Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
m Antroponímia |
||
Línia 9:
Aviat Isa va estendre el seu govern a [[Damasc]]. Al-Múhtadi va arribar al poder el juliol del [[869]] i va amnistiar a tots els que havien causat disturbis i usurpat els poders territorials. Isa s'havia apoderar dels impostos d'[[Egipte]] i va rebre orde de retornar-los però va refusar, i va esdevenir econòmicament independent. El califa va enviar emissaris per reclamar però Isa va al·legar que havia gastat els diners en pagar les tropes. El califa li va oferir el govern d'[[Armènia]] a canvi del reconeixement de la seva persona (que Isa encara no havia fet) i va acceptar, esperant conservar també Síria i Palestina, però el califa no tenia cap intenció de deixar-li aquestes províncies i va enviar al turc Amadjur, que fou nomenat governador de Damasc; es va lliurar batalla davant de Damasc i el seu fill Mansur ibn Isa va resultar mort. Amadjur va triomfar i Isa va desistir i va marxar cap al seu govern d'Armènia ([[870]] o [[871]]) que incloïa l'[[Azerbaidjan]], [[Al-Jazira |Djazira]] i [[Diyar Bakr]]; Armènia mateix era governada per [[Aixot I el gran]] (Aixot Artsruni [[854]] - [[890]]), però s'havien creat petits emirats àrabs a la regió del [[llac Van]] (els [[uthmànides]]) (localment utmaniq) i els [[dinastia qaisita|qaisites]] (localment kaisiq) que estaven amenaçats per Aixot que estava a punt d'assetjar [[Amiuk]], la capital uthmànida a la riba oriental del llac Van.
El [[871]], davant la inactivitat de l'emir [[Sadjida]] i ostikan d'Armènia, [[Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast]], els othmanides de [[Amiuk]] i l'emir de Manazkert i d'[[Apahuniq]], atacats pels armenis, van cridar al governador (emir) de Diyar Bakr, Isa ben Xaikh al Xaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]). Isa va marxar contra Aixot Artsruni de [[Vaspurakan]] que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de [[Van]]. El cavalleresc Gurguèn príncep de [[Mardastan]] no va dubtar en unir les seves forces a les d'Aixot, que era el seu antic enemic, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep [[
Allí va posar al front a un lloctinent de nom Muhàmmad ibn Abd al-Wahib al-Tamimi al-Yamami (Yamaniq o Ememiq dels armenis). Quan va tornar a Armènia va veure que el poder real l’exercien els [[bagratuni]] i els [[
Vers el [[880]] va lluitar contra Ixak ibn Kundadjik, governador de Mossul i pretendent del govern de la [[Al-Jazira |Djazira]] i [[Diyar Bakr]]. Ibn Kundadjik va haver d'enfrontar a un poderós moviment [[kharigita]] dirigit per un cap de nom Ixak ibn Ayyub de [[Nasibin]], amb suport del [[taghlibita]] Hamdan ibn Hamdun, però els va derrotar; llavors Ixak ibn Ayyub va demanar ajut a Isa d'Amida i al seu lloctinent l'emir Abu l-Maghra ibn Musa ibn Zurara d'Arzanene; la nova coalició va derrotar Ixak ibn Kundadjik que es va retirar cap a Mossul; el califa li va atorgar el govern de Mossul, [[Diyar Rabia]] i [[Armènia]]. Isa i Abu l-Maghra van decidir fer les paus amb Ibn Kundadjik al que van acordar pagar un tribut per les seves possessions. Inicialment el governador de Mossul va refusar, però davant de conflictes interns va acceptar.
| |||