Diferència entre revisions de la pàgina «Aixot el Gran»

14 bytes afegits ,  fa 3 mesos
m
Antroponímia
m (Coherència terminològica en el si d'un mateix article)
m (Antroponímia)
Vers el [[857]] els romans d'Orient van expulsar els sectaris [[paulicians]] de la [[tema (circumscripció administrativa)|tema]] d'Armènia i es van establir a [[Treficia]] (Tephrike) sota protecció de l'emir de [[Melitene]]. El [[858]] el cap paulicià, Karbeas, amb ajut de l'emir, va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els romans d'Orient]] davant de [[Samòsata]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Runciman |nom=Steven |títol=The Medieval Manichee: A Study of the Christian Dualist Heresy |url= http://books.google.cat/books?id=d1LGB7u5iD0C&pg=PA41&dq=858+battle+michael+melitene&hl=ca&sa=X&ei=IJ8-Urm3NYjBtAa1p4CIDA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=858%20battle%20michael%20melitene&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1982 |pàgines=41 |isbn=0521289262}}</ref> davant de [[Samòsata]].
 
El [[858]] el califa va enviar al [[Vaspurakan]], per governar-lo, al jove [[Grigor Derenik]], sota la tutela de son oncle [[GurgenGurguèn Ardzruni]]. Un altre GurgenGurguèn Ardzruni (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a [[Vaspurakan]], però va accedir a la restauració de la branca legítima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir a l'emperador de Bizanci. Però de camí va passar per [[Emirat d'Arzen|Arzen]], on fou fet presoner i entregat a Aixot. L'emir de [[Tbilisi]] va exigir l'entrega de GurgenGurguèn i Aixot no va tenir més remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit d'haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a redreçar el país. Això va durar fins al [[862]] quan GurgenGurguèn fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a [[Hadamakert]].
 
Vers el [[860]] havia retornat de [[Samarra]] Grigor Mamikonian, fill de Kurdidj Mamikonian, príncep de [[Bagrevand]], i havia estat restaurat a la seva herència. L'[[ostikan]] [[Muhammad ben Khalid]] va encarregar a Aixot d'agafar-lo i portar-lo a la seva presència. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de [[Bagaleanq]], però va morir súbitament set dies després d'arribar i això va evitar a Aixot una situació complicada en la qual no podia desobeir l'ostikan i no volia perjudicar Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als romans d'Orient. Aixot fou recompensat amb la cessió del Bagrevand.
 
== Política al Vaspurakan ==
A partir d'aquell moment Aixot va intervenir activament en política concertat amb el patriarca Zakaria de Tsak. Va imposar un arbitratge al Vaspurakan on GurgenGurguèn fill d'Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre el feu de [[Mardastan]], a la costa oriental del [[Llac Van]] (al nord de la ciutat de [[Van]]), vers [[863]].
 
El [[863]] el cap dels Paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels romans d'Orient. Poc després el governador Ali ben Yahya al-Armeni va morir en lluita amb els romans d'Orient prop de [[Mayyafariquin]].
 
Vers [[864]] la guerra va esclatar entre Aixot i Grigor Derenik i Aixot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Aixot va annexionar el [[Reshtuniq]]. GurgenGurguèn fill d'Abubeldj, príncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers [[863]]) de Taron (o almenys d'una part) durant l'absència dels bagràtides d'aquesta branca presoners a [[Samarra]]. Havia tingut el suport de Bizanci que el [[863]] havien derrotat decisivament l'emir de Melitene i els paulicians de Tefricia. Quan va saber que Aixot havia annexionat el Reshtuniq es va presentar allí i va presentar batalla al príncep dels prínceps prop de Noragiul. Però Aixot no va voler lluitar i va fer les paus. A més va alliberar a Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enllaç que es va fer a Bagaran. Des de llavors les cases de Bagaran i Vaspurakan van estar reconciliades.
 
== Política a la Siunia ==
 
== Guerres contres els othmànides d'Amiuk, el valí de Varag i l'emir Xaibànida del Diyar Bakr ==
Abans del [[870]] els àrabs de la tribu [[Banu Othman]] s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk, i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El ''nakharar'' Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Aixot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Aixot I van poder conquerir la fortalesa; però Aixot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps [[Ardzruni]] de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquests àrabs). Els othmanides i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq (que l'historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de [[Diyar Bakr]], [[Isa ben Shaikh al Shaybani]], que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]-[[882]] de fet només fins al 878). Isa va marxar contra Aixot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar a prop de la ciutat de Van. El cavalleresc GurgenGurguèn de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Aixot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa ben Shaikh al Shaybani es va traslladar a [[Bardaa]] on va fixar la seva residència. Aixot Ardzruni va morir el [[27 de maig]] del [[874]].
 
== Política georgiana d'Aixot ==
248.017

modificacions