Yússuf ibn Taixfín: diferència entre les revisions

L'any [[1086]], l'[[Emirat d'Isbiliya|Emiremir d'IsbiliyaIxbíliya]], [[MuhammadMuhàmmad Ibnibn Abbad Al Mutamidal-Mútamid|Al Mutamidal-Mútamid]], que havia posat en marxa una sèrie d'agressius atacs als regnes veïns sorgits de la descomposició del [[Califat de Còrdova]] va veure amenaçats els seus dominis per [[Alfons VI de Castella]], que havia [[Setge de Tulaytula|conquerit TulaytulaTulàytula]] (Toledo) el [[1085]], veia com s'introduïen les ''[[paria|paries]]'', o homenatges, que reforçaven l'economia del regne cristià i [[Setge de Saraqusta (1086)|posava setge a Saragossa]], va demanar ajut als [[almoràvit]]s, que van desembarcar a [[Algesires|al-YaziraJazira al-JadrāKhadrà]] per derrotar els cristians a la [[batalla d'az-Zal·laqa]] el [[30 de juliol]].,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lévi-Provençal |nom=Évariste |enllaçautor=Évariste Lévi-Provençal |cognom2=García Gómez |nom2=Emilio |títol=El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada |url= |llengua= castellà | editorial=Alianza Editorial |data=1980 |pàgines=200 |isbn=8420630578}}</ref> però Yússuf va haver de retornar a l'[[Àfrica]] per la mort del seu fill.

Yusuf ibn Tashfin, al comandament de les seves tropes, cridat de nou pels emirs peninsulars, desembarcà a [[Gibraltar]] el [[1088]] unint les seves forces als exèrcits dels emirats d'[[Emirat d'IsbiliyaIxbíliya|IsbiliyaIxbíliya]], [[Emirat de Màlaqa|Màlaqa]], [[Emirat d'Al-Mariyya|Alal-Mariyya]] i [[Emirat de MursiyyaMúrsiya|MursiyyaMúrsiya]]. Als peus del castell d'Aledo van establir el campament i van començar a fustigar els cristians per mitjà de [[maquinària de setge]], construïdes per experts artesans arribats des de MursiyyaMúrsiya.

== Invasió dde l'Al-Àndalus ==

Quan va tornar a l'[[al-Àndalus|Àndalus]] el [[1090]] [[Setge de Toledo (1090)|atacà infructuosament Toledo]], i en veure la laxitud dels comportaments espiritual i militar com una violació de la [[llei islàmica]], sota els auspicis d'[[Al-Muqtadi|Aa-Muqtadi]], [[Califacalifa]] [[Abbàssidaabbàssida]] de [[Bagdad]].<ref>{{en}} [http://medspains.stanford.edu/demo/seville/index.html Seville, 12th Century]</ref> va usurpar el poder dels principats musulmans, perquè les ciutats com [[Isbiliya|Ixbíliya]], [[Badajoz|Batalyawz]], [[al-Mariyya]], i [[Granada (Andalusia)|GranadaGarnata]] s'havia acostumat a les formes extravagants recaptant impostos feixucs sobre la població a mantenir aquest estil de vida i donaven als [[jueu]]s llibertats i autoritat sense precedents.

Després d'una sèrie de [[fàtua]]s i una acurada deliberació, Yusuf va aplicar l'ortodòxia, exiliant a [[Aghmat]] als emirs de Granada i [[Màlaqa]], i un any més tard Alal-Mutamid de Sevilla patiria el mateix destí, unint tots els dominis musulmans de la [[península Ibèrica]], amb l'excepció de l'[[Emiratemirat de Saraqusta]], al [[Regne del Marroc]] amb capital a [[Marràqueix]]. Va prendre el títol d'''Amir[[amir Alal-musliminmuslimín]]'' (''príncep dels musulmans''), veient-se a si mateix com humil servidor del califa de Bagdad, però per a tots els efectes, se'l considera com el califa de la zona occidental de l'Imperi islàmic. El poder militar dels almoràvits estava en el seu apogeu.

Les forces d'ocupació almoràvit foren en gran manera [[cavalleria]], amb uns 20.000 [[genet]]s, que s'anaven unint als supervivents de la [[batalla d'az-Zallaqa]], instal·lant-se a les principals ciutats d'al-Andalus. La infanteria usava [[Arc (arma)|arcs]] i [[espasa|espases]], [[Pica (arma)|piques]] i [[javelina|javelines]], i anaven protegits amb [[cuirassa]] de [[cuir]] i [[escut (arma)|escuts]], i usaren un [[fonèvol]]<ref>{{es}} Manuel Jesús Ruiz Moreno i Fernando Rebollo García, ''[http://www.chde.org/index.php?view=article&catid=31%3A2007&id=71%3Ael-trabuco-de-cortes&tmpl=component&print=1&page=&option=com_content&Itemid=27 El trabuco de Cortés]''</ref> al [[Setge d'Aledo]].<ref>Miguel Aguilar i Montero, ''[http://parnaseo.uv.es/Lemir/Revista/Revista11/13Aguilar_Miguel.pdf L'èpica en les cançons de gesta. Comparativa analítica entre la literatura francesa i hispànica]''</ref> Yusuf va establir bases navals a [[Cadis]], [[al-Mariyya]], i els ports veïns al llarg de la [[Mediterrània]]. [[Ibn-Maymun|Ibn Maymun]], el governador d'al-Mariyya, tenia una flota a la seva disposició, i els [[Banu Ganiya]] un altre estol a les [[Illes Balears]], resultant en el domini del mediterrani occidental.<ref>{{de}} Dominique Sourdel i Bertold Spule, ''[http://books.google.cat/books?id=374eAAAAIAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0 Regierung und Verwaltung des vorderen Orients in islamischer Zeit]''</ref>

==Campanya contra Elel Cid ==

Els almoràvits no havien guanyat territori als cristians ni havien pogut capturar [[Balansiya]], una ciutat dividida entre musulmans i cristians, i regida per [[Yahya Al-Qadir]], qua ja havia perdut [[Tulaytula]] i retia homenatge als cristians, inclos ainclòs [[Elel Cid]]. Després de la [[Setge d'Aledo|conquesta d'Aledo]] de [[MuhammadMuhàmmad ibn AisaÀïxa]] els almoràvits estaven a les portes de la ciutat controlant [[Dàniyya]], [[Xàtiva]] i [[Al-Yazirat Suquar|Jazírat Xúqar]]. València va demostrar ser un obstacle per l'exèrcit almoràvit després dels fracassos consecutius d'[[Abu Bakr ibn Ibrahim ibn Tashfin]] i el seu nebot [[Yússuf Abu Abdullah Muhammad]] i [[Abul-Hasan Ali al-Hajj]] per derrotar [[El Cid]], que havia conquerit la ciutat després del govern republicà de [[YafarJàfar ibn Abd Allah-Al·lah ibn YahhafJahhaf]].

En [[1097]], després del seu quart viatge a l'[[al-Andalus|Àndalus]], Yússuf va posar-se al capdavant dels exèrcits i atacar [[BalansiyaBalànsiya]], sent derrotat a la [[batalla de Bairén]], i dirigint-se a [[Toledo]], vencent a la [[batalla de Consuegra]], en la qual moriria [[Diego Rodríguez (fill del Cid)]]. Yússuf va marxar a [[Marràqueix]] tornant el [[1099]] en un nou esforç per prendre les províncies de [[Xarq al-Àndalus]]. El Cid fou ferit de mort per una fletxa en batalla el [[10 de juliol]] de 1099 i la seva esposa, [[Ximena Díaz]] amb l'ajut del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] va mantenir el poder a la ciutat. El [[5 de maig]] de [[1102]] després d'un setge de set mesos de [[Yússuf Mazdali ibn Banlunka]], van calar foc a la gran mesquita de la ira i va abandonar la ciutat, fugint a [[Burgos]].