|
Les causes de les seves [[migració|migracions]] van ser múltiples: recerca de llocs millors, fugida o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquesta, entre d'altres.
== Els normands a Anglaterra ==
{{AP|Conquesta normanda d'Anglaterra}}
[[Fitxer:Normans possessions 12century es.png|miniatura|Territoris en possessió dels normands al [[segle XII]]]]
=== Guillem el Conqueridor ===
[[Guillem el Conqueridor]] va prevaler al [[Regne d'Anglaterra]] entre el [[1066]] i el [[1087]]. Els normands eren poc nombrosos i van haver de fer front a revoltes entre 1067-1070, a una invasió danesa i a un atac dels escocesos. El [[1069]], els normands van assassinar els [[barons]] locals, van destruir les collites i van sacrificar el bestiar del nord. Per controlar la població, van construir [[castell]]s, fins a arribar-ne als cinc-cents. Es van repartir la terra. Guillem va nomenar bisbes i abats normands. En la Cort es parlava francès, cosa que influiria en el vocabulari i la sintaxi de l'anglès. Hi va sobreviure el sistema administratiu anglosaxó i la riquesa urbana va romandre en mans nadiues. Amb els normands, el [[feudalisme]] va aconseguir-ne el màxim apogeu. Guillem va morir el [[1087]] durant la batalla contra [[Felip I de França]] per la conquesta de la ciutat de [[Nantes]].
=== Guillem II el Roig (1087-1100) ===
A la mort de Guillem, els seus fills Robert i [[Guillem II el Roig]] van heretar [[Normandia]] i Anglaterra, respectivament. Entre [[1087]]-[[1096]], se succeeixen revoltes dels nobles, que desitjaven unir ambdós regnes. El 1096, Robert va acudir a la crida d'[[Urbà II]] a la [[croada]], finançada per Guillem II a Normandia.
=== Enric I (1100-1135) ===
A la mort de Guillem II, es va coronar rei el seu germà menor [[Enric I d'Anglaterra|Enric]], que va haver de signar una «Carta» prometent respecte als béns dels nobles i l'església. Robert va tornar de les croades i va envair Anglaterra el [[1101]] reclamant-ne el regne. Els germans hi van arribar a un acord, però la inestabilitat hi va continuar fins que Enric I va vèncer en la Batalla de [[Tinchebray]] ([[1106]]) i es va fer amb Normandia. Enric es va enfrontar amb el papa [[Pasqual II]] i la [[reforma gregoriana]], que desitjava alliberar l'Església del control seglar. La defensa de Normandia va exigir una pujada d'impostos a Anglaterra i es va organitzar un sistema de control de la recaptació. L'única successió legítima d'Enric era la seva filla [[Emperadriu Matilde|Matilde]], a qui va casar amb [[Jofré V d'Anjou|Godofred V]] d'Anjou, fill del fins llavors enemic Fulc V d'Anjou.
=== Esteve de Blois (1135-1154) ===
A la mort d'Enric I, va ser coronat rei el seu nebot [[Esteve de Blois]]. Esteve va ser derrotat per gal·lesos i escocesos i va haver de fer front a lluites intestines que van arruïnar Anglaterra; entre aquestes, un enfrontament amb els bisbes. Mentrestant, Godofred d'Anjou conqueria Normandia. El fill de Godofred, Enric, va controlar Normandia, [[Comtat d'Anjou|Anjou]], [[Maine]] i [[Turena]] després del seu matrimoni el [[1152]] amb [[Leonor d'Aquitània]], [[Gascunya]] i [[Aquitània]]. El [[1153]], Esteve va acordar amb Enric que aquest li succeiria. Així doncs, [[Enric II el Jove]] va ser el primer monarca [[angeví]], [[Plantagenet]] o [[Casa d'Anjou|Anjou]].
== Els normands a Irlanda ==
| 