Al·legoria de L'Orde de la Camàldula: diferència entre les revisions

'''L'Al·legoria de l'Orde de la CamáldulaCamàldula''' és el tema de dues pintures d'[[El Greco]], conservades, l'una al [[Reial Col·legi del Corpus Christi de València]], i l'altra a l'Instituto Valencia de Don Juan, de Madrid.

L'any 1597, FrayFra Juan de Castañiza va demanar permís a [[Felip II de Castella|Felip II]] per establir a Espanya l'[[Orde Camaldulès]]. Tot i que la petició va fracasar, es va publicar a [[Madrid]] una història d'aquesta orde. [[Francisco Javier Sánchez Cantón|F.J. Sánchez Cantón]]<nowiki/> va suggerir que potser FrayFra Juan o els seus patrocinadors van encarregarencomanar aquests dos llenços a El Greco com a part de la documentació presentada a Felip II.

Els tema d'aquestes obres és la representació dels dos Sants mercès als quals s'originà '''l'Orde de la CamáldulaCamàldula''', així com la primera ermita d'aquest orde. [[Benet de Núrsia]] apareix a la part inferior esquerra, amb [[Hàbit religiós|hàbit]] negre, mentre a la part dreta apareix [[Romuald de Ravenna]], el fundador de l'[[Orde Camaldulès]], vestit amb hàbit blanc. Sant Romuald porta a la seva mà dreta una vista paisatgística de l'[[ermita]] de la comunitat de l'orde a Camaldoli, vora [[Poppi]], a la [[Toscana]]. Fray Juan de Castañiza degué proporcionar a El Greco un [[gravat]] o un [[dibuix]] d'aquesta ermita, però el mestre cretenc va desenvolupar el tema amb gran llibertat, transformant-lo en una composició molt interessant. [[Francisco Javier Sánchez Cantón]] va copiar la totalitat del poema llatí escrit sobre les portes, que lloa Sant Romuald. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Wethey|nom=Harold E.|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=91|isbn=}}</ref>

La composició causa estranyesa perquè té l'estructura d'un gravat, apareixent el paisatge de la part superior amb una perspectiva que només és admesa en les representacions emblemàtiques. A la part inferior, els dos Sants fundadors són representats amb una qualitat pictóricapictòrica impressionant i un canon molt allargat. Els dos Sants porten els seus atributs respectius, flanquejant una estructura arquitectónicaarquitectònica on hi ha textos allotjats a les portes. Aquesta estructura flanquejada per les dues figures contribueix a donar a la composició un aspecte de gravat, o gairebé del [[Frontispici (arts gràfiques)|frontispici]] d'un llibre. El Greco va representar el [[paisatge]] d'un camp amb les cel·les monacals individuals, distribuïdes a distàncies regulars al voltant d'un [[temple]], la qual cosa dóna una qualitat "primitiva" a aquest paisatge, però tanmateix mostra un gran naturalisme en les seves qualitats i les seves llums, que contrasten amb aquest "primitivisme". A la part superior de la pintura, hi ha representades muntanyes amb llums i ombres intenses i molt efectistes, tot i que no arriben a contrastar amb la resta del quadre, donada la poca áreaàrea que ocupen amb respecte a la totalitat de l'obra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gudiol|nom=José|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=203|isbn=}}</ref>

Aquest llenç ha estat netejat i restaurat de forma considerable. Les paraules escrites sota el [[tabernacle]] diuen "''Erimiticae vitae descriptio''". L'escut situat sota Sant Benet fou identificat per Sánchez Cantón com el de els ''Condes de los Arcos y Añover'', grans senyors de [[Toledo]] i possibles patrocinadors de la introducció de l'orde de la CamáldulaCamàldula. L'escut situat sota Sant Romuald no ha pogut ésser identificat. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Wethey|nom=Harold E.|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=92|isbn=}}</ref>