Renaixença: diferència entre les revisions

L'[[absolutisme]] tindrà el darrer dels seus episodis durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]. Els conflictes se succeeixen durant tot el segle XIX. Les tres guerres [[carlisme|carlines]], els [[Bullanga de 1835|fets de 1835]] amb la primera crema massiva de convents i la insurrecció de la Ciutat Comtal envers [[Espartero]] el 1843, la [[Jamància]], en són els episodis més tràgics.

Fou el preludi del nacionalisme que es va fer visible a finals del {{segle|XIX|s}}.<ref name="MPM">M Pilar Molina i d'altres, ''Catalunya: història i memòria'', Fascicles de l'AVUI, Enciclopèdia catalana, 1995, {{ISBN|84-412-2482-X}}</ref>

L'estil de la Renaixença és proper al [[Romanticisme]] europeu, amb predomini dels sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la [[cultura popular]]. La Renaixença s'identifica amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.

El programa de la Renaixença pretén, sobretot, la plena identificació entre llengua i pàtria. Perquè la burgesia acabi conscienciant-se, el moviment reivindica aquests punts:

* La creació de la literatura catalana (en qualsevol gènere), conduïda per una llengua normativitzada.

* La creació d'institucions noves que empenyin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…).

 

=== Etapes ===