La '''duresa''' o '''durea'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Durea|títol="Durea", variant normativa de "duresa" segons l'AVL|consulta=20 març 2018|llengua=|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> és una [[propietats dels materials|propietat d'un material]] [[sòlid]] que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per [[força]] causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada. La duresa macroscòpica sol estar caracteritzada per [[força intermolecular|forces intermoleculars]] fortes. La duresa depèn d'altres propietats com la [[ductilitat]], la [[rigidesa]], la [[plasticitat]], la facilitat de [[deformació]], la [[resistència (ciència de materials)|resistència]], la [[tenacitat]], la [[viscoelasticitat]] i la [[viscositat]]. Es mesura duent a terme un [[assaig de duresa]], i '''no''' té una escala absoluta (ni, per tant, una [[unitat de mesura]]) sinó que es fan servir diferents escales relatives com, per exemple, l'[[escala de Mohs]].
Alguns exemples de substàncies dures són la [[ceràmica]], el [[formigó]], alguns [[metall]]s i els [[metall superdur|metalls superdurs]].
[[Fitxer:AEW diamond solo dark.gif|miniatura|Diamant]]
[[Fitxer:Hardness testing.jpg|miniatura|Per fer comparacions de camp de la duresa hi ha diamants manuals (extrem dret de la barra) amb els quals ratllem les superfícies dels minerals a estudiar]]
En [[mineralogia]], la '''duresa''' es mesura segons l'[[escala de Mohs]], una escala relativa creada per l'austríac [[Friedrich Mohs]] que mesura la resistència al ratllat dels materials. L'aparell utilitzat és el [[duròmetre]].
{| class="bellataula"
! Composició química
|-----
| style="background-color: #FFFFFF;" align="center" | '''1''' || [[Talc]] (es pot ratllar fàcilment amb l'ungla) || Mg<sub>3</sub>Si<sub>4</sub>O<sub>10</sub>(OH)<sub>2</sub>
|-----
| style="background-color: #E6E6E6;" align="center" | '''2''' || [[Guix]] (es pot ratllar amb l'ungla amb més dificultat) || CaSO<sub>4</sub>·2H<sub>2</sub>O
|-----
| style="background-color: #CCCCCC;" align="center" | '''3''' || [[Calcita]] (es pot ratllar amb una moneda de [[coure]]) || CaCO<sub>3</sub>
|-----
| style="background-color: #B3b3b3;" align="center" | '''4''' || [[Fluorita]] (es pot ratllar amb un ganivet) || CaF<sub>2</sub>
|-----
| style="background-color: #999999;" align="center" | '''5''' || [[Apatita]] || Ca<sub>5</sub>(PO<sub>4</sub>)<sub>3</sub>(OH-,Cl-,F-)
|-----
| style="background-color: #808080;" align="center" | '''6''' || [[Feldespat]] (es pot ratllar amb una escata d'[[acer]]) || KAlSi<sub>3</sub>O<sub>8</sub>
|-----
| style="background-color: #666666;" align="center" | <span style="color: white;">'''7'''</span> || [[Quars]] (ratlla el vidre) || SiO<sub>2</sub>
|-----
| style="background-color: #4C4C4C;" align="center" | <span style="color: white;">'''8'''</span> || [[Topazi]] || Al<sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>(OH-,F-)<sub>2</sub>
|-----
| style="background-color: #333333;" align="center" | <span style="color: white;">'''9'''</span> || [[Corindó]] (només és ratllat pel [[diamant]]) || Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
|-----
| style="background-color: #191919;" align="center" | <span style="color: white;">'''10'''</span> || [[Diamant]] (el mineral natural més dur) || C
|}
Actualment existeixen les escales següents:
* '''[[Duresa Brinell]]:''' empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.
* '''[[Duresa Rockwell]]:''' s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tota mena de materials. Se sol considerar un [[assaig no destructiu]] per la petita grandària de l'empremta.
* '''[[Duresa Rockwell#Assaig Rockwell Superficial|Rockwell superficial]] ''': hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.
* '''[[Duresa Knoop]]: ''' mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.
* '''[[Escala de Rosiwal|Duresa Rosiwal]]:''' mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el [[corindó]] amb un valor de 1000.
* '''[[Duresa Shore]]:''' empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.
* '''[[Duresa Webster]]:''' empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs [[extrusió|extruïts]]. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.
* '''[[Duresa Vickers]]:''' utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.
== Vegeu també ==
|