Revisió del 17:17, 19 feb 2020 modifica JosebaEder (discussió \| contribucions) 50 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 10:27, 28 feb 2020 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.256 edits →‎Etimologia Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 5: == Etimologia == El nom prové de [[Miknasa (tribu)\|Miknasa]], tribu [[~~berber~~Amazics\|amaziga]] que va edificar el castell al [[segle VIII]]. Es va llatinitzar com ''Miquinencia'' i en la documentació fins al {{segle\|XIX}} alternen Miquinensa/Mequinensa o Miquinença/Mequinença. Aquesta vacil·lació es dóna encara en la pronúncia local. Per antonomàsia s'anomena «lo Poble».<ref>{{ref-publicació\|cognom=Moret \|nom=Hèctor \|article=Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa \|url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/10moret.pdf \|consulta= 18 gener 2013\|publicació=Archivo de Filología Aragonesa \|volum= L \|data=1994 \|ofrmat=pdf\|pàgines= 325-348\|issn= }}</ref> == Història == Línia 23: === Edat Mitjana === El topònim de Mequinensa procedeix de la tribu [[~~Amazic~~Amazics\|~~berber~~amaziga]] ~~Banú~~Banu Miknasa als quals s'atribueix la fundació amb la seva arribada a la península entre el [[714]] i [[719]]. Durant la reconquesta, [[Alfons I]] la va ocupar en [[1133]] (encara que els almoràvits la van reconquerir poc després) i va ser reconquerida definitivament per [[Ramon Berenguer IV]] el [[1149]]. Mequinensa va passar als dominis de la família noble dels Moncada, senyors de la baronia d'Aitona. Es creu que els árabs s'hi van establir entre l'any 714 i l'any 719. En aquest període es reedificaria la fortalesa defensiva. Al-Idrisi, cronista de l'època, la descriu així:<blockquote>«És petita, però té una gran fortalesa de fort aspecte i es troba a les fronteres d'al-Àndalus».</blockquote>En 1133 la població musulmana és conquerida en 1133 per Alfons I però és de nou recuperada per les forces musulmanes de Yahya ibn Ganiya el 1136. No serà fins 1149 quan Mequinensa passarà definitivament a mans cristianes després de la conquesta per part de Ramon Berenguer IV, Des de llavors, la població (i probablement les fortificacions defensives emplaçades i construïdes pels habitants musulmans) es convertiran en tinences de reialenc, denominació jurisdiccional que indica que la vila depenia directament del rei. En 1153, es realitzarà la donació de 1/5 de les terres situades a la ribera de l'Ebre des de Mequinensa fins a Benifallet a l'Orde del Temple, però és probable que el Castell, la vila, les terres circumdants i els molins i laudes de Mequinensa quedessin encara sota la dependència real o de Guillém Ramón de Moncada. Línia 164: L'edifici s'alça gairebé a la vora d'un gran precipici, sent una massa tancada de força alçada, la seva planta és un quadrilàter irregular, amb set torres rectangulars excepte una, que és curiosament de planta pentagonal. Dues torres flanquegen la petita porta d'entrada que és semicircular, sota escut i protegida per una buharda. Poques fortaleses tindran un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant paisatge sobre la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca i les seves terres circumdants. No deixa de sorprendre que els Moncada escollissin aquest niu d'àguiles per a la seva mansió fortificada. L'edifici és un autèntic Castell-Palau, un dels millors que l'art gòtic va deixara la Corona d'Aragó, durant els segles XIV i XV. Probablement en els seus principis va ser una fortalesa àrab, construïda per la tribu ~~berber~~amaziga dels Miknasa cap al {{segle\|XII}}, tribu que també va donar nom a la població. Després de diverses conquestes, va caure en mans de Ramon Berenguer IV, passant definitivament a les mans dels cristians. Després de diversos canvis de propietari, en 1184 se li concedeix el castell i la vila de Mequinensa, al marquès d'Aitona, Ramon Guillem de Montcada, per passar posteriorment als ducs de Medinaceli. Molt més tard, durant el {{segle\|XVIII}} i la Guerra de Successió es va transformar i condicionar el Castell i els voltants a una nova forma de guerra i va ser aquest el moment en què el Duc d'Orleans va manar construir un camí que anava des de Mequinensa a Tortosa paral·lel al riu, per tal de custodiar totes les embarcacions que navegaven per ell.

Mequinensa: diferència entre les revisions