Diferència entre revisions de la pàgina «Aixot el Gran»

6 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
Nom de regió sense article
m (Nom de regió sense article)
m (Nom de regió sense article)
Vers el [[857]] els romans d'Orient van expulsar els sectaris [[paulicians]] de la [[tema (circumscripció administrativa)|tema]] d'Armènia i es van establir a [[Treficia]] (Tephrike) sota protecció de l'emir de [[Melitene]]. El [[858]] el cap paulicià, Karbeas, amb ajut de l'emir, va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els romans d'Orient]] davant de [[Samòsata]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Runciman |nom=Steven |títol=The Medieval Manichee: A Study of the Christian Dualist Heresy |url= http://books.google.cat/books?id=d1LGB7u5iD0C&pg=PA41&dq=858+battle+michael+melitene&hl=ca&sa=X&ei=IJ8-Urm3NYjBtAa1p4CIDA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=858%20battle%20michael%20melitene&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1982 |pàgines=41 |isbn=0521289262}}</ref> davant de [[Samòsata]].
 
El [[858]] el califa va enviar ala [[Vaspurakan]], per governar-lo, al jove [[Grigor Derenik]], sota la tutela de son oncle [[Gurguèn Artsruní]]. Un altre Gurguèn Artsruní (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a [[Vaspurakan]], però va accedir a la restauració de la branca legítima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir a l'emperador de Bizanci. Però de camí va passar per [[Emirat d'Arzen|Arzen]], on fou fet presoner i entregat a Aixot. L'emir de [[Tbilisi]] va exigir l'entrega de Gurguèn i Aixot no va tenir més remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit d'haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a redreçar el país. Això va durar fins al [[862]] quan Gurguèn fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron ala Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a [[Hadamakert]].
 
Vers el [[860]] havia retornat de [[Samarra]] Grigor Mamikonian, fill de Kurdidj Mamikonian, príncep de [[Bagrevand]], i havia estat restaurat a la seva herència. L'[[ostikan]] [[Muhammad ben Khalid]] va encarregar a Aixot d'agafar-lo i portar-lo a la seva presència. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de [[Bagaleanq]], però va morir súbitament set dies després d'arribar i això va evitar a Aixot una situació complicada en la qual no podia desobeir l'ostikan i no volia perjudicar Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als romans d'Orient. Aixot fou recompensat amb la cessió del Bagrevand.
El [[862]] l'ostikan [[Ali ben Yahya al-Armeni]], que acabava de ser nomenat pel califa Al-Mostain per succeir a Muhammad ben Khalid ([[855]]-[[862]]), va conferir a Aixot el títol de "príncep dels prínceps". Aixot va demanar a Bizanci, com era tradicional, la confirmació del títol, però els romans d'Orient van tornar a demanar l'adopció de les tesis del [[Concili de Calcedònia]] per mitjà del patriarca romà d'Orient Photius. El patriarca armeni Zakaria va reunir un concili a Shirakavn (Erazgavorq) al [[Shirak]], entre [[Kars]] i l'[[Araxes]], però la resposta (redactada per l'anticalcedonià Sahak Apikuresh, exbisbe d'[[Ashunk]]) no va satisfer als romans d'Orient.
 
== Política ala Vaspurakan ==
A partir d'aquell moment Aixot va intervenir activament en política concertat amb el patriarca Zakaria de Tsak. Va imposar un arbitratge ala Vaspurakan on Gurguèn fill d'Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre el feu de [[Mardastan]], a la costa oriental del [[Llac Van]] (al nord de la ciutat de [[Van]]), vers [[863]].
 
El [[863]] el cap dels Paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels romans d'Orient. Poc després el governador Ali ben Yahya al-Armeni va morir en lluita amb els romans d'Orient prop de [[Mayyafariquin]].
 
== Guerres contres els othmànides d'Amiuk, el valí de Varag i l'emir Xaibànida del Diyar Bakr ==
Abans del [[870]] els àrabs de la tribu [[Banu Othman]] s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk, i feien incursions de pillatge ala Vaspurakan. El ''nakharar'' Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Aixot Artsruní de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Aixot I van poder conquerir la fortalesa; però Aixot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps [[Artsruní]] de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquests àrabs). Els othmanides i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq (que l'historiador Tomàs Artsruní anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de [[Diyar Bakr]], [[Isa ben Shaikh al Shaybani]], que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]-[[882]] de fet només fins al 878). Isa va marxar contra Aixot Artsruní que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar a prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurguèn de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Aixot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa ben Shaikh al Shaybani es va traslladar a [[Bardaa]] on va fixar la seva residència. Aixot Artsruní va morir el [[27 de maig]] del [[874]].
 
== Política georgiana d'Aixot ==
El mateix [[877]] el lloctinent del ostikan Isa, de nom [[Muhammad al-Yemení]], es va revoltar a [[Bardaa]]. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense èxit. Aixot va donar suport a Isa. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a [[Muhammad ben Khalid]] que havia estat governador del [[858]] al [[862]]. El Califa o va concedir ([[878]]) i Muhammad va arribar a Datuan o Datovan (probablement prop de [[Akhlat|Khelat]]) on fou rebut pels prínceps armenis i l'emir qaisita [[Abelbar]] de Manazkert, que l'havien d'escortar fins a Dwin. Muhammad ben Khalid va confirmar l'enderrocament d'Aixot Bagratuni, ''curopalata'' de [[Taron]] (substituït per sa germà David Arqaik cunyat del príncep Grigor Derenik de Vaspurakan), cosa que no va agradar a Aixot I el gran, que tot i així va anar a presentar els respectes al ostikan a la ciutat de Dwin. El ostikan va planejar eliminar a Aixot amb l'ajut dels emirs i caps àrabs però el príncep va interceptar els missatges, i es va avançar i va enviar a sa germà el sparapet (generalíssim) Abas, que va fer presoner per sorpresa l'emir, li va ensenyar les proves i després li va perdonar la vida i el va deixar marxar cap a Manazkert. Aixot el gran va fer la guerra llavors als seus enemics, l'emir de Manazkert Abelbar,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire de l'Arménie: des origines à 1071 |url= http://books.google.cat/books?id=zytWAAAAYAAJ&q=Abelbar+Manazkert&dq=Abelbar+Manazkert&hl=ca&sa=X&ei=SMD1UOHgI6iv2QWFtICACQ&ved=0CDAQ6AEwAA |llengua=francès | editorial=Payot |data=1984 |pàgines=p.387 |isbn=}}</ref> i l'emir de Bardaa Muhammad al-Yemení.
 
== Nova intervenció ala Vaspurakan ==
Estava assetjant Manazkert (vers [[884]]) quan va haver-ho de deixar per anar al Taron on el seu gendre Grigor Derenik havia estat fet presoner per Aixot de Taron aliat amb Hasan, un nebot de Grigor. Aixot va imposar a Hasan la llibertat de Grigor. Al ser alliberat Grigor va empresonar a Hasan i li va confiscar les terres, però poc després li va prometre la llibertat si es desfeia del germà petit Gagik Abu Morvan, cosa que Hasan va aconseguir i Gagik fou empresonat. Això fou desaprovat per Aixot I. El [[887]] quan Grigor Derenik va iniciar una campanya contra els caps àrabs de [[Her]] (Khoi) i [[Zarevan]], Aixot no el va ajudar. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulmà i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak, on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llança, quant tenia uns 40 anys. Com que només deixava fills petits (el més gran, Sargis Aixot tenia 9 anys) Aixot I va enviar al seu propi fill Shahpuh per confiar l'administració de Vaspurakan al jove Sargis però sota la regència del seu oncle Gagik Abu Morvan, que es va casar amb la filla de Shahpuh. La princesa vídua Sofia, que fou qui a la mort del marit havia fet alliberar a Gagik, va rebre el consol personal d'Aixot I el gran, i va morir pocs anys després potser de pena. Per aquest temps una néta d'Aixot (filla de Shahpuh) es va casar amb Aixot, fill de David Arqaik de Taron.
 
248.759

modificacions