Aixot IV Bagratuní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
m Toponímia |
||
Línia 2:
'''Aixot Msaker''' (el carnívor) o '''Aixot Qatj''' (el brau) o '''Aixot I''' fou príncep d'[[Armènia]]. Era fill de [[Sembat III Bagratuni]], patrici i generalíssim d'Armènia fins al [[772]].
Després de la batalla de [[Bagrevand]] del [[772]] en la qual va morir el seu pare, va adquirir els territoris dels Mamikonian al Taron, que havien quedat sense príncep; després va comprar als [[Kamsarakan]] (amb la plata d'unes mines dels seu territori ancestral) el [[Xirak]] i [[Arxaruniq]], territoris en els que es va establir. Va establir la seva residència a [[Bagaran]] a la confluència del riu [[Akhurean]] amb l'[[Araxes]], abandonant la seva capital tradicional de [[Dariunq]]. A diferència de cap qaisita [[Djahap al-Qaisi|Djahap]] (també apareix com a Djahhaf) que s'oposava al califat i buscava la independència, Aixot va seguir una política d'entesa amb el califat, cosa que li va permetre adquirir alguns districtes sense oposició. A [[Xirak]] i [[Arxaruniq]] se li va oposar Djahap, però el va derrotar als dos llocs. Djahap, al no conseguir establir-se en cap districte de manera permanent, es va dedicar al saqueig i junt amb el seu fill Abd al-Azis ben Djahap van atacar i ocupar
El [[806]], el califa, per contraposar un poder al poder dels [[Artsruní]] de [[Vaspurakan]], va nomenar Aixot com a príncep d'Armènia, encara que supeditat al ''[[ostikan]]'' de [[
La seva tasca principal fou la lluita contra l'emir qaisita [[Djahap al-Qaisi]]. Aixot li va prendre la part del Arixaruniq que posseïa com marit de la darrera princesa [[Mamikonian]] ([[772]]). Després li va ocupar el districte d'Aixotz, el [[Taiq]] oriental (on va construir la fortalesa de [[Kalmakh]] a la riba del riu [[Tixorokh]]), i [[Taron]] on va fundar la fortalesa d'Audz. Al Taiq ([[Taoklardjètia]] en georgià, i poblada per [[georgians]] i armenis) hi va establir molts colons armenis que van esdevenir majoria.
Línia 12:
El [[809]] l'emir àrab de [[Tbilisi]] a Geòrgia es va revoltar i el Califa va encarregar a la branca bagràtida de [[Klardjètia]] o Taoklardjètia, probablement dirigida per Adarnases (fill de [[Vasak Bagratuni]]) la seva submissió. Després del [[810]] Aixot Bagration, fill d'Adarnases, fou reconegut pel califa com príncep de Geòrgia, i els romans d'Orient el van confirmar per la seva banda com a [[curopalata]] de [[Kartli]]. Això va reforçar l'altra branca bagràtida a Armènia.
El [[813]], enderrocat el califa [[Al-Amin]] per son germà [[Al-Mamun]], aquest va enviar al seu lloctinent [[Tahir ben Muhammad]] per portar al seu bàndol als caps d'Armènia. Les forces armènies de l'ostikan [[Xixak ibn Sulaiman]] (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, però les forces de l'ostikan es van passar finalment al costat d'Al-Mamum. En canvi l'emir de Manazkert Djahap es va declarar contrari a Al-Mamun, i va marxar a
Establert sòlidament a
El seu germà Xapuh Bagratuni fou enviat contra Abd al-Malik i va saquejar la regió de
El [[824]] Aixot i son germà Xapuh Bagratuni van atacar al nou emir qaisita de Manazkert, [[Sevada al-Djahapi|Sevada]], i Ixapuh va morir a la batalla.
| |||