[[Aristòtil]] no sabia si els ratpenats eren [[ocells]] o un altre tipus d'animal. Tres segles més tard, [[Plini el Vell]] els considerà ocells, un error repetit per gairebé tots els naturalistes fins al {{segle|XVI}} per gairebé tots els naturalistes. Per [[Conrad Gesner]], representaven una forma intermèdia entre aus i mamífers.<ref name="Història">{{ref-web| url = http://archive.nlm.nih.gov/proj/ttp/flash/gesner/gesner.html |títol= ''Historiae Animalium'' |autor= [[Conrad Gesner]] |consulta= 16-02-2009}}</ref> [[Edward Edward Wotton|Wotton]] els classificà com a [[quadrúpede]]s. Finalment, [[Linné]] els acabà classificant com a [[mamífers]] en la seva celebríssima obra ''[[Systema Naturae]]'', ordenant-los en un tronc comú amb els [[primats]] i els [[humà|homes]]. Poc després, [[Louis Jean-Marie Daubenton|Daubenton]] ja havia descrit cinc de les espècies de ratpenat que habiten a Europa.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=36}}
En les primeres obres, les llegendes es barrejaven amb la [[ciència]] i estaven plenes d'inexactituds. [[Comte de Buffon|Buffon]] ja descobrí la [[hibernació]] dels ratpenats i durant la seva exploració de coves es trobà amb cavernes plenes de [[guano]] (fems) de quiròpters. Observant que als excrements hi havia restes de [[Dípters|mosques]] i [[papallones]], Buffon començà a conèixer la dieta dels ratpenats europeus.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=37}}
[[Fitxer:Alfred Edmund Brehm from Familj-Journalen1885.png|miniatura|[[Alfred Brehm]] estudià la hibernació dels quiròpters.]]
A principis del {{segle|XIX}}, ja era bastant acceptat que els ratpenats formaven un [[ordre]] distint. Els naturalistes europeus rebien exemplars d'arreu del món, enviats per pioners de l'[[edat de l'exploració]]. Molts exemplars arribaven de països exòtics i no se'n coneixia ni la distribució ni el [[etologia|comportament]]. Sovint, els naturalistes rebien exemplars sense cap indicació del seu origen.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=37}}
