Bearn: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Mapa_Bearn.png|miniatura|Mapa del territori de Bearn dins Occitània]]

[[Fitxer:Val d'Aspe-Lescun-Bearn-Pyrenees.png|miniatura|La vall d'Aspa]]

 

El vescomtat va incloure el [[vescomtat d'Auloron]] (per matrimoni) i el [[vescomtat d'Orte]] per conquesta. Les valls d'[[Vall d'Aussau|Aussau]], [[Vall d'Aspa|Aspa]] i [[Vall de Varetons|Varetons]] eren part del vescomtat. Cal destacar els furs atorgats per Gastó IV (for general, i fors particulars). El [[1290]] es va unir amb el [[comtat de Foix]]. El [[1362]], Gastó Febus va guanyar la Batalla de [[Launac]] contra el [[Comtat d'Armanyac|comte d'Armanyac]]. El [[1442]], la Batalla de [[Mesplède]] va posar fi a la [[Guerra dels cent anys]] i un exèrcit francès va saquejar Bearn. El [[1485]] el Bearn va passar als [[Senyoria d'Albret|Albret]] de [[Navarra]]. El [[1522]] els castellans, en lluita contra Enric II de Navarra, van envair Bearn i van rendir [[Sauveterre-de-Béarn|Salvaterra]]. El [[1569]] es van produir combats religiosos al Bearn. El [[1589]] [[Enric IV de França|Enric de Navarra]], en arribar a rei de França, va aportar Bearn a la corona francesa, i es féu l'annexió formal per edicte de [[20 d'octubre]] de [[1620]]. El [[1790]] el Bearn es va convertir, juntament amb el [[Iparralde|País Basc del Nord]], en el departament de Baixos Pirineus, que el [[1970]] va prendre el nom de ''[[Pirineus Atlàntics]]''.