Llibre dels fets: diferència entre les revisions

Es conserven set còdexs de ''Llibre dels Fets'' fins al [[segle XV]], cinc del [[{{segle |XIV]]|s}} i dos del [[segle XV]]. El testimoni més antic de la crònica data del [[2 d'abril]] del [[1313]] i és la traducció llatina de fra [[Pere Marsili]]. El rei [[Jaume II d'Aragó]] encarregà a fra [[Pere Marsili]] la traducció al llatí del ''Llibre dels Fets'' adequant-lo als estàndards estilístics d'una crònica de principis del [[{{segle |XIV]]|s}}: "''que els fets del seu gloriós avi'' (Jaume I) ''recollits en temps antics en un estil verídic però vulgar, posats al dia i un cop traduïts al llatí un sol volum d'història i de crònica en la qual tota sèrie dels grans fets del rei son avi'' (siguin) ''teixits''".<ref name="MAR-JAU">La correspondència original entre Fra Marsili i Jaume II d'Aragó és en llatí</ref> Fra Pere Marsili finalitzà l'encàrrec reial el [[2 d'abril]] del [[1313]], fent petició al rei que una còpia es destinés al convent dels frares Predicadors de Mallorca, d'on ell mateix provenia, per tal que fos llegida durant la [[Festa de l'Estendard]]: "''a fi que quan se celebra el darrer dia de l'any la festa anual de la presa de la ciutat de Mallorca, per la glòria de Déu i la memòria digna de lloança perpètua del seu Príncep més afortunat, els frares que han de pregar en aquesta solemnitat, aquest dia, davant de tot el clergat i el poble, puguin recórrer a aquesta obra i puguin ser més plenament informats de la veritat dels fets''".<ref name="MAR-JAU"/> El lliurament oficial de la "''Cronice Illustrissimi Regis Aragonum domini Jacobi victorissimi principis''" va tenir lloc el 2 de juny del 1314 a l'església dels frares Predicadors de València.