Tafilalt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Espais durs
Línia 26:
Entre les batalles, cal esmentar les de la rodalia de Timhadit a l'Atlas Mitjà central (Jbel Hayyane, Koubbat, i d'altres), relacionades amb l'abastiment de la posició francesa de Beqrit, i que van durar fins a [[1919]]; la vall d'Oulad Ali, (Atlas Mitjà oriental) amb batalles intenses el [[1926]], quan un fortí francès fou capturat, i la victòria francesa sobre Sidi Raho a Taffert; Ayt Yâqoub, al vessant sud del Djebel Ayyachi, on un destacament francès fou delmat pels Ayt Hadiddou i Ayt Morghad, i quedaren els francesos assetjats i foren salvats en darrer terme per una columna de socors el maig-juny del [[1929]]; Zaouia Sidi Yahya, lloc capturat pels francesos el juny del [[1931]]; el massís del Tichoukt (2.796 metres) entre Boulmane i l'Oued Seghina, que fou el darrer reducte de la resistència dels Ayt Seghrouchen a l'Atles Mitjà el [[1932]]; Djbel Tazizaout (2.677 metres), amb una ferotge resistència dels rebels del [[23 d'agost]] al [[13 de setembre]] del [[1932]]; el combat de Msedrid l'[[1 de maig]] del [[1933]]; Tizi n-Hamdoun o Djbel Baddou, bastió muntanyós on el juliol-agost del [[1933]] els Ayt Hadiddou i els Ayt Morghad, dirigits per Ali Ou-Termoun i Zayd Ou-Skounti van lliurar el darrer combat; i Todgha, a pocs km de Tinghir, on la primavera del [[1936]] va morir el darrer resistent de l'Alt Atles, Zaid Ouhmad.
 
La rebel·lió d'[[Abd el-Krim]] al [[República del Rif|Rif]] del [[1921]] al [[1926]] va contribuir a l'agitació i resistència en aquesta zona del sud-est del Marroc, però finalment el [[1932]], els francesos sota el general Giraud van poder establir el districte militar de la regió de Tafilalt i van imposar una administració de comunes rurals o qayadats a la vall del Ziz, liquidant l'estat de Tafilalt. La posició dels àrabs i berbers (i especialment dels seus notables) fou privilegiada, i els haratine, la classe social més baixa, formada per gent de pell fosca, suposats descendents de negres del sud, va quedar afectada i van haver de buscar feina fora de la regió. La capital regional es va establir a [[Rachidia|Er-Rachida]] (àrab, ''al-Rashidiya'') antiga Ksar al-Souk (Ksar al-Suk); l'altra ciutat important n'era [[Erfoud]] (Erfud); les dues estaven enllaçades amb [[Azru]], [[Fes]] i [[Meknès]]; a 15  km al sud d'Azru, hi ha [[Risani]] (al-Risaniya), un antic ksar construït per [[Mulay Ismail]] (1672-1727) al {{segle|XVIII}} i antic centre de caravanes cap al Sudan occidental; al costat de Risani, hi ha el mercat de Bu Amm i la zawiya de Mulay Ali al-Xerif (de vers 1630/1640, ancestre de la dinastia regnant dels alauites i [[dinastia Filali]] i les ruïnes de Sigilmasa, amb la ''kasba'' destruïda pels Ait Atta el 1818; Risani ha estat rebatejada fa uns anys com a ''[[Moulay Ali Cherif]]''.
 
== Bibliografia ==