Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

Patrocinat per l’aristòcrata franco- suïssa Helene de Mandrot (Madame de Mandrot) va tenir com a resultat l’expedició de la Declaració de la Sarraz, signada per 24 arquitectes europeus. Demana que l’arquitectura ha de ser separada de les escoles d’Arquitectura e Belles Arts orientades segons la tradició clàssica i en el seu lloc, s’apel·la a les idees tayloristes sobre la necessitat de dissenyar pel mínim esforç de treball a través de la racionalització i estandaritzacióestandardització dels components constructius. Els arquitectes han de buscar influenciar en la opinió píblicapública a favor de les noves aproximacions arquitectòniques.

Rep el nom de ''Die Wohnung für das Existenzeminimum''. (LaL'habitatge vivenda mínimamínim). May, com a arquitecte oficial de la ciutat, encarrega 24 projectes de vivenda obrera patrocinats per les autoritats municipals. Influenciat pel moviment de la [[Ciutat jardí|Ciutat Jardí]], amb gran repercussió a aAlemanyaAlemanya en els anys previs a la Primera Guerra Mundial. En el disseny, May es basa en plantejaments de disseny que s’estaven treballant a la Bauhaus de Gropius, amb figures com Marcel Breuer i altres. Intentaven ressaltar les noves tecnologies en equips domèstics i en construcci´construcció a través d’un nou disseny que enfatitzaemfatitza l’apropament de la natura, una aproximació evident en els jardins- hort plantejats en moltes ciutats. El conjunt incloïa parcs i boscos d’arbres. Es combinen les teories de la ciutat- jardí amb el nou ideal internacional de condicions urbanes habitacionals per les masses urbanes industrials. May organitza diversos tours provinents de 14 països europeus i de la Unió Soviètica.

[[Sigfried Giedion]], nou Secretari General del CIAM, 5 conferències presentades en le CIAM iiII, iniciant amb una de May sobre el concepte d’Existenzeminimumd’''Existenzeminimum'', seguida d’una de Walter Gropius, Victor Burgeois (belga, familiaritzat amb els desenvolupaments a la Unió Soviètica); el radical Hans Schmidt i Le Corbusier “Las bases sociologicas de la vivienda mínima” <ref>{{Ref-llibre|títol=Gropius : the man who built the Bauhaus|url=http://worldcat.org/oclc/1112413870|isbn=978-0-674-73785-3|cognom=MacCarthy, Fiona, author}}</ref> llegida per Giedion. S’argumenta que la entrada de la dona en el món laboral exigia “llars centralitzades” on cada individu tingués accés a l’unitat mínima de vivenda dins d’una gran estructura comunal en la que funcionessin menjadors, llars d’infants i equipaments recreacionals. eocm tractar la vivenda mínima i llegida per Pierre Jeanneret. Una impressió del programa dóna aqeuesta el títol de “Crítica y modificación de las regulaciones existentes”, que canvia en la versió impresa “Anàlisi dels elements fonamentals del problema de la vivenda mínima”. Le Corbusier crida l’atenciol’atenció sobre lla anaturalesanaturalesa biològica de la vivenda, la “Pobresa i insuficiència de la tècnica tradicional”; la necessitat de l”estandarització, industrialització i “taylorització”. Descriu la vivenda com “una seqüència regular de funcions definides”; un “fenomen de tràfic”.<ref>{{Ref-publicació|article=Le Corbusier: The Garland Essays H. Allen Brooks Le Corbusier Le Corbusier, 1887-1965: une encyclopédie Jacques Lucan Le Corbusier: Ideas and Forms William J. R. Curtis Le Corbusier: Early Works by Charles-Edouard Jeanneret-Gris Frank Russell Charles-Edouard Jeanneret-Gris Journey to the East Le Corbusier Ivan Zaknic Nicole Pertuiset The Decorative Art of Today Le Corbusier James I. Dunnett L'Esprit Nouveau: Le Corbusier et l'industrie, 1920-1925 Stanislaus von Moos The Villas of Le Corbusier, 1920-1930 Timothy Benton Le Corbusier à Genève Patrick Devanthéry Inès Lamunière Le Corbusier: The City of Refuge, Paris, 1929-33 Brian Brace Taylor Le Corbusier et la mystique de l'URSS: théories et projets pour Moscou, 1928-1936 Jean-Louis Cohen Raumplan versus Plan Libre: Adolph Loos and Le Corbusier, 1919-1930 Max Risselada|url=http://dx.doi.org/10.2307/990501|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1990-03|issn=0037-9808|pàgines=96–105|volum=49|exemplar=1|doi=10.2307/990501|nom=Alan|cognom=Colquhoun}}</ref>

Schmidt, Mart STAM, Giedion i Le Corbusier accepten l’oferta de Victor Bourgeois, vicepresident belga del CIAM, de dur a terme el congrés a Brussel·les.  Le Corbusier també critica en aquest l’interèsinterès principal del CIAM per la vivenda mínima sense un examen corresponent de la provisió general de serveis comunals, tal com es feia a la Unió Soviètica per Moisei[[Moissei GinzburgGuínzburg]] i l'OSA, convidats al CIAM per recomanació de Le Corbusier, que, des de 1928, viatjava a [[Moscou]] pel seu projecte del Centre Soyuz, i contrastava amb el que feia May a Frankfurt. Amb allò que duien a terme els soviètics, debatut pel Primer Pla Quinquenal de la URSS, que abogava la construcció de 200 noves ciutats industrials i 1000 assentaments agrícoles.

També proposa un futur congrés portat a MoscúMoscou, acordant que el tema principal del congrés de Brussel·les seria el “Plantejament racional del lloc” per reflectir la importància que May i Stam donaven a la necessitat de racionalitzar la planejació del lloc al llarg de les vivendes en línia (Zeilenbau), amb el fi de reduir costos i facilitar la producció en massa (Hellenrhof, Frankfurt) assentament.

En conclusió, aquest CIAM, expandeix estudis comparatius del disseny de les unitats mínimes de vivenda al disseny d’assentaments de vivenda “funcional”. En governs com Holanda, Alemanya i altres. Qüestió de la vivenda en alçada ''versus'' la vivenda de baixa alçada. Le Corbusier i Gropius, la primera// May i altres, la segona.

Per part dels amfitrions, a finals de 1933, el CIRPAC pren la decisió de dur a terme aquest congrés en un creuer que partiria de [[Marsella]] a [[Atenes]], el Patris II. on el grup grec del CIAM, representat per Stamos Papadakis, patrocinava la Càmera Tècnica de Grècia. Prop de 100 delegats convidats a més de les seves esposes participen en un llegendari event. La majoria del grup alemany no pot assistir, pel recent creat MARS (''Modern Architecture Research Group'') de Gran Bretanya, té per primera vegada representació, liderat per Wells Coates. Espanya, liderada per [[Josep Lluís Sert i López|Sert]] i [[Josep Torres icloui Clavé|Torres Clavé]] inclou grups cmcom [[Canadà]], [[Itàlia]] i 10 naiconsnacions europees, parlant al voltant d’11 idiomes diferents. També vavan elels profeprofessors de la Bauhaus Laszlo[[László Moholy- Nagy]], [[Fernand Léger]] i [[Charlotte Perriand]], [[Otto Neurath]] i Pierre Winter, Jean Badovici (L’Architecture Vivante) i [[Christian Zervos]] ([[Cahiers d'Art|Cahiers d’Art]]). Té una primera fase “analítica”, sobre aquest tema, basant-se en les feines i les dades presentades de diversos grups. Aquest material comptava amb plànols urbanístics de 31 ciutats. Cada ciutat havia de presentar un mínim de 3 plans:

# ZooingZoning.

Es preparen guies analítiques de presentació pel següent congrés sobre el tema de la Ciutat Funcional, la qual cosa seria la base per la gran part del plantejament de la postguerra, incloent Holanda i d’una manera diferent per noves ciutats com Brasilia[[Brasília]]. Originat amb Van Eesteren i el grup holandès del CIAM, ''De 8'' (Els vuit), amb un plantejament similar a l’urbanisme de Le Corbusier però menys enfocat en l’ús dels edificis en alçada i que pretenia basar la informació en estadístiques, ja no en imatges formals.

Associat amb [[Theo van Doesburg|Theo von Doesburg]], després d’estudiar a París, Van Eesteren, ensenya planificació de ciutats a Bauhochschule de Weimar (1927-1929). Entre d'altres, ho fa de “La construcción de la ciudad en una hora”, “ciutat de cartró” composada per façanes i proposa urbanisme basat en la distribució racional dels elements funcionals d ela ciutat. “unitats de la metròpoli” incloïen edificis industrials, lots de parcs i garaigs, camps esportius i [[Gratacel|gratacels]], i altres tipologies de construccions més tradicionals (estacions de tren i edificis religiosos). Estadística per arribar ràpidament a la forma urbana correcta, ho publica a ''i10'' , el 1928, “Städtebau”.<ref>{{Ref-publicació|article=Eesteren, Cornelis [Cor] van|url=http://dx.doi.org/10.1093/gao/9781884446054.article.t024989|editorial=Oxford University Press|data=2003|cognom=|nom=|publicació=La Experiencia de Amsterdam|pàgines=}}</ref>

El CIAM 4IV és publicat en el diari tècnic grec '''TEXNIKA XPONIKA''' – "Les Annales Techniques" , a l’octubre- novembre de 1933. Després, sota l’explosió de la Segona Guerra Mundial, gràcies al recolzament dels governs, el CIAM es reuneix. El grup català GATCPAC publica un detallat manifest mostrant nous mètodes i la seva aplicació a Barcelona. Per difondre idees CIAM visualitza dos publicacions resultants del CIAM IV, una destinada a edició popular, amb moltes il·lustracions i l’altra més científica, amb tot el material relatiu a 33 plans urbans presentats al CIAM IV.

A més, el CIRPAC de Londres, el 1934, comissió encarregada de produir els dos principals documents dels plantejaments de la '''Ciutat Funcional''' després de la guerra, deixant en l’ombra altres contribucions. D'una banda, el volum popular, "''Can our cities survive''?" <ref>{{Ref-llibre|títol=Can our cities survive? : an ABC of urban problems, their analysis, their solutions|url=http://worldcat.org/oclc/220044229|editorial=Kraus Reprint|data=1979|isbn=3-262-00054-X|cognom=Sert, José Luis, 1902-1983.}}</ref> de Sert, 1942, de l'altra, Le Corbusier, La ''[[Carta d'Atenes|Carte d’Athenes]]'' 1943, actuant en la idea motivacional del CIAM que “La veritable pregunta que ha de preocupar el món modern és la vivenda”.<ref>{{Ref-publicació|article=The Athens Charter Le Corbusier Anthony Eardley|url=http://dx.doi.org/10.2307/988885|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1974-10|issn=0037-9808|pàgines=260–261|volum=33|exemplar=3|doi=10.2307/988885|nom=Reyner|cognom=Banham}}</ref> Per tant i en definitiva, el que es duu a terme en el CIAM IV és “Estudiar, definir, analizar y sintetizar, finalmente planificar esa vida y desarrollo de las ciudades modernas, con la finalidad de lograr el máximo bienestar de la colectividad, ha sido el propósito de los congresos internacionales de arquitectura moderna (CIAM).” <ref>{{Ref-llibre|títol=Carta de Atenas, bases del ideario urbanístico del CIAM.|url=http://worldcat.org/oclc/10749237|editorial=Secretaría del Patrimonio Nacional|data=[1959?]|cognom=International Congresses for Modern Architecture.}}</ref>

Es tracta d'un congrés poc exitós, dut a terme després de la Guerra Civil Espanyola, durant l’exhibiciól'exposició de París sobre el tema de “''Logis et Loisirs''” . Des de 1932, Le Corbusier prepara projectes que esperava realitzar per aquesta exposició, però només es fa el Pavelló dels “''temps nouveaux''”, per presentar les idees del CIAM utilitzat. Té un programa molt ambiciós, que intenta expandir la idea de Ciutat Funcional dins del plantejament regional al servei de les masses. Tot i això hi ha realment poca atenció a aquest event.

No van ser duts a terme els projectes proposats i, després de la guerra, alguns dels elements d’aquest pla es combinen amb la reconstrucció de la [[Ciutat Vella de Barcelona|Ciutat Vella]]. El [[Pla Macià]], elaborat per Sert i el GATCPAC, va ser presentat com el model de plantejament urbà al CIAM V, amb la proposta de manteniment de la “promenada arqueològica” de la Ciutat Vella simultàniament amb nous blocs de vivendes de la ciutat radiant, articulats a la costa al llarg de noves autopistes.

Sert enfatitzaenfasitza el problema del caos de les ciutats industrials modernes com una amenaça a la moral i la salut pública dels habitats de classe treballadora. Per reorganitzar aquestes ciutats, fer-les més “harmonioses i útils”. Només fent servir “grans mitjans tècnics presents ara i recolzar-los per la nova economia urbana”. Igual que Le Corbusier, Ville Radieuse, insistia que les ciutats havien de ser enteses com a part d’un tot econòmic, social i polític, articulat en la complexitat de les activitats biològiques. D'altra banda, Patrick Geddes, idees 1920-1930, influencia a Sert, dient que l’urbanista havia de tenir en compte les circumstàncies geogràfiques i topogràfiques, i les econòmiques i polítiques, per delinear plans de futur que no fossin rígids. Així doncs, es fa un estudi de l’oferta natural de la regió (clima, [[topografia]], factors agrícoles i naturals, localització de les zones industrials i residencials...).

Arriba la guerra i el CIAM és dut a l’exili des d’Europa, només temps després aquestes idees d’urbanisme serien aplicades, i tot i així, rebrien resultats controversialscontroertits. La necesstitat urgent de les condicions urbanistiques a [[Polònia]], Syrkus concorda que l’interès del grup holandès per les categories funcionals del treball el transport i la producció de vivenda havien de ser la base pel futur treball del CIAM.

El sisè CIAM, celebrat a Bridgewater, el setembre de 1947 evindencia que l’objectiu per l’ l'”arquitectura i urbanística de servir les necessitats de la gent”[1] i el necessari renovament del CIAM mateix implicava la redefinició de l’ofici d’arquitecte i del seu ensenyament, així com involucrar les joves generacions.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ricerca, didattica e prassi urbanistica nelle città del Mediterraneo : scritti in onore di Giuseppe Dato|url=http://worldcat.org/oclc/795008026|editorial=Gangemi|data=2011|isbn=978-88-492-2220-3|cognom=Martinico, Francesco. Dato, Giuseppe. Badawi, Hassan.}}</ref> Havient viatjat ja als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM allíallà. Richard Neutra ([[Los ÁngelesAngeles]]) i Knud Lonberg Holm (Nova York) són alguns dels represetnantsrepresentants nord- americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, però. En motiu de la Fira Mundial de Nova York, el 1939, Giedion organitza una trobada del CIAM, en la qual, alguns membres europeis, incloent [[Alvar Aalto|Aalto]], havien dissenyat pavellons diferents, i Gropius i Breuer el Pavelló de l’Estació Pennsylvania. L’any següent, quan Hitler invadeixenvaeix Polònia, setembre 1939, i el juny de 1940 conquestaocupa tota Europa occidental, Le Corbusier, representant del ''Ministère de la Production Industrielle et du Travail de Vichy'', no veia contradicció entre aquest paper i les idees del primer.

L'any 1942 és un any de molt poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma ''Town Planning Associates'', començant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion, es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capítol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a [[Puerto Rico]]. Emergeixen, d’aquest capítol, poques activitats. Enfocament en la prefabricació i reconstrucció d’una futura Europa de postguerra.

És en aquest congrés on es tracta de vincular, altra vegada, la idea d'associar l'arquitectura amb l'art. Provinent d'experiències com ara la d' "''Ornament i delicte''" , d'[[Adolf Loos]], qui defensava que no calia arribar a recarregar les obres d'art fins al punt de l'''[[horror vacui]]'', passant per l'etapa més funcionalista i racionalista de l'arquitectura, es defensa la idea que, el llengüatgellenguatge simbòlic que pot arribar a tenir la decoració en la concepció dels edificis no és d'importància menor, ni molt menys, oblidada com fins aleshores.

El primer document publicat pels joves arquitectes del CIAM va ser el ManifestoManifest de Doorn, 1954, on afirmaven que:

Devem, per tant, estudiar l’habitació i els agrupaments necessaris per produir comunitats còmodes i convenients en diferents punts de tall de la vall.L’ L'adequació de qualsevol solució pot provenir del camp de la invenció arquitectònica més que de l’antropologia social.<ref>{{Ref-publicació|article=Team 10 Primer|url=http://dx.doi.org/10.2307/1572031|publicació=Leonardo|data=1969-04|issn=0024-094X|pàgines=201|volum=2|exemplar=2|doi=10.2307/1572031|nom=Kenneth|cognom=Frampton|nom2=Alison|cognom2=Smithson}}</ref>