Mestre dels oficis: diferència entre les revisions

Fins a [[Miquel III l'Embriac]] (r. [[842]]-[[867]]), sembla que només hi havia dos Mestres dels oficis, el més important dels quals s'anomenava ''prototomagistros'' (πρωτομάγιστρος, "primer magistrat"), i era un dels principals ministres de l'imperi, sense cap atribució específica i president del Senat. Però, a partir de Miquel III, el títol es va conferir a diverses persones, convertint-se en realitat en una dignitat àulica, la més alta de la jerarquia de la cort fins a la introducció del [[Proedre]] a mitjan segle X.<ref>{{ref-llibre |cognom=Bury |nom=J.B. |títol=The imperial administrative system in the ninth century: with a revised text of the Kletorologion of Philotheos |pàgines=29-33 |lloc=Londres |editorial=Pub. for the British academy by H. Frowde |any=1911}}</ref> El ''[[KletorologionKletorológion]]'' de Filoteos ([[899]]) suggereix un màxim de dotze Mestres, però sota [[Nicèfor II]] (r. [[963]]-[[969]]), l'historiador i bisbe [[Liutprand de Cremona]] informa de la presència de vint-i-quatre persones que ocupaven aquest càrrec. El títol va anar perdent cada cop més importància. Al final dels segles X i XI, sovint es combinava amb el de [[Vestes (títol)|Vestes]]. Probablement va desaparèixer a mitjans del segle XII.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kazdan |nom=Alexander P. (ed.) |títol=The Oxford dictionary of Byzantium |pàgines=1267, 2162 |lloc=New York; Oxford |editorial=Oxford University Press |any=1991 |isbn=9780195046526}}</ref>