Reixtuní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia
m Toponímia
Línia 11:
Vers el 629, a proposta del nakharar Teodor Reixtuní fou elegit patriarca Khristaphor II d'Apahuniq, vinculat a la casa dels Reixtuní. Però no era la persona adequada o no va congeniar amb el ''marzban'' persa i fou destituït molt aviat (630). Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot Althamar del llac Van (part sud). El [[640]] Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de [[Persarmènia]] i la desaparició de l'[[Imperi Sassànida]]. Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou [[Goltn]] ([[640]]), i van seguir [[Artaz]] (al Vaspurakan) i [[Kogovit]]. A aquesta darrera estava l{{'}}''ishkhan'' Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a [[Garni]]. En canvi Procopi fou derrotat.
 
Vers el [[642]] els àrabs van envair Armènia. DwinDvin fou ocupada el [[6 d'octubre]] del [[642]]. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se però fou derrotat. Teodor va demanar a l'emperador la llibertat de l'antic governador [[Varastirots Bagratuni]] i del seu fill [[Sembat II Bagratuni]] que tenia el títol de ''spathar'' o ''spatharios'', i eren a l'Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. Teodor va obtenir la llibertat de Vahan [[Korkhoruni]], un altre presoner dels romans d'Orient. Varastirots es va escapar i va marxar a [[Trebisonda]] i d'allí a [[Taiq]], on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.
 
Teodor no va tardar a perdre la confiança dels romans d'Orient i fou empresonat i portat a [[Constantinoble]], però l'emperador el va alliberar. El [[643]] l'emperador va acceptar que Varastirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de ''Curopalat'', però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a més ''[[aspet]]'' i ''drungar'' de l'exèrcit. Al mateix temps però Teodor fou nomenat ''ishkhan'' i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatshean [[Aravelian]] i Shapuh [[Amatuni]]. El [[643]] els àrabs van entrar altra vegada al [[Airarat]] i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el [[10 d'agost]] del [[643]] i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.
 
El [[645]] l'expedició àrab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar [[Apahuniq]], [[Shirak]] i [[Bagrevand]] i va ocupar [[DwinDvin]] sense que Teodor pogués evitar-ho.
 
El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuni. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reixtuní, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla a l'[[Eufrates]]. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí hi podrien enviar exèrcits si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de ''[[nakharars]]'' va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en ostatges del califa.
 
Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el [[654]]. Es va establir a [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]] i molts ''[[nakharars]]'' van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuni de [[Sper]], els [[Manali]], els [[Daranali]], els [[Ekeleatzi]], nakharars de la regió de [[Karin]] (Teodosiòpolis, després Erzurum), del [[Taiq]], de [[Basean]], [[Vanand]] i [[Shirak]], els [[Korkhoruni]], els [[Dimaksean]], Mushel Mamikonian del [[Airarat]], els [[Aravelian]], els [[Aranean]], els [[Varaznuni]], els [[Gentuni]] i els [[Spanduni]]. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de [[Althamar]] al [[llac Van]]. El seu gendre Grigor [[Vahevuni]] es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport [[Siunia]], [[Aghuània]] i [[Kartli]]. L'emperador va entrar a DwinDvin i s'hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a [[Constantinoble]] i va nomenar governador a Maurianos.
 
Només sortir l'emperador Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a [[Damasc]] i es va fer client del califa [[Muawiya I|Moawiya]], que el va nomenar senyor d'Armènia, [[Aghuània]] i [[Siunia]]. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars ([[655]]). Teodor va entrar a DwinDvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general [[Habib ben Maslama|Habib Ibn-Maslama]] es va establir al [[Aragadzotn]] com una espècie d'ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a [[Zarehavand]] (al Bagrevand). Maurianos va recuperar DwinDvin i quan anava cap a [[Naxçıvan|Nakhichevan]] ([[656]]) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a [[Geòrgia]]. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta romana d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers [[656]]). Els poder dels Reixtuní fou reduït (el [[Bzuniq]] va ser donat als [[Mamikonian]], i més tard va passar als Bagratuni) i van quedar com a vassalls dels [[Artsruní]]. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.
 
El seu fill Vard va continuar al front de la família fins al 705 i llavors o poc després es va extingir.