Socialisme àrab: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|220px -> |miniatura |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
El '''socialisme àrab''' (en [[àrab]] '''الاشتراكية العربية''', ''al-ixtirākiyya al-‘arabiyya'') és una [[ideologia política]] basada en l'amalgamació del [[panarabisme]] i el [[socialisme]]. El socialisme àrab difereix de la tradició del pensament socialista al [[món àrab]], que precedeix el socialisme àrab com a mínim en cinquanta anys. El terme «socialisme àrab» va ser encunyat per [[Michel Aflaq]], principal fundador del [[baasisme]] i del [[Partit Baas]], per tal de distingir la seva versió de la ideologia socialista del moviment socialista internacional.<ref>{{Ref-web |url=http://www.asfar.org.uk/islam-socialism-and-arabism-the-origins-of-the-baath-ideology-in-syria/ |títol=Islam, Socialism and Arabism: the origins of the Ba’ath ideology in Syria |cognom=Morrison |nom=Scott |consulta=28 març 2018}}</ref>
== Significat original ==
[[Michel Aflaq]], cofundador del [[Partit Baas Àrab|Partit Baas]] i del baasisme, va encunyar el terme "socialisme àrab".{{sfn|Devlin|1975|p=32}} El socialisme era un pilar important en el pensament baasista, i s'incloïa en l'eslògan del partit "Unitat, [[llibertat]], socialisme".{{sfn|Devlin|1975|p=32}} Tanmateix, fent servir el terme, Aflaq no es referia al socialisme tal com s'entén habitualment; la seva versió igualava el socialisme amb el [[nacionalisme àrab]].{{sfn|Devlin|1975|p=32}} En un escrit del 1946, Aflaq afirmà que "els nacionalistes àrabs són socialistes", i així "no hi ha ni incompatibilitat ni contradiccions ni guerra entre nacionalistes i socialistes."{{sfn|Devlin|1975|p=32}} Creia que el socialisme estava subordinat al [[Unió Àrab|projecte d'unitat àrab]] i a la llibertat, tanmateix, creia que lluitar per l'alliberament i la unitat àrab era el mateix que lluitar pel socialisme, en ser dues cares de la mateixa moneda.{{sfn|Devlin|1975|p=32}} L'objectiu de l'alliberament àrab era combatre l'[[imperialisme]], oposar-se a les classes dirigents i lluitar per la [[justícia social]].{{sfn|Devlin|1975|p=32}} També afirmà que "la qüestió socioeconòmica és el problema de més importànica a la nostra vida, però està directament relacionat amb el problema més gran del nacionalisme" i que "volem el socialisme per servir el nostre nacionalisme."{{sfn|Devlin|1975|p=33}}[[Fitxer:Maflaq.jpg|miniatura|[[Michel Aflaq]], pare del terme «socialisme àrab»]]El socialisme que es preveia en la constitució del partit del 1947 i en textos posteriors fins a l'establiment de la [[República Àrab Unida]] és moderat i té poques mostres de [[marxisme]].{{sfn|Devlin|1975|p=33}} A la constitució del partit de 1947 es diu que el socialisme "és una necessitat que emana de les profunditats del nacionalisme àrab [...] El socialisme constitueix l'ordre social ideal per al [[àrabs|poble àrab]]."{{sfn|Devlin|1975|p=33}} El Partit Baas fou fundat el 1947 com a Partit Baas Àrab, esdevingué el Partit Baas Socialista Àrab el 1952 quan es va fusionar amb el [[Moviment Socialista Àrab|Partit Socialista Àrab]].{{sfn|Devlin|1975|p=33}} Més endavant, el 1950, Aflaq va definir el socialisme com "no un objectiu de per si, sinó un mitjà necessari per garantir l'estàndard més alt de producció amb el límit més gran de cooperació i solidaritat entre els ciutadans [...] La societat àrab [...] necessita un ordre social amb fonaments més profunds, horitzons més llunyans i una realització més contundent que el socialisme moderat britànic."{{sfn|Devlin|1975|p=34}} Un analista soviètic va comentar sobre el moviment baasista que "el concepte d'estructura socialista [tal com] apareix als articles i discursos [...] [en] el període de naixement del nou moviment [...] només era un esbós vague d'una negativa ideològica poc desenvolupada."{{sfn|Devlin|1975|p=34}}
A la constitució del partit de 1947 es demanava una "redistribució de riquesa justa", la [[propietat estatal]] d'[[empresa de serveis públics|empreses de serveis públics]], [[recurs natural|recursos naturals]], grans [[indústria|indústries]] i [[transport]], control estatal sobre el [[comerç interior]] i l'[[comerç internacional|internacional]], limitació dels hòldings agrícoles a la quantitat que el propietari podria cultivar, una [[economia]] sota alguna forma de supervisió estatal, [[co-determinació|participació dels treballadors]] en la [[gestió]] i [[participació en els beneficis|en els beneficis]], respecte per l'herència i drets de la [[propietat privada]].{{sfn|Devlin|1975|p=34}} Als textos baasistes de la dècada de 1940 i 1950 era prominent la preocupació per l'explotació d'un grup de ciutadans per part d'un altre.{{sfn|Devlin|1975|p=34}} El partit prohibia l'explotació a la seva constitució.{{sfn|Devlin|1975|p=34}} També s'hi demanava l'abolició de les classes i les diferències de classe en la societat futura que preveien.{{sfn|Devlin|1975|p=34}} El 1955 Aflaq va definir el socialisme com la "compartició de recursos del país entre els seus ciutadans."{{sfn|Devlin|1975|p=34}}
| |||