Diferència entre revisions de la pàgina «El Martiri de Sant Maurici»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Edicio menor)
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
'''''El Martiri de Sant Maurici i els seus companys''''' és una obra cabdal d'[[El Greco]], realitzada entre els anys 1580-82. Va ésser encarregat per [[Felip II de Castella]] per al [[Monestir d'El Escorial]], on sempre ha romàs. Està catalogada per [[Harold Wethey]] amb el número 265 en el seu catàleg raonat d'obres d'aquest pintor.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wethey|nom=Harold E.|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=152-153|isbn=}}</ref>
== Temàtica de l'obra ==
Segons la [[Llegenda àuria]], [[Flos Sanctorum]], i altres textos sense validesa històrica, [[Maurici d'Agaunum|Maurici]] era el cap de la [[Legió Tebana]], que estava formada per més de 6500 soldats [[coptes]] de la regió de [[Tebes (Egipte)]]. Trobant-se aquesta [[Legió romana|legió]] a Agaunum (avui [[Saint-Maurice (Valais)]], va rebre l'ordre de rètrer cult a l'[[Emperador romà]] [[Maximià]], en una cerimònia pagana. Maurici i els seus oficials [[Càndid de Tebes]], [[Gereó de Colònia]], Urso, Víctor, Exupère d'Agaune i altres, s'hi van negar, moguts per la seva fe cristiana. Com que la major part dels legionaris eren cristians, també s'hi van negar, per la qual cosa foren igualment massacrats. <ref>{{Ref-web|url=https://www.eltestigofiel.org/index.php?idu=sn_3433|títol=Santos Mauricio, Exuperio, Cándido, Víctor y compañeros de la Legión Tebea, mártires|consulta=22/08/2019|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
== Gènesi de l'obra ==
L'encàrrec del ''San Maurici'' apareix documentat per primera vegada a una [[Reial Cèdula|reial cèdula]], signada per el [[monarca]] a [[Zorita de los Canes|Zorita]] el 25 d'Abril de 1580, en la qual donava precises instruccions al [[Prior]] del Monestir de l'Escorial a fi de que proveïs el pintor amb els materials necessaris per a la realització de l'obra. D'altra banda, Fray Andrés de León s'ocuparia de que al cretenc no li manquessin els diners, de forma que El Greco va rebre varis avenços monetaris.La pintura va ser acabada abans del 2 de Setembre de 1582, però no va agradar a Felip-II,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cossío|nom=Manuel Bartolomé|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=139|isbn=}}</ref> qui no va entregar l'obra al prior de L'Escorial fins al 17 d'Agost de 1584.
 
El preu final es va decidir en una segona tasació feta per [[Diego de Urbina]] i Rómulo Cincinato, perqué El Greco no va estar d'acord en el preu acordat en la primera tasació. Tenint en compte que el ''Sant Sebastià'' definitiu penjat a l'església de l'Escorial va ser obra de Rómulo Cincinato, és molt possible que aquest pintor i tasador influís en l'opinió de Felip II. Finalment, la quantitat total cobrada per aquesta obra va ser de 800 [[Ducat (moneda)|{{subratllat|d}}ucat]]<nowiki/>s. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Álvarez Lopera|nom=José|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=119-120|isbn=}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Gudiol|nom=José|títol=Obra citads|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=97|isbn=}}</ref>
 
== Anàlisi de l'obra ==
Oli sobre llenç; 445 x 294 cm.; 1580-82. Signat amb lletres cursives gregues en un paper de la part inferior dreta, posat a la boca d'una serp. La serp, tant pot representar la [[prudència]] amb la qual hauria d'actuar el cristià dins el món, com l'[[enveja]] que ja provocava la incipient fama del propi pintor. <ref name="Ref">{{Ref-llibre|cognom=Álvarez Lopera|nom=José|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=124|isbn=}}</ref>
[[Fitxer:Martirio de San Mauricio El Greco - copia (3).jpg|esquerra|miniatura|Detall d'un tronc d'arbre tallat, però que rebrota. Símbol de la massacre, però també de la futura ressurrecció dels legionaris morts.]]
[[Fitxer:Altra signatura d'El Greco.jpg|center|miniatura|Signatura d'El Greco a "El Martiri de Sant Maurici i els seus companys"|vora|269x269px]]<br />
 
=== Introducció a l'obra: adaptació d'El Greco a Toledo ===
Segons [[Juan Agustín Ceán Bermúdez]], amb aquesta obra El Greco entra a la seva "segona manera", que aquest autor considera la "dolenta". <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cossío|nom=Manuel Bartolomé|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=145|isbn=}}</ref> El cert és que en el ''Sant Maurici'', semblen exhaurits els darrers vestigis de l'esperit italià, perquè hi ha un absolut oblit de las fórmules de composició italianes, mentre que el mestre assaja un nou i estrany sistema que posa de relleu el seu exagerat mòdul pictòric.
 
A partir d'aquesta obra, als trets propis del [[Manierisme]] s'uneixen a l'obra d'El Greco unes particularitats pròpies del medi geogràfic i humà de [[Toledo]]. Influenciat per la lluminositat violenta del cel sobre la terra monótona i gris de la [[meseta]] castellana, la llum de les pintures d'El Greco esdevé sovint sense contrastos, sense suaus transicions, i el color esdevé intens i cru. Els personatges també acusen una major intensitat d'expressió i de moviment, i la duresa i angulositat d'una raça nerviosa i excitada, sovint fins l'exageració.
 
Per a aquest canvi, coincideixen determinats factors. Per una part, la decisiva victòria de l'influx local, de l'ambient espanyol del segle XVI, i dels característics tipus castellans, traslladats de la realitat a la pintura. Per altra part, la progressiva intensificació de les qualitats innates del mestre, que potser també hauria tingut lloc a Itàlia, però que es va refermar a [[Castella]] amb singular puixança. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cossío|nom=Manuel Bartolomé|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=139 a 141|isbn=}}</ref>
 
=== Composició de l'obra ===
En el segon i darrer terme, és molt remarcable la ferma i minuciosa construcció de tot el conjunt, i la solidesa de tantes petites figures de soldats nus, modelades i estudiades com si fossin de mida gran.
 
Segons [[Manuel Bartolomé Cossío]], tot això és degut a la decisiva victòria de l'espanyolisme i del naturalisme sobre l'esperit d'El Greco, fet que va provocar la recrudescència i intesificació de les seves condicions innates. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cossío|nom=Manuel Bartolomé|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=143-144|isbn=}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cossío|nom=Manuel Bartolomé|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=145 a 148|isbn=}}</ref>
 
=== La sang vessada ===
Comenta [[Gregorio Marañón y Posadillo|Gregorio Marañón]] que El Greco gairebé mai va ser morbós alhora de pintar sang, ni tan sols en les seves [[Crucifixió|Crucifixio]]<nowiki/>ns. Com a molt, el mestre pintava unes gotes simbòliques que més aviat donaven la impressió de pedres precioses. A la [[Crucifixió de Crist, amb la Verge, St. Joan i Mª. Magdalena (El Greco-Tipus-II)|Crucifixió de Crist]] del [[Museu del Prado]], uns àngels s'afanyen a eixugar la sang de la Creu, i un altre recull curosament la sang vessada, perquè és la penyora preciosa de la [[Redempció per la creu]].
[[Fitxer:Martirio de San Mauricio El Greco - copia.jpg|miniatura|centrat|Detall del "Martiri de Sant Maurici", on veiem la decapitación d'un legionari.]]
En aquest ''Martiri de Sant Maurici i els seus companys'', obligat a representar uns màrtirs, va fer-ho de la forma més incruenta posible. Així, al representar la decapitació d'un soldat de la Legió Tebana, no va pintar ni una sola gota de sang, cosa que forçosament no podía convencer Felip II, a qui li interessava un quadre que mogués a l'emoció inmediata, i no pas a una profunda reflexió i a una vivència interna. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Marañón|nom=Gregorio|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=127-128|isbn=}}</ref>
 
== Còpies ==
414.654

modificacions