Diferència entre revisions de la pàgina «Escifozous»

850 bytes afegits ,  fa 1 mes
més info
(més info)
(més info)
 
 
Les meduses, conegudes com a [[escifizou|escifomeduses]], són clarament predominants en el cicle biològic dels escifozous; solen ser més grans que les [[hidrozou|hidromeduses]], amb un diámetre de 2 a 40 [[centímetre|cm]], la [[medusa cabellera de lleó]] (''[[Cyanea capillata]]'') pot assolir els 2 [[Metre|m]] de diàmetre<ref name="Barnes">Barnes, R. D., 1983. ''Zoología de los invertebrados'', 3ª edición. Interamericana, México, D. F., 826 pp. {{ISBN|968-25-0094-X}}</ref> i els seus tentacles 60 o 70 m.<ref>Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. ''Principios integrales de zoología'', 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. {{ISBN|84-481-4528-3}}</ref> Es coneixen unes 200 [[espècies]], presents en tots els [[mar]]s.
 
== Reproducció i desenvolupament ==
Després de la [[Segmentació (zoologia)|segmentació]] es produeix una [[blàstula]] buida, que es desenvolupa fins formar una larva [[plànula]] amb una breu existència lliure, després de la qual es fixa al 'substrat, experimenta una [[metamorfosi]] i es transforma en una petita forma polipoide anomenada escifistoma. El escifistoma pateix l'esmentada estrobilació i va produint diminutes meduses joves (èfires) que, en uns mesos, es transformen en meduses adultes que duen a terme la [[reproducció sexual]]. Aquest cicle bàsic sofreix modificacions diverses. En algunes [[Semaeostomeae]] l'escifistoma queda inclòs en quists dins el progenitor, eludint així la fase sèssil; alguns gèneres de [[Meduses corona|Coronatae]] no tenen escifistoma i de l'ou es desenvolupa directament una medusa adulta.
 
== Taxonomia ==
8.997

modificacions