Diferència entre revisions de la pàgina «Vlad Țepeș»

1.769 bytes afegits ,  fa 1 any
He fet la traducció de la primera part de la pàgina (basant-me en la pàgina en castellà: https://es.wikipedia.org/wiki/Vlad_Tepes) i he afegit els enllaços corresponents.
m (Plantilla)
(He fet la traducció de la primera part de la pàgina (basant-me en la pàgina en castellà: https://es.wikipedia.org/wiki/Vlad_Tepes) i he afegit els enllaços corresponents.)
| religio = cristià
}}
'''Vlad ȚepeșIII''', més conegut com '''Vlad Tepes (Vlad l'Empalador)''' o '''Vlad IIIDrácula''' (en català[[Romanès|romanés]]: '''Vlad lDrăculea'Empalador)''; ([[1431Sighișoara]], [[1476Transsilvània|Transilvania]]) fou un; [[voivoda1428]] (/[[príncep1431]]) de- [[Valàquia1476]],/[[1477]]) entrefou elspríncep anys 1448,de [[1456]]-[[1462Valàquia]] i un heroi nacional de [[1476Romania]].
 
Fou el segon fill de [[Vlad Dracul]], qui es convertí en príncep de Valàquia en 1936. Vlad i el seu germà petit, [[Radu Dracul|Radu]], foren mantinguts com rehens a [[Imperi Otomà|l'imperi otomà]] cap a 1442 per assegurar la lleialtat al seu pare. Vlad Dracul i el seu fill gran, [[Mircea Dracul|Mircea]], foren assassinats després de que [[János Hunyadi|Janós Hunyadi]], gobernant regent [[Hongria|d'Hongria]], invaís Valàquia al 1447. Hunyadi va colocar al tro a [[Vladislau II]], cosí segon de Vlad. Hunyadi va llençar una campanya militar contra els [[otomans]] la tardor de 1448 i Vladislau va acompanyar-li. Vlad va irrompre a Valàquia amb el recolzament dels otomans a octubre, però Vladislau va tornar i Vlad va buscar refugi a la cort otomana abans del final d'aquell mateix any. Vlad va anar a [[Moldàvia]] el 1449 o 1450 i més tard a Hongria.
Era fill de [[Vlad II de Valàquia]], conegut com a ''Vlad Dracul'' (''Vlad el Drac''), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'[[orde del Drac]]. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'[[Imperi Otomà]], va rebre educació a [[Istanbul]].
 
Les relacions entre Hongria i Vladislau es van anar deteriorant amb el pas del temps, i el 1456, Vlad va invadir Valàquia amb el recolzament dels hongaresos. Vladislau va morir lluitant contra ell. Vlad va començar una purga entre els [[Boiar|boiards]] valacs per enfortir la seva posició. Va entrar en conflicte amb els [[saxons]] de [[Transsilvània]], que van recolzar els seus oponents, [[Dan Laiotă|Dan]] i [[Basarab Laiotă]] (els quals eren germans de Vladislau), i el mig-germà ilegítim de Vlad, [[Vlad el Monjo]]. Vlad va saquejar les aldees saxones, portant els capturats a Valàquia, on va manar [[Empalament|empalar]]-los (el que va inspirar el seu [[Nom romà|cognomen]]). La pau fou restablerta el 1460.
A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques, va prendre el control de [[Valàquia]], a la ribera esquerra del [[Danubi]], declarant-se tributari de [[Mehmet II]] el 1460 pel [[Tractat d'Adrianòpolis (1460)|tractat d'Adrianòpolis]].<ref>{{en}} [[Karl Marx]], Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, ''[http://books.google.cat/books?id=5h9SOoU3bsEC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=treaty+adrianople+1460&source=bl&ots=0ccGB-qgmD&sig=Au-50g4vqbD1hwcma8QUieSvwyo&hl=ca&ei=sPy0S7K9L8-h4Qbc2q3bDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=treaty%20adrianople%201460&f=false The eastern question]'' p.404</ref> Posteriorment, va canviar de bàndol i, rebent el suport dels hongaresos, va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma que foren cruents i despietats, i que li varen valdre el malnom de ''Ţepeş'' que alguns estudiosos volen derivar de ''țeapa'', 'estaca'. I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'[[empalament]] fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'[[Europa]] central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir en els seus dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a [[Cantó de Buda|Buda]] durant deu anys. Quan fou alliberat l'any [[1476]], va recuperar el tron de [[Valàquia]], però el mateix any fou mort pels [[Imperi Otomà|otomans]], ja que veien en ell un ferm obstacle per al seu domini de la zona.
 
El [[sultà otomà]], [[Mehmet II]] va ordenar a Vlad rendir-li homenatge personalment, però aquest va fer capturar i empalar als dos emisaris del sultà. El febrer de 1462 va atacar el territori otomà i va masacrar a desenes de milers de turcs i búlgars. Mehmed va llençar una campanya en contra de Valàquia per reemplaçar a Vlad per el seu germà Radu. Vlad [[Atac nocturn a Târgovişte|va intentar capturar el sultà]] en [[Târgoviște]] durant la nit del 16 al 17 de juny de 1462. El sultà i el principal exèrcit otomà van abandonar Valàquia, però cada vegada més valacs van abandonar Radu. Vlad fou a Transsilvània a buscar l'ajuda de [[Maties Corví]], rei d'Hongaria, a finals del 1462, però el rei va manar capturar-lo.
 
Vlad va estar cautiu a [[Visegrád]] des-de 1463 fins a 1475. Durant aqest període, les anècdotes sobre la seva crueltat van comançar a extendre's a [[Alemanya]] i [[Itàlia]]. Fou alliberat a petició d'[[Esteve III de Moldàvia]] a l'estiu de 1475. Va lluitar a l'exèrcit de Corví contra els otomans a [[Bòsnia i Hercegovina|Bosnia]] a principis de 1476. Les tropes hongareses i moldaves el van ajudar a que [[Basarab Laiotă]] (el qual va destronar Radu) abandonés Valàquia el novembre de 1476. Basarab va tornar amb el recolzament otomà abans del final de l'any. Vlad fou assassinat enmig d'una batalla abans del 10 de gener de 1477. Els llibres que descriuen els actes cruels de Vlad es troben entre les primeres superventes dels territoris de parla alemanya. A [[Rússia]], les històries populars suggerien que Vlad va poguer reforçar el govern central només aplicant càstigs brutals, i la majoria dels historiadors romanesos van adoptar una opinió similar al segle XIX. L'escriptor irlandes [[Bram Stoker]] es va inspirar en ell per a crear el seu personatge del vampir [[Dràcula|Comte Dràcula]], el qual originaria gran quantitat de pel·lícules.
 
<br />
== La llegenda de ''Dràcula'' ==
El mite de '''Vlad l'Empalador''' va servir a [[Bram Stoker]] com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la ''[[Dràcula]]'', així com la figura d'[[Elisabet Bathory]], una noble del {{segle|XVII|s}}, que bevia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les quals extreia la sang.
7

modificacions