Diferència entre revisions de la pàgina «Castell de les Sitges»

m
m (�[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura)
 
== Història ==
El lloc de les Sitges és esmentat des del 1025. La seva situació estratègica, dominant la vall del [[Llobregós]], el feu protagonista a l'Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de la Hispània musulmana. El castell de les Sitges està documentat com a «''castrum de Ciges''» a partir de l'any [[1116]], any en què Pere Ponç abans d'anar al Sant Sepulcre, féu testament i el deixà al seu fill Arnau.<ref name="ipac"/> El castell ve referit vinculat al proper ''castrum Floriaci'' ([[castell de Florejacs]]) en un document de donació a la canònica d'Urgell, per part de Pere Ponç, [[vescomte de Cabrera]] i gendre d'Arnau, de l'any 1100. La seva història és fins a cert punt paral·lela a la del [[castell de Florejacs]] car també va passar successivament del domini dels Alemany de Cervelló, senyors de [[Guimerà]], a la darreria del [[segle XIII]], i va anar a parar finalment als Ribera, als quals confiscà el domini el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] a la fi de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] per haver-se declarat partidaris de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]].
 
El terme de les Sitges estigué inclòs dins la baronia de Florejacs i, per aquesta raó el castell ve referit vinculat al proper «''castrum Floriaci''» ([[castell de Florejacs]]) en un document de donació a la canònica d'Urgell, per part de Pere Ponç, [[vescomte de Cabrera]] i gendre d'Arnau, de l'any 1100. La seva història és fins a cert punt paral·lela a la del [[castell de Florejacs]] car també va passar successivament del domini dels Alemany de Cervelló, senyors de [[Guimerà]], a la darreria del [[segle XIII]], i va anar a parar finalment als Ribera, als quals confiscà el domini el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] a la fi de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] per haver-se declarat partidaris de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]].
Des d'aleshores, el castell s'ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, tot i que sota diferents títols. Així, famílies com els Alemany de Cervelló, els Josa, els Ribera, els Agulló de Pinós i, darrerament, els Ribera. Després de la guerra de Successió, la fortalesa, com a part integrant de la baronia de Florejacs, fou confiscada, tot i que retornà als Ribera el 1725. A mitjan segle XVIII pertanyia als marquesos de [[Gironella]], que en van mantenir el domini jurisdiccional fins a la fi de l'Antic Règim.<ref name="ipac"/>
 
Des d'aleshores, el castell s'ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, tot i que sota diferents títols. Així, famílies com els Alemany de Cervelló, els Josa, (segles XIV i XV. El 1445 era de Ramon Guillem de Josa), els RiberaCortit (1571), els Bartomeu (1574), els Bartomeu (1574), els Agulló de Pinós (1613) i, darrerament, els Ribera (1625). Després de la guerra de Successió, la fortalesa, com a part integrant de la baronia de Florejacs, fou confiscada, tot i que retornà als Ribera el 1725. A mitjan segle XVIII pertanyia als marquesos de [[Gironella]], que en van mantenir el domini jurisdiccional fins a la fi de l'Antic Règim.<ref name="ipac"/>
 
== Descripció ==