Lamtuna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Grup humà}}
'''Lamtuna''' (també apareix com a '''Luntuna''' o '''Lumtuna'''), fou una gran tribu berber[[Amazics|amaziga]] del grup [[sanhadja]]. Era del grup dels ''mulathkhamun'' (portadors de vel). Eren nòmades al [[Sàhara]] occidental.
 
== Història ==
Al {{segle|VIII}} [[Ibn Khaldun]] diu que formaven un regne considerable i dóna el nom de diversos reis lamtunes, sent el primer un tal Talakakin (meitat del {{segle|VIII}}) que va tenir per successor a Tilutan o Taywalutan ibn Tiklan ibn Talakakin, mort el 836/837 amb uns 80 anys, regnant sobre tot el Sàhara occidental, en una distància de tres mesos de marxa d'un extrem a l'altra fins al país dels negres, on alguns reis li estaven sotmesos. A Tilutan el va succeir el seu nebot al-Athir ibn Batin (també esmentat com Yalattan) mort amb 65 anys el 851/852 o el 900 segons dues fonts divergents. El següent rei fou Tamim o Ramim ibn al-Athir que va regnar fins al 912/913 (o 918/919). Llavors es van revoltar els notables sanhadja i el van matar. Durant els següents 120 anys van seguir conflictes i disturbis.<ref>Rainer Oßwald: ''Die Handelsstädte der West-Sahara. Die Entwicklung der arabisch-maurischen Kultur von Šinqīt, Wādān, Tīšīt und Walāta.'' Marburger Studien zur Afrika- und Asienkunde. Bd. 39. Dietrich Reimer, Berlin 1986, S. 25f</ref>
 
Es creu que aquest estat dels lamtuna fou la confederació que els escriptors àrabs medievals anomenen '''Anbiya''' que anava del [[Sus al-Aksa]] a [[Ghana]] en un trajecte de 70 dies i nits. En parlen [[al-Bakri]], [[Yakubi]], Ibn al-Fakih al-Hamadhani i alguns altres. Al mateix temps al {{segle|IX}} existia a la zona el regne de '''Ghast''' ([[Awdaghast]]), una confederació berberamaziga en territori de la moderna [[Mauritània]], que feia incursions al país dels negres i s'especula que la rebel·lió de notables sanhadja produïda al regne Lamtuna (Anbiya) fou en realitat la revolat de Ghast o almenys instigada per Ghast. Tinazwa ibn Wanshik ibn Bizar (també Baruyan ibn Wanshik ibn Izar), que segons Ibn Khaldun va regnar al {{segle|X|s}} sobre tot el Sàhara i els lamtuna, seria un rei de Ghast i es sospita que seria el mateix personatge que Tin Yarutan ibn Wasinun ibn Nizar, rei de Ghast vers 951-961 segons [[al-Bakri]]; [[Ibn Hawkal]] l'esmenta com a Tanbarutan ibn Isfishar i diu que vers el [[980]] governava sobre tots els sanahdja des de feia 20 anys, i que la seva tribu i família tenia el poder "des de sempre".
 
El regne de [[Ghast]] fou destruït al {{segle|XI}} pel [[regne de Ghana]] que va annexionar la capital Awdoghast (Tegdaoust); els lamtunes van recuperar la independència. Això coincidiria amb el final del període agitat de 120 anys quan els lamtuna, dividits fins aleshores, van passar a ser governats per un rei de nom Abd Allah (o Abu Ubayd Allah) ibn Tifawt; era un home religiós que va fer el pelegrinatge però va morir en una incursió al cap de tres anys i mig; al-Bakri l'anomena Muhammad Tareshna (o Naresht) i diu que va morir en un lloc anomenat Kankara (Gangara, en país [[mandinga]]) vers 1038; hauria governat a més dels lamtunes a altres tribus sanhadja: els djudala o gudala i els masufes.<ref>Harold Alfred MacMichael. ''A History of the Arabs in the Sudan'', — BiblioBazaar, LLC, 2009, р. 115</ref>
Línia 18:
*Nebel A, Landau-Tasseron E, Filon D, Oppenheim A, Faerman M, ''Genetic evidence for the expansion of Arabian tribes into the Southern Levant and North Africa'', Am. J. Hum. Genet, volum 70 número 6, pàgs 1594–1596, any 2002 a: [http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0002-9297(07)60713-7 elsevier.com]
* [[Enciclopèdia de l'Islam]] V, 656 a 658.
{{Berbersamazics}}
[[Categoria:Dinasties musulmanes d'Àfrica]]
[[Categoria:Sàhara Occidental]]