Santa Maria de les Franqueses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 31:
Referent a les portes d'accés, se'n conserven tres, la més tardana als peus de l'església i una a cada braç del transsepte. L'entrada situada als peus de l'església presenta tres [[Arquivolta|arquivoltes]] llises, amb boet i motllures de mitjacanya. La porta que se situa al braç sud del transsepte, connectava amb el claustre i així es pot constatar gràcies a les restes a nivell de terra. Aquesta porta presenta dues arquivoltes, una llisa i l'altra decorada amb bossell. Pel que fa a l'entrada del braç nord del transsepte, la porta presenta una arquivolta llisa i un tipus de guardapols, format amb motllures de bossell, "''mitjacanyes i fi boet exterior".''<ref name=pag254 />
L'església presenta diferents punts d'obertures cap a l'exterior o finestres per permetre l'entrada de la llum natural al seu interior. A l'absis central se situen tres finestres de doble esqueixada, amb arcs de mig punt i una arquivolta llisa. Les absidioles laterals presenten una finestra cadascuna, d' "''encaixada simple, amb arquet de mig punt tallat en pedra monolítica rectangular".''<ref name=pag254 /> A més, una [[rosassa]] de cinc anells i guardapols al braç nord del transsepte, al braç sud del transsepte una altra finestra, en aquest cas amb arc de mig punt adovellat.<ref name=pag254 /> Just per damunt de l'entrada més tardana hi ha una gran finestra considerada gòtica.<ref name=pag255>PLADEVALL I FONT ANTONI:”Santa Maria de les Franqueses”, ''Catalunya Romànica, volum XVII.'' Enciclopèdia Catalana, Barcelona,1994, pp. 255.</ref>
A la façana superior es projecta una [[cornisa]] lleument motllurada amb [[Mènsula|mènsules]] per sota. Aquesta cornisa gairebé es projecta per totes les façanes superiors. La coberta de l'església es tanca a l'exterior amb lloses, amb un sostre a dues aigües que es compon de 4 nivells.<ref
Les obres de construcció avançaren lentament, com ho proven les diferents obertures i motllures, que marquen el pas del segon quart del [[segle XIII]] (com la [[rosassa]] del braç esquerre del creuer) al, probablement, primer quart del [[segle XIV]] (la porta dels peus de la nau i la finestra [[Arquitectura gòtica|gòtica]] que hi ha damunt seu). En tot cas, tot i tractar-se d'un monestir cistercenc, la seva arquitectura respon plenament a exemples romànics pròxims com el de [[Sant Ruf de Lleida]].<ref name="patmapa" />
Per tant l'església es comença a construir al darrer quart del segle XII, amb afegits estructurals del segle XIII i finals del XIV. Els diferents elements decoratius i estructurals, remarquen aquesta dilatació en el temps en relació amb al procés constructiu de l'edifici. Podem parlar de certs elements arquitectònics comuns a l'arquitectura cistercenca, però els historiadors remarquen el fet que molts d'aquests elements són comuns en altres construccions, de la mateixa època, que no pertanyen a l'orde del Cister. Un exemple d'aquest fet és l'església benedictina de [[Ermita de Santa Maria (Xalamera)|Santa Maria de Xalamera]], que comparteix moltes semblances amb Santa Maria de les Franqueses i que no pertany a l'orde del Cister. Per tant l'arquitectura de finals del segle XII i principis del XIII, sembla ser, era fins a cert punt independent als ordes religiosos que promovia les obres.<ref
Sense deixar de banda tot l'exposat anteriorment, cal destacar l'austeritat pel que fa als elements decoratius, on veiem una via expressiva artística allunyada de les imatges, en aquest sentit sí que podem parlar de cert pes en l'orde cistercenc a l'ora de projectar la decoració i l'escultura de l'edifici. Veiem una decoració senzilla als capitells, la rosassa presenta la mateixa decoració a l'interior que a l'exterior, amb decoració de mitjacanya, boets, puntes de diamants de vuit cares, pètals de baix relleu i una creu grega amb extrems arrodonits. A una de les mènsules de la cornisa es representa un rostre humà. I també cal destacar la qualitat de les motllures.<ref
== Referències ==
| |||