Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Eulàlia de Vilapicina»

m
Plantilla
m (Plantilles)
m (Plantilla)
Una acta de visita pastoral de 1413 cita la capella de Santa Eulàlia com sufragània de la [[parròquia de Sant Andreu de Palomar]], un municipi independent fins a la seva annexió a Barcelona, el 1897. El pas dels múltiples exèrcits que van assetjar la ciutat de Barcelona durant els segles XVI i XVII van provocar desperfectes al temple, hi ha constància de dues restauracions importants, en 1562 i en 1637.
 
A principis del {{segle|XVIII}} l'església havia donat nom a un llogaret rural, Santa Eulàlia de Vilapicina,<ref>El topònim més habitual, fins al {{segle|XX}}, fou ''Santa Eularia de Vilapiscina''</ref> formada per diverses masies disperses en un territori de camps i vinyes. Una de les poques masies que es conserven d'aquesta època és Can Basté, al costat de l'església; data del {{segle|XVIII}} i actualment funciona com a centre cívic. També es conserva actualment Ca n'Artés, un antic hostal que dataria, probablement, del {{segle |XV}}. La seva construcció al costat de l'església no és casual, ja que aquest era el punt de confluència de dues importants vies: l'antic camí de [[Sant Andreu de Palomar]] a [[Sant Joan d'Horta]] i l'anomenat camí de Sant Iscle, que anava fins a [[Cerdanyola del Vallès]] passant per la font de Santa Eulàlia, prop de la masia de [[Can Masdeu]].
 
==Església moderna==
2.389.509

modificacions