Viquipèdia

Arquitectura gòtica: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 88.21.132.15. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Eliminat tot el contingut de la pàgina
Etiqueta: Buidament
Línia 1:
{{FR|data=desembre de 2016}}
[[Fitxer:Cathedral palma mallorca spain 2007 08 15.jpg|miniatura|Edifici gòtic vist pel darrere]]
 
L{{'}}'''arquitectura gòtica''' s'inclou dins del moviment cultural conegut com a ''[[art gòtic]]'' que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat ''[[renaixement del segle XII]]''.<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref> Aquest estil [[arquitectònic]] s'estén per un llarg període de l'[[edat mitjana]] i varia d'un lloc a un altre; es desenvolupa entre meitat del [[segle XII]] i inicis del {{segle|XVI|s}}, marcant la fi del [[Edat mitjana|període medieval]]. El primer gest impulsor d'aquesta nova filosofia constructiva es donà a [[França]], estenent-se a tot [[Europa]] en un període conegut com ''el de les grans [[catedral]]s''.
 
== Història ==
[[Fitxer:Saint-Denis_-_Basilique_-_Ext%C3%A9rieur_fa%C3%A7ade_ouest.JPG|miniatura|El gòtic primitiu de la basílica de Saint Denis]]
Les teories més tradicionals dependents de la tradició centrista francesa, suposen que el gòtic sorgeix del no-res a l'[[Illa de França]], en una regió que no era especialment emprenedora arquitectònicament. La lleialtat de [[Orde de Cluny|Cluny]] i el [[Orde de Cister|Cister]] al [[papa]] era una amenaça a les intencions nacionalistes de la [[Dinastia Capet|casa reial francesa]], de manera que es volia un estil arquitectònic propi. El cas és que l'[[abat Suger]] de [[Saint-Denis (Sena Saint-Denis)|Saint-Denis]], responsable del projecte de la [[basílica de Saint-Denis]], fa una mediació entre la reialesa i l'Església. Suger servia, en primer lloc, els reis en la seva lluita contra la noblesa [[Feudalisme|feudal]] en les ambicions internacionals de l'imperi.
 
Saint Denis estava localitzada al centre del domini reial. Va ser el projecte de l'abat de Suger el que inicià l'estil gòtic. La difusió d'aquest té relació directa amb l'ampliació de la jurisdicció del rei. Les primeres creacions varen ser a les ciutats de domini reial: [[París]], [[Chartres]], [[Amiens]], [[Reims]] i [[Bourges]].
 
Suger afirmava la novetat de la seva obra arquitectònica en termes teològics: nou [[cor (arquitectura)|cor]] i nova [[façana]] per a un nou edifici cristià. Saint Denis era l'[[apòstol]] de França, el sant patró nacional. La seva església despertava sentiments tant a nacionalistes com a religiosos. Es tractava d'una arquitectura rica en significats: [[filosofia]] neoplatònica i [[teologia]] cristiana. Simbologia de la llum, pensament racional i matemàtic. S'utilitza la creu llatina en analogia amb el cos humà.
 
El gòtic no és en si mateix un estil, ni un sistema: utilitza l'arquitectura com una [[catedral]] romànica i cap dels seus elements estructurals és invenció dels constructors gòtics. L'[[arc ogival]] és una invenció de [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] portada pels [[croada|croats]] cap a [[Europa]] i pels [[víkings]] cap a Normandia. Era utilitzada en caves i llocs amagats. En un salt conceptual, es torna un estil madur en un termini de 40 anys i, un segle més tard, ja domina tota [[Europa]].
 
Les catedrals i els edificis, cada cop els feien més alts.
 
El gòtic acostuma a descriure's com a verticalitat i lluminositat. El gòtic té un mur molt prim comparat amb el romànic; hi ha els contraforts que serveixen per a sostenir els arcbotants i per a poder aguantar la volta ogival. La volta ogival es troba al sostre, és un sostre acabat amb una punta bastant alta i empinada.
 
== Sistema estructural ==
[[Fitxer:Gotic3d2.jpg|miniatura|Esquema estructural d'una catedral gòtica]]
[[Fitxer:PalmaCathedral-pjt2.jpg|miniatura|Vitralls i rosassa]]
A la península Ibèrica hi ha dos models arquitectònics gòtics diferents: el gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i l'ornamentació, i el gòtic meridional, en què domina la línia horitzontal i l'austeritat decorativa.
 
L'arquitectura d'estil gòtic sorgeix d'una modificació estructural important de l'arquitectura romànica. Les construccions típiques són els castells fortificats, les torres de defensa i les catedrals. Les innovacions són, principalment:
* [[volta|Voltes]] construïdes amb [[nervadura|nervadures]] de pedra i [[totxo]] a les voltes ([[volta de creuer]]), cosa que fa que siguin més lleugeres que les voltes [[romànic|romàniques]].
* L'arc preferencial deixa de ser l'[[arc de mig punt]] i passa a ser l'[[arc ogival]].
* Els [[contrafort]]s, a causa de les majors tensions, es transformen en [[arcbotant]]s –braços externs quasi perpendiculars a la superfície de l'edifici, que sostenen la [[nau (arquitectura)|nau]] central en les [[església (arquitectura)|esglésies]]. Els arcbotants són una mena de mitjos arcs construïts per sobre de la coberta de les naus. Amb aquesta ubicació, les pressions de les voltes més altes són transferides cap a l'exterior, cap als arcbotants, i d'aquests cap als fonaments, fent-ne possible l'equilibri. Amb voltes més altes, s'utilitzen arcbotants dobles o de doble arcada que neutralitzen les pressions del pes més gran de la volta.
 
Les estructures més lleugeres permeten la utilització de grans [[rosassa|rosasses]] i [[vitrall]]s, regularment amb escenes religioses. Predomina la verticalitat. Les plantes són en forma de [[creu|creu llatina]] i les [[façana|façanes]] es vesteixen d'[[escultura|escultures]] i relleus.
 
A [[França]] i a [[Anglaterra]] prevalen les esglésies gòtiques amb torres truncades, sense punxa; a Alemanya, però, són freqüents altes torres punxegudes. Entre les catedrals gòtiques franceses, destaquen: la catedral de [[Notre-Dame de París|Notre Dame]], a [[París]], i entre les alemanyes, la de [[Catedral de Colònia|Colònia]], la construcció de la qual començà el [[1270]] i es perllongà 52 anys.
 
==Façana==
[[Fitxer:Notre Dame Cathedral (5753500432).jpg|miniatura|Catedral amb la forma de H característica a la vista frontal]]
 
La façana està plena de [[vitrall]]s de colors per a poder deixar entrar la llum natural; sobre l'entrada hi ha una gran portalada. Les puntes que estan a dalt de tot l'edifici són aguantades pels [[pinacle]]s. En la majoria d'edificis la façana té forma de H. Per decorar la façana de la teulada hi havia [[gàrgola|gàrgoles]].
 
== Vitralls gòtics{{CC|data=desembre de 2016}} ==
Els '''vitralls''' substitueixen a la [[pintura mural]] que s'havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic però que en el gòtic resta com un art complementari. Durant el període gòtic, l'art dels vitralls esdevé l'art hegemònic del color i del [[dibuix]], pren les funcions simbòliques-docents de la pintura mural amb els seus complets programes [[Iconografia|iconogràfics]] que fan convergir a la major part dels [[Taller|tallers]] i centres artístics europeus, principalment de França, en el dibuix dels [[Cartó|cartons]] que és el pas previ de la realització d'un vitrall.
 
La catedral gòtica evoca la imatge del “Jerusalem Celestial” i constitueix l'obra col·lectiva dels habitants ([[Burgès|burgesos]]) de les [[Ciutat|ciutats]] de la [[Baixa edat mitjana]]. Cada nova generació de [[Paleta (ofici)|paletes]] i [[Artesà|artesans]], en prendre el [[Relleu (escultura)|relleu]] de la generació anterior, fera avançar la [[construcció]] de la catedral de la seva ciutat, continuarà el [[presbiteri]] o construïra les capelles laterals o el [[Creuer (arquitectura)|creuer]], etc. Cada nova església o catedral fera les seves [[Nau (arquitectura)|naus]] més altes que les anteriors, tot suprimint progressivament el mur de fàbrica i substituint-lo pel que s'ha anomenat el "mur translúcid", és a dir, pels amplis finestrals amb vitralls de color que proporcionen a l'interior de les esglésies i catedrals una atmosfera càlida, acolorida i irreal on els fidels poden sentir-se segurs a l'empara de l'[[Església (arquitectura)|Església]]<nowiki/>tot contemplant la "'''''llum d'essència divina'''''" tal com poèticament deia l'abat [[Suger]] que fou qui impulsà la construcció dels vitralls del cor de la [[Basílica de Saint-Denis]] de [[París]], cap a mitjans del [[segle XII]].
 
L'art dels vitralls domina a les restants tècniques de pintura a les quals imposa les seves lleis: la composició emmarcada en[[Medalló|medallons]], nínxols o altres compartiments, els colors vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; són pautes estètiques que hi ha també en la [[Vitrall#Les miniatures i els llibres il.C2.B7lustrats|il·lustració de llibres]] i [[miniatures]] esteses àmpliament per tot [[Europa]]. Aquest predomini del vitrall té l'excepció a Itàlia, on la tradició muralista no s'havia interromput des de l'[[Antiguitat clàssica|antiguitat]], o en altres llocs que com[[Principat de Catalunya|Catalunya]] acusaven ja des del romànic les influències italianes.
 
Els seus temes són els grans temes de l'[[Antic Testament|Antic]] i [[Nou Testament]], les històries de la [[Mare de Déu]] i dels [[Sant|sants]] i també les representacions d'activitats [[Gremi|gremials]] o escenes de la vida quotidiana, les quals, progressivament pugen també a dalt dels vitralls de les catedrals.
 
En avançar l'estil es modificà la tècnica amb una nova gama de color basada en els fons [[Incolor|incolors]] o [[Gris|grisos]], en els tons trencats i els temes més humanitzats. L'invent del color [[groc]] de plata portarà a l'art dels vitralls, durant el [[segle XIV]], a un [[preciosisme]] daurat i una lleugeresa que constitueix la seva culminació.
 
Un recorregut per les esglésies i catedrals amb els vitralls més destacats comença per la [[Catedral de Chartres]], a França, ja que els seus vitralls constitueixen el '''més bell''' i ensems el conjunt de vitralls més ben conservat d'Europa. Comprèn 146 finestres amb 1.359 temes dels quals el vitrall de '''"Notre-dame de la Belle-Verrière"''' n'és el més famós. També són destacats els vitralls de [[Sant Eustaqui]], les [[Rosassa|rosasses]] i el vitrall del [[Zodíac]].
 
L'expansió de l'art gòtic per tot Europa tingué lloc durant la primera meitat del segle XIII, assolint la seva plenitud vers ladècada de 1260 quan s'acabaren les catedrals de [[Bisbat de Beauvais|Beauvais]] a França, de [[Catedral de Colònia|Colònia]] i de [[Catedral de Lleó|Lleó]] a [[Espanya]]. És en aquesta etapa clàssica quan l'arquitectura es fa més complexa: les naus s'aixequen fins a unes alçades mai vistes, els [[Arcbotant|arcbotants]] es dupliquen para sostenir aquestes [[Volta|voltes]] tan elevades i els [[Pinacle|pinacles]] es fan més voluminosos. En aquesta etapa les portades passen de les tres portades clàssiques de [[Catedral de Reims|Reims]] o [[Catedral d'Amiens|Amiens]] a les cinc portades de [[Bourges]] o Lleó. Els finestrals deixen de ser perforacions en el gruix del mur per a transformar-se en panys de paret translúcids, plens de vidre entre [[Filigrana|filigranes]] de[[pedra]].
 
==Interior==
[[Fitxer:Santa Maria del Mar 4.jpg|miniatura|Església de Santa maria del Mar, a Barcelona]]
Hi ha moltes catedrals que al sostre contenen voltes ogivals que carreguen el pes de l'estructura sobre els pilars. Aquesta innovació tècnica permet que els murs exteriors siguin molt més prims i, per tant, s'hi puguin disposar grans vitralls.
 
=== Arquitectura gòtica catalana ===
{{AP|Arquitectura gòtica catalana}}
[[Catalunya]] va viure moments de prosperitat i d'importants conquestes entre els segles XII i XV. Les ciutats van créixer i, amb la plenitud, va arribar la febre constructiva. Es van aixecar grans catedrals com les de [[Catedral de Girona|Girona]] i [[Santa Maria del Mar]], o monestirs com el de [[Santa Maria de Pedralbes]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Arquitectura gòtica religiosa | editor = [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9b2d110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | consulta = Juliol 2013 }}</ref> Durant l'època gòtica, no tot van ser edificis religiosos. Des del {{segle|XIII}} fins a pràcticament l'inici del XVI es van aixecar equipaments cívics, fàbriques, ponts i equipaments militars. Un dels exemples més emblemàtics que han perdurat fins als nostres dies en són les [[drassanes de Barcelona]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
{{Commonscat}}
* [[Art gòtic]].
* [[Gòtic català]].
* [[Renaixement]].
 
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Arquitectura gòtica| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_gòtica»