Gomeres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Cap resum de modificació
Línia 6:
| popplace = [[Rif|Rif occidental]], {{MAR}}
| poptime = Més de {{formatnum:250000}}
| langs = [[Àrab]], [[Berberamazic]]
| rels = [[Islam sunnita]]
|relatec = [[Jbalas]], [[Masmudesmasmudes]], [[Berbersamazics]]
}}
Els '''gomeres''' (singular '''Gomera''' o '''Gumera''' o '''Gomara''' de l'àrab '''Ghumara''', (en [[berber|tamazightamazic]] '''ⵖⵓⵎⴰⵔⴰ''') són una tribu berberamaziga [[masmuda]].<ref name="EncBer">G. Camps et J. Vignet-Zunz, « [http://encyclopedieberbere.revues.org/1923 Ghomâra] », Encyclopédie berbère, vol.20, 1998, pp. 3110-3119</ref> Llur territori se situa entre els rius Oued-Laou i Ouringa.<ref name="EncBer"/><ref>A. Zouggari & J. Vignet-Zunz, "Jbala: Histoire et société", ''Sciences Humaines'', 1991, p.463</ref> [[Lleó l'Africà]] els anomena gomeres i els geògrafs àrabs ''Ghumara''. El seu ancestre seria Ghumar fill de Masmud o de Mestaf segons les tradicions.
 
== Història ==
 
Les tribus berbersamazigues habitaven la zona en temps dels romans. El seu nom ja és esmentat com habitants de la zona a l'arribada de l'islam, quan foren vençuts per [[Musa ibn Nusayr]] i es van convertir; però al segle següent van adoptar les doctrines kharigita i van donar suport a la rebel·lió de [[Maysara]].
 
Els gomeres orientals van quedar inclosos al {{segle|VIII}} al regne de [[Nakur]] dels [[Banu Salih]] o [[salíhides]], al qual van pertànyer fins a la seva desaparició al {{segle|X|s}}. Un cap gomera, Sogguen va intentar usurpar el poder a l'emirat el [[761]].
Línia 38:
Els seus dominis abraçaven un territori entre [[Tànger]] i la plana del [[Magreb]] i per la costa atlàntica arribaven a la costa entre [[Asila]] i [[Anfa]] tocant al límit dels territoris dels [[Barghawata]]. [[Al-Bakri]] exclou d'aquests dominis les regions entorn de Tànger i Ceuta i diu que a l'est arribaven fins a Nakur i a l'oest fins a Karushat.
== Llengua ==
Malgrat el fort procés d'arabització dels grups [[masmuda]] durant els segles IX i XIV<ref>S. Lévy, « Problématique historique du processus d'arabisation au Maroc: pour une histoire linguistique du Maroc », Peuplement et arabisation au Maghreb occidental: dialectologie et histoire, 1998, pp. 11-26</ref><ref name=behn>{{es}} P. Behnstedt, « La frontera entre el bereber y el árabe en el Rif »,Estudios de dialectología norteafricana y andalusí vol. 6, 2002, pp. 7-18</ref><ref name = colin> G. S. Colin, « Le parler berbère des Ghomara », Hesperis vol.9, 1929, pp. 43-58</ref> encara uns 100.000 d'ells parlen el berberl'amazic [[ghomari]].<ref name="Hannouche">J. el-Hannouche, [http://web.archive.org/web/20120316143043/http://www.alfa-desk.nl/ghomara/Ghomara_Berber_A_Brief_Grammatical_Survey_by_J_el_Hannouche.pdf ''Ghomara Berber: A Brief Grammatical Survey''], University of Leinden, 2008</ref>És una parla masmudiana pròxima a les parles de [[Llengües berbers de l'Atles|l'Atlas]] i a la dels [[Sanhaja de Srayr]], i és difícilment comprensible als parlants [[rifeny]]s.
 
==Composició tribal==
La confederació dels Gomeres és constituïda per 9 tribus:<ref name="EncBer" />
 
* Beni Bouzra (majoritàriament berberòfonaamazigòfona)
* Beni Grir (arabòfona)
* Beni Khaled (arabòfona)
* Beni Mansour (parcialment berberòfonaamazigòfona)
* Beni Rezin (arabòfona)
* Beni Selman (arabòfona)
Línia 63:
* Georges Séraphin Colin, "Le parler berbère des Ghomara", ''Hesperis'' 9, 1929, pp. 43-58.
 
{{berbersamazics}}
[[Categoria:Història del Marroc]]
[[Categoria:Grups humans del Marroc]]