Josefa Teixidor i Torres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Deixar dades de wikidata a la vista
m algun contingut, referències, retocs
Línia 11:
== Biografia ==
[[Fitxer:Pepita Texidor.JPG|miniatura|esquerra|Estàtua de Pepita Texidor al [[Parc de la Ciutadella]], obra de [[Manuel Fuxà]]]]
Pepita Texidor va créixer en un entorn favorable per a desenvolupar la seva vocació i va arribar a ser una reconeguda [[pintora]] de flors.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Pepita Teixidor y la seva obra|publicació=La Ilustració catalana, núm. 558|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=586&anyo=1914|data=15 febrer 1914|pàgines=1-4}}</ref> Va ser considerada la millor aquarel·lista de flors del seu temps, malgrat que en aquella època les dones artistes no estaven reconegudes. I va comptar entre la seva clientela -de la noblesa i l'alta burgesia- la reina Mª Cristina i la infanta Mª Teresa, que van adquirir obra seva en diverses ocasions.<ref>{{Ref-web|url=http://www.artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/Gascon_Uceda_M_Isabel_Paper.pdf|títol=Pepita Texidor, una pintora de flores en la Barcelona Modernista|consulta=febrer de 2020|llengua=castellà|editor=Art Nouveau European Route. CDF. II Congrés Internacional|data=juny de 2015|cognom=Gascón Uceda|nom=Ma Isabel}}</ref>
Pepita Texidor va ser una reconeguda [[pintora]] de flors, malgrat que en aquella època les dones artistes no estaven reconegudes. A finals del segle XIX va participar en algunes exposicions col·lectives de dones i el 1900 va exposar a París, juntament amb [[Ramon Casas i Carbó|Ramon Casas]] i [[Santiago Rusiñol i Prats|Santiago Rusiñol]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Mestre|nom=Jesús|article=Pepita Teixidor a Vallvidrera|publicació=El jardí de Sant Gervasi i Sarrià|url=|exemplar=44|data=|pàgines=14}}</ref> En aquesta ciutat va ser membre activa de la Union des Femmes de París.<ref>{{Ref-publicació|cognom=la Lueta|nom=Laura|article=Les artistes irrompen en la política sexual. Quatre exposicions femenines d'art a la Sala Parés de Barcelona (1896-1900)|publicació=CDF II International Congress|url=|data=2015|pàgines=|cognom2=Mercader|nom2=Laura}}</ref>
 
PepitaA Texidorfinals vadel sersegle unaXIX reconegudava [[pintora]]participar deen flors,algunes malgratexposicions quecol·lectives ende aquelladones època-al les1896 donesa artistesla noSala estavenParés-<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gascón reconegudesUceda|nom=M. AIsabel|article=Pepita finalsTexidor. delAls seglelímits XIXdel vaModernisme|publicació=Coupdefouet, participarnúm. en25|url=http://www.artnouveau.eu/upload/magazine_pdf/25_feminal.pdf|data=2015|pàgines=|editorial=Art algunesNouveau exposicionsEuropean col·lectives de donesRoute}}</ref> i el 1900 va exposar a París, juntament amb [[Ramon Casas i Carbó|Ramon Casas]] i [[Santiago Rusiñol i Prats|Santiago Rusiñol]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Mestre|nom=Jesús|article=Pepita Teixidor a Vallvidrera|publicació=El jardí de Sant Gervasi i Sarrià|url=|exemplar=44|data=|pàgines=14}}</ref> En aquesta ciutat va ser membre activa de la Union des Femmes de París.<ref>{{Ref-publicació|cognom=la Lueta|nom=Laura|article=Les artistes irrompen en la política sexual. Quatre exposicions femenines d'art a la Sala Parés de Barcelona (1896-1900)|publicació=CDF II International Congress|url=|data=2015|pàgines=|cognom2=Mercader|nom2=Laura}}</ref>
El mateix 1900 va formar part de l'''Exposició regional olotina de Belles Arts e industries artístiques'' i de la ''XVII Exposición extraordinaria de Bellas Artes'' de la [[Sala Parés]],<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938)|url=|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LIX|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 105, 105 i 707, p. 76-77 i 215|isbn=84-7283-661-4}}</ref> galeria on el 1908 presentaria un conjunt d'aquarel·les de flors.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938)|url=|edició=|llengua=|data=1999|editorial=Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LI|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 2702-2704, p. 339.|isbn=84-7283-444-1}}</ref> Els anys 1901 i 1904 va participar amb dibuixos de flors en les exposicions generals de belles arts de Madrid, obtenint sengles mencions honorífiques.<ref name=":3">{{Ref-web|url=http://www.ub.edu/modernisme/autors/josefa-teixidor-i-torres|títol=Modernisme: Accés obert|consulta=08/01/2020|llengua=|editor=Universitat de Barcelona|data=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo de la Exposicion Nacional de Bellas Artes de 1904|url=https://ddd.uab.cat/record/191612|edició=|llengua=castellà|data=1904|editorial=Mateu|lloc=Madrid|pàgines=p. 17, cat. 1388-1397|isbn=}}</ref> El 1906 va presentar set dibuixos de flors a la ''Exposición General de Bellas Artes'' de Madrid<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1906|url=https://ddd.uab.cat/record/191611|edició=|llengua=castellà|data=1906|editorial=Imprenta Alemana|lloc=Madrid|pàgines=p. 89, cat. 1189-1205|isbn=}}</ref> i va guanyar una tercera medalla.<ref name=":3" /> L'any següent participava en la V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas, amb dues aquarel·les: ''Cardos'' i ''Claveles''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas|url=https://ddd.uab.cat/record/56793|edició=|llengua=castellà|data=1907|editorial=Imp. de Henrich y Cia.|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 6 i 7, p. 146|isbn=}}</ref>
 
El mateix 1900 va formar part de l'''Exposició regional olotina de Belles Arts e industries artístiques'' i de la ''XVII Exposición extraordinaria de Bellas Artes'' de la [[Sala Parés]],<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938)|url=|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LIX|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 105, 105 i 707, p. 76-77 i 215|isbn=84-7283-661-4}}</ref> galeria on el 1908 presentaria un conjunt d'aquarel·les de flors.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938)|url=|edició=|llengua=|data=1999|editorial=Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LI|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 2702-2704, p. 339.|isbn=84-7283-444-1}}</ref>
Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX a l'entorn de la revista ''[[Feminal]]'', on hi havia [[Carme Karr i Alfonsetti|Carme Karr]], [[Dolors Monserdà i Vidal|Dolors Monserdà]] o [[Lluïsa Vidal i Puig|Lluïsa Vidal]], entre d'altres. Va guanyar alguns premis a les exposicions de [[París]] i el col·lectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any [[1913]].
 
El mateix 1900 va formar part de l'''Exposició regional olotina de Belles Arts e industries artístiques'' i de la ''XVII Exposición extraordinaria de Bellas Artes'' de la [[Sala Parés]],<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938)|url=|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LIX|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 105, 105 i 707, p. 76-77 i 215|isbn=84-7283-661-4}}</ref> galeria on el 1908 presentaria un conjunt d'aquarel·les de flors.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938)|url=|edició=|llengua=|data=1999|editorial=Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LI|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 2702-2704, p. 339.|isbn=84-7283-444-1}}</ref> Els anys 1901 i 1904 va participar amb dibuixos de flors en les exposicions generals de bellesBelles artsArts de Madrid, obtenint sengles mencions honorífiques.<ref name=":3">{{Ref-web|url=http://www.ub.edu/modernisme/autors/josefa-teixidor-i-torres|títol=Modernisme: Accés obert|consulta=08/01/2020|llengua=|editor=Universitat de Barcelona|data=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo de la Exposicion Nacional de Bellas Artes de 1904|url=https://ddd.uab.cat/record/191612|edició=|llengua=castellà|data=1904|editorial=Mateu|lloc=Madrid|pàgines=p. 17, cat. 1388-1397|isbn=}}</ref> El 1906 va presentar set dibuixos de flors a la ''Exposición General de Bellas Artes'' de Madrid<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1906|url=https://ddd.uab.cat/record/191611|edició=|llengua=castellà|data=1906|editorial=Imprenta Alemana|lloc=Madrid|pàgines=p. 89, cat. 1189-1205|isbn=}}</ref> i va guanyar una tercera medalla.<ref name=":3" /> L'any següent participava en la V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas, amb dues aquarel·les: ''Cardos'' i ''Claveles''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas|url=https://ddd.uab.cat/record/56793|edició=|llengua=castellà|data=1907|editorial=Imp. de Henrich y Cia.|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 6 i 7, p. 146|isbn=}}</ref>
Passava temporades llargues a la casa que el seu germà a Vallvidrera.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Karr|nom=Carme|article=|publicació=La Actualidad|url=|data=22 de febrer de 1913|pàgines=}}</ref>
 
Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX a l'entorn de la revista ''[[Feminal]]'', la revista que donava a conèixer les obres artístiques, industrials o científiques de les dones, on hi havia [[Carme Karr i Alfonsetti|Carme Karr]], [[Dolors Monserdà i Vidal|Dolors Monserdà]] o [[Lluïsa Vidal i Puig|Lluïsa Vidal]], entre d'altres.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Les nostres artistes - Pepita Teixidor|publicació=Feminal , núm 1|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=411|data=28 abril 1907|pàgines=262}}</ref> Va guanyar alguns premis a les exposicions de [[París]] i el col·lectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any [[1913]].
La mort prematura de Pepita Texidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome|consulta=7 juliol 2015|títol=Art públic|editor=[[Ajuntament de Barcelona]]}}</ref> Així, el maig del mateix any la Sala Parés li dedicava una exposició retrospectiva<ref name=":2" /> i es va decidir fer-li un bust obre de [[Manuel Fuxà i Leal|Manuel Fuxà]].<ref name=":0" /> Les seves restes foren enterrades al Cementiri de Montjuïc. L'any 1916, encara, es va organitzar una comissió d'homenatge que va presentar una nova exposició de la pintora a la Sala Parés.<ref name=":2" />
 
La mort prematura de Pepita Texidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible, van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome|consulta=7 juliol 2015|títol=Art públic|editor=[[Ajuntament de Barcelona]]}}</ref> Així, el maig del mateix any la Sala Parés li dedicava una exposició retrospectiva<ref name=":2" /> i es va decidir fer-li un bust obre de [[Manuel Fuxà i Leal|Manuel Fuxà]].<ref name=":0" /> Les seves restes foren enterrades al Cementiri de Montjuïc. L'any 1916, encara, es va organitzar una comissió d'homenatge que va presentar una nova exposició de la pintora a la Sala Parés.<ref name=":2" />
 
El [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] conserva dos retrats de la pintora, un de Ramon Casas i l'altre del seu germà Modest,<ref>{{Ref-web|url=https://www.museunacional.cat/ca/search/content/pepita%20teixidor|títol=Museu Nacional d'Art de Catalunya|consulta=11/03/2019|llengua=català, castellà, anglès|editor=Museu Nacional d'Art de Catalunya|data=}}</ref> així com un autoretrat i un dibuix.<ref name=":3" />
 
== Reconeixement i memòria ==
Així, el maig del mateix any la Sala Parés li dedicava una exposició retrospectiva<ref name=":2" /> i es va decidir fer-li un bust obre de [[Manuel Fuxà i Leal|Manuel Fuxà]], que s'inauuràva al parc de la Ciutadella el 14 d'octubre de 1917.<ref name=":0" /> L'any 1916, encara, es va organitzar una comissió d'homenatge que va presentar una nova exposició de la pintora a la Sala Parés.<ref name=":2" />
 
[[Dolors Monserdà]] li va dedicar el llibre de contes ''Nit de Lluna'' amb il·lustracions de la pintora modernista [[Lluïsa Vidal]].
 
L'any 1932 es van incloure obres de Pepita Teixidor en la gran subhasta d'obres de les col·leccions Valle-Redon, Font i Sangrá, Pasqual i Miret, entre altres, que fa fer la Sala Parés.<ref name=":1" />
 
El [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] conserva dos retrats de la pintora, un de Ramon Casas i l'altre del seu germà Modest,<ref>{{Ref-web|url=https://www.museunacional.cat/ca/search/content/pepita%20teixidor|títol=Museu Nacional d'Art de Catalunya|consulta=11/03/2019|llengua=català, castellà, anglès|editor=Museu Nacional d'Art de Catalunya|data=}}</ref> així com un autoretrat i un dibuix.<ref name=":3" />
 
La resta de la família Texidor es van dedicar tots a l'art de la pintura i van ser fundadors de la primera botiga de belles arts de Barcelona l'any 1874 (Casa Texidor, inicialment al carrer de Regomir i finalment a la Ronda de Sant Pere) que avui dia es conserva com a monument [[modernista]], tot i haver esdevingut una òptica.<ref>[[Josep Texidor i Busquets|Josep Texidor i Busquets. Casa Texidor]]. [Consulta: 18/03/2019]</ref>
Linha 31 ⟶ 36:
== Vegeu també ==
* [[Visitació Ubach]]
*{{Ref-web|url=https://barcelodona.blogspot.com/2019/03/pepita-teixidor.html|títol=Pepita Teixidor|consulta=febrer de 2020|llengua=|editor=Barcelodona|data=19 Març 2019|cognom=Vilalta|nom=Ramon}}
 
== Bibliografia ==