Isaac Comnè (germà d'Aleix I): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 3:
 
== Biografia ==
Isaac va néixer en el si de l'aristocràcia de l'Imperi d'Orient, en una de les famílies més importants de mitjans del segle XI. La seva posició es veia reforçada a través dels vincles matrimonials amb la dinastia imperial dels [[Dinastia Ducas|Ducas]]. Ben educat i valent, entre el [[1073]] i el [[1078]] Isaac Comnè va ocupar dos dels càrrecs militars més alts de l’Imperi, el de [[domèstic de les escoles]] i el de [[Dux]] d’d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]. El seu historial militar contra els turcs [[seljúcides]] no va ser especialment rellevant, però al seu retorn a [[Constantinoble]] el 1078 va obtenir el favor de l'emperador [[Nicèfor III]] i de l'emperadriu [[Maria (emperadriu)|Maria d'Alània]]. Isaac Comnè i Aleix I van utilitzar el favor imperial per recolzar les seves aspiracions al tron, iniciant una revolta a principis de [[1081]] amb la qual van coronar Aleix com a emperador. Com a recompensa, Aleix va crear expressament el títol de [[Sebastocràtor]] per a Isaac, amb el qual el posava gairebé al mateix nivell que l'emperador. Durant el regnat d'Aleix I i fins a la seva mort, Isaac va tenir un paper important en els assumptes de l'Imperi, en matèria d'ordre públic i de justícia. Va resoldre diversos casos de conspiració i també va erradicar les doctrines herètiques.<ref name=":1" />
 
Isaac Comnè era el tercer fill del domèstic de les escoles [[Joan Comnè (domèstic de les escoles)|Joan Comnè]] i de la seva esposa [[Anna Dalassè]], i nebot de l'emperador [[Isaac I Comnè]]. La data exacta del seu naixement no es coneix, però és probable que nasqués cap al [[1050]].<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Varzos |nom=Konstantinos |títol=Η γενεαλογία των Κομνηνών (La genealogia dels Comnè) |pàgines=67-70, 124-174 |lloc=Tessalònica |editorial=Kentron Vyzantinon erevnon |any=1984}}</ref> Segons diu la seva neboda, la princesa historiadora [[Anna Comnè]] a l{{'}}''[[Alexíada]]'', Isaac era físicament semblant al seu germà petit, el futur emperador Aleix I, tot i que era més pàl·lid i amb la barba menys densa. Segons Anna, es dedicava a la caça i a la guerra, on es posava a l'avantguarda durant la batalla. Anna i altres contemporanis, com [[Teofilacte d'Ohrid]], parlen de la virtut d’Isaac i de la seva capacitat de fer amistat amb la gent, tot i que Anna també diu que tenia un temperament fort i que de sobte podria explotar a causa d’una sola paraula que li hagués semblat malament. Segons totes les fonts, Isaac tenia una educació extremadament bona. El [[Patriarca d'Antioquia]] [[Joan Oxita]], constata que era entès en la interpretació de les escriptures, mentre que Basil d'Eucaita diu que tenia un ampli coneixement de les qüestions filosòfiques.<ref>{{ref-llibre |cognom=Skoulatos |nom=Basilios |títol=Les personnages byzantins de l'Alexiade |pàgines=13, 125-130 |lloc=Louvain-La-Neuve |editorial=Bureau du Recueil, Collège Érasme |any=1980}}</ref> Només sobreviuen un grapat dels seus escrits: tres tractats de filosofia, dirigits contra el filòsof [[neoplatònic]] [[Procle]] i una recopilació teològica contra [[Lleó de Calcedònia]].