Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
retocs
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{esdeveniment}}
{{esdeveniment}} [[Fitxer:Congres Team 10 in Otterlo - Team 10 Meeting in Otterlo.jpg|miniatura|Dissolució del CIAM pel [[Team 10]] l'any 1959]]
El '''''Congrès International d'Architecture Moderne''''' (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a '''CIAM,''' ésfou una coalició de grups ''[[Avant Garde|avant- garde]]'' de tota [[Europa]], integrats per [[Arquitecte|arquitectes]], [[Artista|artistes]], urbanistes i [[Intel·lectual|intel·lectuals]], que es reuneixenreuniren regularment en diferents països europeus finsentre el1928 setembrei de1959 1939, iper debatendebatre i formulenformular els elements bàsics d’una nova aproximació a l’arquitectural'arquitectura i l’urbanismel'[[urbanisme]]. Al voltant d'aquestes consecutives '''conferències''' i '''reunions ,<ref name="RBA2">{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.112|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>''', el col·lectiu enfocaenfocà les seves idees en el re-disseny i desenvolupament futur de les metròpolis del s.[[segle XX]], basats en les necessitats biològiques, psicològiques i socials de les classes treballadores.<ref>{{Ref-llibre|títol=El discurso del CIAM sobre el urbanismo, 1928-1960|url=http://worldcat.org/oclc/751206519|editorial=Intituto de Investigaciones Hábitat, Ciudad y Territorio|data=2011-01-21|cognom=Mumford Eric ; Universidad de Harvard}}</ref> L'objectiu últim ésera fer influents aportacions, tan teòriques com pràctiques, a l'arquitectura moderna'''.'''
 
El conjunt dels CIAM representa, per tant, el [[Think tank|Think Tank]] (magatzem d'idees[[Think tank|)]] del moviment modern ([[Estil Internacional (arquitectura)|Estil internacional]] o [[Racionalisme arquitectònic]]) en arquitectura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mumford |nom=Eric Paul |títol=The CIAM discourse on urbanism, 1928-1960 |url=http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&scope=site&db=nlebk&db=nlabk&AN=39960 |llengua=anglès |data=2000 |editorial=MIT Press |lloc=Cambridge, Mass. |isbn=0585296146}}</ref> El grup va ser fundat l'any [[1928]] i tingué una vigència de 31 anys, tot dissolent-se a finals de la dècada dels 50, concretament, l'any [[1959]].
{{esdeveniment}} [[Fitxer:Congres Team 10 in Otterlo - Team 10 Meeting in Otterlo.jpg|miniatura|Dissolució del CIAM pel [[Team 10]] l'any 1959]]
El '''''Congrès International d'Architecture Moderne''''' (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a '''CIAM,''' és una coalició de grups ''[[Avant Garde|avant- garde]]'' de tota Europa, integrats per arquitectes, artistes, urbanistes i intel·lectuals, que es reuneixen regularment en diferents països europeus fins el setembre de 1939, i debaten i formulen els elements bàsics d’una nova aproximació a l’arquitectura i l’urbanisme. Al voltant d'aquestes consecutives '''conferències''' i '''reunions <ref name="RBA2">{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.112|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>''', el col·lectiu enfoca les seves idees en el re-disseny i desenvolupament futur de les metròpolis del s. XX, basats en les necessitats biològiques, psicològiques i socials de les classes treballadores.<ref>{{Ref-llibre|títol=El discurso del CIAM sobre el urbanismo, 1928-1960|url=http://worldcat.org/oclc/751206519|editorial=Intituto de Investigaciones Hábitat, Ciudad y Territorio|data=2011-01-21|cognom=Mumford Eric ; Universidad de Harvard}}</ref> L'objectiu últim és fer influents aportacions, tan teòriques com pràctiques, a l'arquitectura moderna'''.'''
 
AquestsAquestes grupstrobades duen a terme, al llarg de la seva trajectòria, grans estratègies d’anàlisi i reorganització urbans urbana, incloent innovació tipològica, prefabricació i integració dels elements del paisatge amb els elements construïts, en un escenari de profunda divisió política, al llarg de la seva existència es veuran opacats per l'ascens dels grans feixismes de [[Adolf Hitler|Hitler]] i [[Ióssif Stalin|Stalin]], a més de la catàstrofel'adveniment de la [[Segona Guerra Mundial]].
El conjunt dels CIAM representa, per tant, el [[Think tank|Think Tank]] (magatzem d'idees[[Think tank|)]] del moviment modern ([[Estil Internacional (arquitectura)|Estil internacional]] o [[Racionalisme arquitectònic]]) en arquitectura.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mumford|nom=Eric Paul|títol=The CIAM discourse on urbanism, 1928-1960|url=http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&scope=site&db=nlebk&db=nlabk&AN=39960|llengua=anglès|data=2000|editorial=MIT Press|lloc=Cambridge, Mass.|isbn=0585296146}}</ref> El grup va ser fundat l'any [[1928]] i tingué una vigència de 31 anys, tot dissolent-se a finals de la dècada dels 50, concretament, l'any [[1959]].
 
A partir de la fundació, el CIAM està dividit entre els arquitectes de parla germànica, influenciats per la [[Bauhaus]] i actius a [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Holanda]] i [[Europa de l'Est|Europa oriental]] i, d’altra banda, aquelles més partidaris del [[París]] de [[Le Corbusier]]. Així doncs, aquests congressos i reunions són un fenomen europeu molt occidental, mentre que, en realitats paral·leles, com la de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]], estaven en plena revolució i, com a conseqüència a aquesta, o vinculat, a [[Moscou]], es fundenfundaren dues institucions d’arquitectura i disseny: l'Injuk, per [[Vassili Kandinski|Kandinski]] i Vkhutemas, per [[El Lissitzky]].
Aquests grups duen a terme, al llarg de la seva trajectòria, grans estratègies d’anàlisi i reorganització urbans , incloent innovació tipològica, prefabricació i integració dels elements del paisatge amb els elements construïts, en un escenari de profunda divisió política, al llarg de la seva existència es veuran opacats per l'ascens dels grans feixismes de Hitler i Stalin, a més de la catàstrofe de la Segona Guerra Mundial.
 
A partir de la fundació, el CIAM està dividit entre els arquitectes de parla germànica, influenciats per la Bauhaus i actius a Alemanya, Suïssa, Holanda i Europa oriental i, d’altra banda, aquelles més partidaris del París de Le Corbusier. Així doncs, aquests congressos i reunions són un fenomen europeu molt occidental, mentre que, en realitats paral·leles, com la de la URSS, estaven en plena revolució i, com a conseqüència a aquesta, o vinculat, a Moscou, es funden dues institucions d’arquitectura i disseny: Injuk, per [[Vassili Kandinski|Kandinski]] i Vkhutemas, per [[El Lissitzky]].
 
El resultat és que, avui dia, és difícil reconstruir les circumstàncies culturals i polítiques de les quals els CIAM intentaven donar resposta en aquest període tan conflictiu. 
 
== Història ==
 
==== Període d'entreguerres ====
Es considera que, en el context de postguerrad'entreguerres, la societat no necessitava [[arquitectura]], sinó [[construcció]]. Bastant alineat amb el pensament [[Expressionisme|expressionista]]. A partir de la idea de construcció, però, s’ s'havien de superar els límits entre [[art-]] i [[artesania]] i reivindicar la idea com a col·lectiva. Els arquitectes no hanhavien de ser creadors, sinó pensadors, teòrics. Per tant, s’arriba a un plantejament certament utòpic de l'arquitectura.
 
==== Arquitectura del Moviment Modern ====
L’ArquitecturaL’[[Arquitectura moderna|Arquitectura del Moviment Modern]], al tombant del 1900, després del moviment d’[[Arts and Crafts]], [[Modernisme]], [[Art nouveau|Art Nouveau]], [[De Stijl]], estès per Europa amb grans referents com [[Otto Wagner]] i la seva escola ([[Josef Hoffmann|Hoffmann]] i [[Joseph Maria Olbrich|Olbrich]]) a Vienna[[Viena]]; [[Antoni Gaudí]], [[Lluís Domènech i Muntaner]], [[Josep Puig i Cadafalch]] a [[Barcelona]], desemboca en una època de grans iquietudSiquietuds, no només pel que fa a la pràctica, sinó també en el que es refereix a la teoria. Tot i que es continua donant la importància l’artesania, a causa (entre d’altres) de la [[Segona revolució industrial|Segona Revolució Industrial]] (mitjans del s. XIX), es comença a fusionar aquesta importància amb la indústria, i és, d’aquesta manera, com sorgeixen grups com la Bauhaus, la Deutsche Werkbund i moviments com l’Expressionisme i el [[De Stijl|Neoplasticisme]].
 
Els arquitectes, davant del desastre que suposa la [[Primera Guerra Mundial|Primer Guerra Mundial]], pensen en la població general i posen el món al dia. La indústria es posa al servei de la guerra i el progrés que s’aconsegueix per la indústria bèl·lica, l’aprofita, després, la societat. És així com es desenvolupen els primers moviments d’avantguarda i tenim, per una bada, els posicionaments més activistes o anarquitstes (pèrdua de fe en tot i en tothom) i la intenció de crear un art nou, i també sectors dins d’aquesta avantguarda que centren els seus esforços no tant en l’ activisme sinó en crear un nou llenguatge: és una època de manifestos.
 
Es fan propostes audaces que intenten renovar el repertori i ens trobem que els canvis i les innovacions tenen lloc en col·lectius i contextos molt concrets. Es fan molts treballs individualistes i cada arquitecte presenta les seves propostes com alternativa al que, fins el moment, havia fet la tradició.
 
Es parla de tres generacions d’arquitectes que formen aquest Moviment Modern:
# '''Primera Generació:''', a partir de la dècada de 1880 i fins la Primera Guerra Mundial, sóndestaquen [[Adolf Loos]], Peter Behrens i [[Frank Lloyd Wright]].
# '''Segona Generació''', just després de la Primera Guerra Mundial, des dels anys 20 i fins la postguerra de la Segona Guerra Mundial, sóndestaquen [[Ludwig Mies van der Rohe|Mies van der Rohe]] i [[Le Corbusier]]
# '''Tercera Generació''', que són tots els que estan en actiu a partir de la segona postguerra mundial, dins dels esquemes del moviment modern, però amb un panorama molt més diversificat.
 
No hi ha una gran quantitat d’arquitectura del moviment modern, sinó que és minoria, no obstant, els arquitectes que treballen, generen molt seguiment. Així doncs, entre d'altrs coses, és un moment en el qual es defensa que és més que tenir un sostre, sinó que a més és identificar-se amb un entorn físic i social, sensació de pertinença, a més, i de participació, de “Posesión de un mundo conocido y comprendido”.<ref>{{Ref-llibre|títol=Los principios de la arquitectura moderna sobre la nueva tradición del siglo XX|url=http://worldcat.org/oclc/434327900|editorial=Reverté|data=D.L. 2008|isbn=978-84-291-2107-0|cognom=Norberg-Schulz, Christian.}}</ref> Els “Gegants” de l’arquitectura moderna, amb l’estil internacional, formen una versió caricaturesca de l’arquitectura moderna familiaritzada amb els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], d’aspiracions utòpiques i universalistes de l’arquitectura moderna, infiltrat en les escoles d’arquitectura després de l’ascens de Hitler al poder i de la fugida d’aquest règim feixista.<ref>{{Ref-llibre|títol=La arquitectura moderna y sus creadores|url=http://worldcat.org/oclc/1026925015|editorial=Alba Editorial|data=2012|cognom=Filler, Martin.}}</ref>
# '''Primera Generació:''' a partir de la dècada de 1880 i fins la Primera Guerra Mundial, són [[Adolf Loos]], Peter Behrens i [[Frank Lloyd Wright]].
# '''Segona Generació''', just després de la Primera Guerra Mundial, des dels anys 20 i fins la postguerra de la Segona Guerra Mundial, són [[Ludwig Mies van der Rohe|Mies van der Rohe]] i [[Le Corbusier]]
# '''Tercera Generació''', que són tots els que estan en actiu a partir de la segona postguerra mundial, dins dels esquemes del moviment modern, però amb un panorama molt més diversificat.
 
No hi ha una gran quantitat d’arquitectura del moviment modern, sinó que és minoria, no obstant, els arquitectes que treballen, generen molt seguiment. Així doncs, entre d'altrs coses, és un moment en el qual es defensa que és més que tenir un sostre, sinó que a més és identificar-se amb un entorn físic i social, sensació de pertinença, a més, i de participació, de “Posesión de un mundo conocido y comprendido”.<ref>{{Ref-llibre|títol=Los principios de la arquitectura moderna sobre la nueva tradición del siglo XX|url=http://worldcat.org/oclc/434327900|editorial=Reverté|data=D.L. 2008|isbn=978-84-291-2107-0|cognom=Norberg-Schulz, Christian.}}</ref> Els “Gegants” de l’arquitectura moderna, amb l’estil internacional, formen una versió caricaturesca de l’arquitectura moderna familiaritzada amb els Estats Units, d’aspiracions utòpiques i universalistes de l’arquitectura moderna, infiltrat en les escoles d’arquitectura després de l’ascens de Hitler al poder i de la fugida d’aquest règim feixista.<ref>{{Ref-llibre|títol=La arquitectura moderna y sus creadores|url=http://worldcat.org/oclc/1026925015|editorial=Alba Editorial|data=2012|cognom=Filler, Martin.}}</ref>
 
No es pot oblidar, tampoc, la relació de l’arquitectura amb els mitjans de comunicació de masses i de la fascinació per la figura de Le Corbusier qui, utilitzant-los, com a vertader lloc de producció arquitectònica, duu l’arquitectura al s. XX.<ref>{{Ref-llibre|títol=Privacidad y publicidad : la arquitectura moderna como medio de comunicación de masa|url=http://worldcat.org/oclc/804828154|editorial=Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo Cendeac|data=DL 2010|isbn=978-84-96898-71-4|cognom=Colomina, Beatriz.}}</ref> S'arriba així a conclusions com la següent: “tant si havien o no, molts clients encara poden permetre’s l’arquitectura a més de la construcció” referint-se, en temes de funcionalisme, a que “el món modern mai ha tingut ni el temps ni els diners necessaris per elevar la construcció a nivell d’arquitectura".<ref>{{Ref-publicació |article=The International Style |url=http://dx.doi.org/10.2307/3191320 |publicació=Art Education |data=1969-01 |issn=0004-3125 |pàgines=40 |volum=22 |exemplar=1 |doi=10.2307/3191320 |nom=Walter M.|cognom=Johnson|nom2=Henry-Russell|cognom2=Hitchcock|nom3=Philip|cognom3=Johnson}}</ref>
 
==== Urbanisme de Le Corbusier ====
Es pot parlar, d'altra banda i, a més, d'una "[[Georges Eugène Haussmann|Haussmanitació]]" de les capitals, que influencia els plànols del CIAM, com per exemple quan, a París, Le Corbusier, utilitza un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Així doncs, Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic, a més d'establir una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta.<ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref> Aquesta preocupació i dedicació a temes, no tan sols d'arquitectura, sinó també d'urbanisme, seran algunes de les bases més sòlides del grup.
 
== Formació i membres ==