Herèthia: diferència entre les revisions

A la meitat del segle VIII el governant (''erismtavari'') de Kartli, Archil, va concedir Herètia a la família dels [[bagràtides]], en recompensa per la seva contribució a la lluita contra els àrabs. Uns anys després, cap al [[780]], la família Bagrationi ([[Bagratuni]] a Armènia) va entrar a la regió que sembla que estava malmesa per les incursions àrabs, i després de derrotar a la família governant dels Cosroides o [[Mihrànides]] van prendre el poder. Aprofitant la mort dels ''erismtavaris'' de Kartli, Joan i Djuancher, els bagràtides van estendre els seus feus i el 787 van establir un principat independent (''samtavro'') amb capital a [[Shaki]], potser sota Smbat. En aquestes circumstàncies apareix [[Sahl Smbatean|Sahl Sumbatisdze]] (Sahl fill de Smbat). Cyril Toumanoff considera que Smbat, Sahl i els successius prínceps d'Herèthia pertanyeren a la dinastia armènia dels « Aranshahíkides » enllaçats amb una princesa bagràtida; Nodar Assatiani estima pel seu costat que són una branca dels bagràtides. Certament no està clar si era un membre de la família bagràtida, de la família siuníkida (de [[Siunia]]) o d'una branca d'aquesta darrera, coneguda com a [[aranshahíkida]] (del primer membre Aranshahik) i hi ha opinions en els tres sentits. Shal governava a [[Shaki]], a Herètia i hauria assolit també el poder al [[Gelarquniq]] (una comarca de Siunia) establint el principat de [[Khatchen]] el 821, i el 822 es van estendre cap a l'[[Aghuània]] amb centre a [[Gardman]]. Un descendent de Sahl, Grigol Hamam va arribar a tenir gran poder i es va proclamar rei el [[893]], potser com a resposta a l'assumpció del títol reial (rei dels [[kartvels]]) pels prínceps de la [[Taoklardjètia]]. Alarmat per l'increment del poder dels reis d'Herètia, el rei de [[Kakhètia]] Kvirike I (892–918) es va aliar al rei Constantí III d'Abkhàzia i el 915, va fer una campanya militar contra el rei Adarnases II ''patrikios'' d'Herètia (897–943). Els aliats van ocupar Herètia vers el 920 i se la van repartir però fou per poc temps, ja que Adarnases Patrikios aviat va reconquerir el control del territori que havia perdut. Un fill i successor, Ishkhanik (943–951) va governar junt amb la seva mare Dinar, germana del curopalata GurgenGurguèn IV, príncep de [[Taoklardjètia]] (918–941). Ishkhanik i la seva mare es van veure forçats a reconèixer la sobirania del seu poderós veí, el principat [[Daylamita]] governat per la dinastia [[sallàrida]] però el [[950]] una lluita interna en la dinastia va permetre a Ishkhanik deixar de pagar el tribut i restaurar la independència. Sota el seu regnat, Herètia va abandonar la fe [[monofisita]] i es van convertir al cristianisme ortodox georgià del [[concili de Calcedònia]].