Edat antiga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
|||
Línia 19:
El final de l'edat antiga en la [[civilització occidental]] coincideix amb la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] (l'any 476, l'[[Imperi Romà d'Orient]] va sobreviure tota l'[[edat mitjana]] fins al 1453 com [[Imperi Romà d'Orient]]), encara que tal discontinuïtat no s'observa en altres civilitzacions. Per tant, les divisions posteriors ([[edat mitjana]] i [[edat moderna]]) poden considerar-se vàlides només per aquella, mentre que la major part d'[[Àsia]] i d'[[Àfrica]], i amb molta més claredat [[Amèrica]], són objecte en la seva història d'una periodització pròpia.
Alguns autors culturalistes fan arribar l'[[antiguitat tardana]] europea fins als segles VI i VII, mentre que, l'escola "mutacionista" francesa l'estén fins a algun moment entre els segles IX i XI. Diferents interpretacions de la història posen l'accent en qüestions econòmiques (transició del mode de producció esclavista a manera de producció feudal, des de la crisi del segle III); polítiques (desaparició de l'imperi i instal·lació dels [[regnes germànics]] des del
Les civilitzacions de l'antiguitat són agrupades geogràficament per la historiografia i l'arqueologia en zones en què diferents pobles i cultures van estar especialment vinculats entre si, tot i que les àrees d'influència de cadascuna d'aquestes van arribar en moltes ocasions a interpenetrar-se i a anar molt més lluny, formant imperis de dimensions multicontinentals (l'[[Imperi Persa|Imperi persa]], el d'[[Alexandre el Gran]] i l'[[Imperi Romà]]), talassocràcies ('govern dels mars') o [[rutes comercials]] i d'intercanvi de productes i idees a llarga distància; encara que sempre limitades pel relatiu aïllament entre si (obstacles dels [[desert]]s i oceans), que arriba a ser radical en alguns casos (entre el [[Vell Món]] i el [[Nou Món]]). La navegació antiga, especialment la naturalesa i extensió de les expedicions que necessàriament van haver de realitzar les cultures primitives de [[Polinèsia]] (almenys fins a l'[[Illa de Pasqua]]), és un assumpte encara polèmic. En algunes ocasions, s'ha recorregut a l'arqueologia experimental per provar la possibilitat de contactes amb Amèrica des del [[Pacífic]]. Altres conceptes d'aplicació discutida són la prioritat del difusionisme o del desenvolupament endogen per a determinats fenòmens culturals ([[agricultura]], [[Edat dels Metalls |metal·lúrgia]], [[escriptura]], [[alfabet]], [[moneda]], etc.) i l'aplicació de l'[[evolucionisme]] en contextos arqueològics i antropològics.
| |||