Església Ortodoxa de Geòrgia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m Plantilla
Línia 3:
 
== L'Església georgiana en temps moderns ==
Després de l'enderrocament del [[Nicolau II de Rússia|Tsar Nicolau II]] el març de 1917, els bisbes de Geòrgia van restaurar unilateralment l'[[autocefàlia]] de l'Església Ortodoxa de Geòrgia, el [[25 de març]] de [[1917]]. Aquest fet no va ser acceptat per l'[[Església Ortodoxa Russa]] o pels [[Unió Soviètica|soviètics]], que van envair Geòrgia el [[1921]] i van sotmetre l'Església Ortodoxa de Geòrgia a una intensa persecució. Centenars d'esglésies van ser tancades pel govern i centenars de monjos foren assassinats durant les purgues de [[Stalin]]. L'autocefàlia fou finalment reconeguda per l'Església Ortodoxa Russa el [[31 d'octubre]] de [[1943]], tot i que seguí sotmesa a la pressió constant de les campanyes anireligioses que les autoritats soviètiques aplicaren durant la postguerra. El [[3 de març]], de [[1990]], el [[Església Ortodoxa de Constantinoble|Patriarcat de Constantinoble]] reconeixia i aprovava l'autocefàlia georgiana, exercida i reclamada des del [[{{segle |V]]|s}}).
 
La independència de Geòrgia el [[1991]] representà un important ressorgiment de l'Església georgiana, i l'article 9 de la Constitució de Geòrgia destaca el paper essencial de l'Església en la història del país, existint també un acord Estat-Església. El [[2002]] al voltant d'un 82% dels georgians s'identifiquen a ells mateixos com a ortodoxes georgians. Aquell any hi havia 35 diòcesis i aproximadament 600 esglésies i 730 sacerdots dins del territori de l'Església Ortodoxa de Geòrgia. Es calcula que els seus fidels són de 5 milions arreu del del món (dels quals aproximadament 3.670.000 viuen dins de Geòrgia).