Diferència entre revisions de la pàgina «Qarakhànida»

m
cap resum d'edició
m (Plantilla)
m
Els '''qarakhànides''' o '''karakhànides''' (dinastia '''qarakhànida''', també '''karakhànida''') foren una dinastia turca que va governar principalment a [[Kashgària]] del {{segle|X}} al XII. Els numismatics del {{segle|XIX}} els van anomenar '''Ilek Khans''', ja que Ilek (Ileg, Ilig) apareixia a les monedes, però és erroni, ja que [[Ilek]] és un nivell inferior a khan. L'altraaltre nom, qarakhànides, deriva de kara o qara (modernament "negre" però en turc antic, el principal vent del nord) pel que Kara khan equivaldria a "Khan Principal". Els àrabs els anomenaven khans i de vegades Al-i Afrasiyab (casal d'[[Afrasiyab]]) per referir-se al llegendari rei dels turanians de l'epopeia nacional iraniana (turc Alp er Tonga)
 
== Història ==
El gaznèvida [[Masud I ben Mahmud]] ([[1030]]-[[1040]]) fill i successor de Mahmud, va enviar una nova expedició contra Ali Tegin; l'exèrcit gaznèvida va ocupar [[Bukharà]] però no s'hi va poder mantenir ([[1032]]). Ali Tegin va morir poc després ([[1034]]) i els seus fills (que representaven la branca "alida" sorgida d'Abu l-Hassan Ali Arslan Khan Kara Khan - o Ali Kara Khan- nét de Satuk Bughra Kara Khan) no van poder conservar el domini enfront de l'altra branca (la hasanita, descendent de Hasan o Harun Bughra Khan I, un altre nét de Satuk Bughra Kara Khan) més que uns anys i vers 1041 (tot i que van lluitar uns anys més) va acabar en mans de dos germans de la branca hasanita, Ayn al-Dawla Arslan Kara Khan Muayyad Muhammad I i Abu Ishak Ibrahim I Buri Tegin conegut per Tamghatsh Khan<ref>el títol vol dir "rei de la Xina del nord" (Tabghatsh)</ref> que van regnar a Bukharà i Samarcanda del [[1041]] o [[1042]] al [[1052]] i [[1068]] respectivament (el primer com a gran khan i el segon subordinat, i a partir del 1052 com a gran khan). Buri Tegin fou considerat pels historiadors musulmans un exemple de príncep just i pietós; aquest khan sembla que va renunciar a les províncies de Khuttal i Caghaniyan que havia adquirit dels gaznèvides davant la impossibilitat de conservar-les enfront dels seljúcides.
 
Els khans de la branca occidental inicial eren ara grans khans i dominaven tot el khanat oriental, i en endavant es pot considerar com a branca occidental la de Transoxiana i l'antiga occidental esdevenia oriental. EnUn unificat khanat oriental estava format per la regió del Semirechie, Fergana oriental, i Kaixgaria, amb capitals a Balasagun (Kara Ordu) i Kaixgar (capital religiosa i cultural). El khanat occidental o de Transoxiana el formaven la Fergana occidental incloent Uzkend la primera capital (que després va passar al khanat oriental amb la Fergana occidental), després traslladada a Samarcanda. La zona entre ambdós al [[Sirdarià]] fou sovint objecte de litigi entre les dues branques.
 
Mentre els gaznèvides foren derrotats a la batalla de [[Dandanakan]] ([[23 de maig]] de [[1040]]) prop de [[Ciutat de Merw|Merw]] pels turcs [[seljúcides]] que s'havien apoderat del Khurasan i els van rebutjar cap a l'Afganistan i Índia. El seljúcida [[Toghril Beg I|Toghrul Beg]] va sotmetre Pèrsia i el [[1055]] va entrar a [[Bagdad]] i el califa el va reconèixer com a soldà i rei de l'est i l'oest.
* Harun Abu Ali Tamghach Bughra Kara Khan (Bughra Khan Harun II) 1075-1102 (tercera unificació)
* Ahmad Nur al-Dawla 1102-1128
===Khans vassalsvassalls dels Kara-Khitai===
* Ibrahim II 1128-1158
* Muhammad 1158- ?
8.710

modificacions