar les seves aspiracions i des Rakka va organitzar l'atac a Alep; però Saad al-Dawla, ajudat pels bizantinsromans d'Orient, el va derrotar a Naura (est d'Alep) el [[991]], i fou capturat i executat. Però els fills de Bakdjur foren empresonats per Saad al-Dawla incomplint la promesa en sentit contrari feta al califa fatimita, i això va fer trencar les relacions amb els fatimites i quan anava a esclatar la guerra va morir sobtadament d'un atac d'hemiplegia (com el seu pare) el [[desembre]] del [[991]].
ElLi va succeir el seu fill [[Said al-Dawla Said Abul Fadail]].
{{ORDENA:Saad Al-Dawla Abul Maali Sharif}}
| 