Gran Palau del Kremlin: diferència entre les revisions

En el seu aspecte actual, el Gran Palau del Kremlin data del període [[1838]]-[[1850]] i va ser erigit per iniciativa del tsar [[Nicolau I de Rússia|Nicolau]] al mateix lloc de l'antic edifici del gran palau del príncep [[Ivan III de Moscou]], del [[segle XV]]{{Segle|xv}}, i del palau de l'emperadriu [[Elisabet I de Rússia|Elisabet]], del [[segle XVIII]]{{Segle|xviii}}. El projecte i la construcció van ser duts a terme pel grup d'arquitectes encapçalat per Nikolai Txitxagov, Vladímir Bakariov, Fiódor Richter, Piotr Gueràsimov i Fiódor Sólntsev, sota la direcció del famós arquitecte [[Konstantín Thon]].

La seva façana principal dónadona al riu [[Moskvà]]. Vist des de l'exterior, el palau sembla tenir tres pisos, però només en té dos: el que passa és que el segon pis té dues fileres de finestres amb arcs trilobulats, a la manera dels ''tèrems'' o [[mansarda|mansardes]] russes del [[segle XVII]]{{Segle|xvii}}. Tots els interiors del palau del [[segle XIX]]{{Segle|xix}} estan ben conservats. En la seva ornamentació es troben elements de diversos estils del [[barroc]] i del [[classicisme]]. Per a la decoració interior es van convidar destacats pintors i escultors. Seguint els seus esbossos i esquemes es van realitzar el mobiliari, les [[porcellana|porcellanes]], les aranyes de vidre, els rellotges i molts altres objectes de la decoració palatina confeccionats en famoses fàbriques, empreses i tallers de Rússia.

Les sales per a les recepcions ocupen tota la segona planta del Gran Palau del Kremlin. Aquestes grans sales són la de Sant Jordi (de 61 m de longitud, 17,5 m d'alçària i 20,5 m d'ample, la més gran de les sales de recepció), la de Sant Vladímir, la de Sant Andreu, la de Sant Alexandre i la de Santa Сaterina. Els seus noms corresponen a les condecoracions russes d'abans de la [[revolució russa|Revolució]], els elements de les quals estan inclosos com a ornament a les motllures de cada sala i a la tapisseria dels mobles, que agafa els tons de la banda dels respectius ordes. Per exemple, la sala de Sant Vladímir deu el seu nom a l'[[Orde de Sant Vladímir]], instituït el [[1782]] per la tsarina [[Caterina II de Rússia|Caterina II]]. Aquesta sala comunica el palau del segle XIX{{Segle|xix}} amb els antics edificis dels segles XV{{Versaleta|xv}}-XVII{{Versaleta|xvii}}.