'''Pelayo Domínguez''' ([[Avilés]]., [[1970]]) és un tècnic de so asturià, guanyador de tres [[Goya al millor so]]. Va començar com a bateria en el grup de rock "Los Vagos".<ref>[http://www.asturiasdiario.es/web/?p=592 Pelayo Gutiérrez… detrás del arte] a Asturias Diario</ref> El 1991 va marxar a Madrid i el 1993 va treballar com a meritori a ''[[Acción mutante]]''.<ref>[https://www.elcomercio.es/culturas/asturias-suena-coches-20190309001253-ntvo.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F «Asturias suena a mar y a coches sobre el asfalto mojado por la lluvia»], El Comercio, 9 de març de 2019</ref> Va debutar en cinema el 1994 amb el so del curtmetratge ''Xicu'l toperu'', guanyadora de dos premis al [[Festival Internacional de Cinema de Gijón]]. El 1995 fou editor de so dels llargmetratges ''[[Morirás en Chafarinas]]'', ''[[Historias del Kronen (pel·lícula)|Historias del Kronen]]'', ''[[Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto]]'' i ''[[Así en el cielo como en la tierra]]''. El 1996 treballà a ''[[Tesis]]'' i ''[[Martín (Hache)]]'' i el 1997 a ''[[Chevrolet (pel·lícula)|Chevrolet]]'' i ''[[Cosas que dejé en La Habana]]''. Fou nominat per primer cop al [[Goya al millor so]] el 2001 per ''[[Sin noticias de Dios]]''. Va guanyar el [[Goya al millor so]] amb ''[[El otro lado de la cama]]'' (2002), ''[[Te doy mis ojos]]'' (2003) i ''[[Obaba]]'' (2005), i hi ha estat nominat per ''[[El baile de la Victoria]]'' (2009), ''[[También la lluvia]]'' (2011), ''[[La piel que habito]]'' (2012), ''[[Grupo 7]]'' (2012), ''[[Caníbal]]'' (2013), ''[[La isla mínima]]'' (2014), ''[[El autor]]'' (2017), ''[[Yuli]]'' (2018) i ''[[Dolor y gloria]]'' (2019).<ref>[https://www.20minutos.es/noticia/3514780/0/asturianos-pelayo-gutierrez-javier-gutierrez-entre-candidatos-goya/ Los asturianos Pelayo Gutiérrez y Javier Gutiérrez entre los candidatos a los Goya], 20 Minutos, 12 de desembre de 2018</ref> També fou nominat al millor so als [[Premis Gaudí 2012]] per ''[[Chico & Rita ]]''.<ref>[http://catalanfilms.cat/es/producciones/chico-y-rita Chico & Rita] a catalanfilms.cat</ref>
Ha treballat a les [[sèries de televisió]] ''[[Crematorio]]'' (2011), ''[[El ministerio del tiempo]]'' (2016) i ''[[Arde Madrid]]'' (2018) i ''[[La peste (sèrie de televisió)|La peste]]'' (2018). Va treballar durant anys a Deluxe Spain.<ref>[https://www.asociacionappa.es/deluxe-spain-inaugura-nuevo-departamento-con-pelayo-gutierrez/ Deluxe Spain inaugura nuevo departamento con Pelayo Gutiérrez al frente]</ref> Des del 2019 treballa a l'equip de postproducció de [https://tres60.tv/ Telson Servicios Audiovisuales SL] en l'ampliació de sales de disseny de so.<ref>[https://www.audiovisual451.com/telson-refuerza-su-equipo-de-postproduccion-de-sonido-con-pelayo-gutierrez-a-la-cabeza/ Telson refuerza su equipo de postproducción de sonido con Pelayo Gutiérrez a la cabeza], audiovisual451.com, 25 de juliol de 2019</ref><ref>[https://www.lne.es/sociedad/2019/07/26/disenador-sonido-asturiano-pelayo-gutierrez/2507518.html El diseñador de sonido asturiano Pelayo Gutiérrez se incorpora al área de ficción del estudio Telson], La Nueva Asturias, 26 de juliol de 2017</ref>
