Diferència entre revisions de la pàgina «Xaibànides»

Sense canvi de mida ,  fa 5 mesos
m
Toponímia
m (Bot elimina espais repetits)
m (Toponímia)
Mort Yazid el 801 el va succeir en el seu govern el seu fill [[Asad ben Yazid]], que també va rebre el govern de [[Mossul]] i el 802 o 803 va exercir el govern un altra fill (germà d'Asad) [[Muhàmmad ben Yazid]]. Aquest es va establir a la fortalesa de [[Shamakhi]] al [[Shirvan]], des de on va governar, i a la part oriental d'[[Aghuània]] es va crear de fet un domini hereditari. El califa [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amin]] va tornar a nomenar governador d'Armènia a Asad ben Yazid coincidint amb la revolta dels anomenats "conqueridors" (''mutaghalliba'', descendents dels primers àrabs establerts a la zona) a [[regne d'Ibèria|Ibèria]], Yahya ben Said (àlies Kawkal al-Subh o Estel de Matinada) i Ismail ben Shuaib. Asad va poder capturar als rebels però com que després els va alliberar, fou destituït del càrrec de governador.
 
El tercer fill de Yazid, [[Khalid ben Yazid ben Maziyad]], conegut també com a Mukhalid, va lluitar contra Ubayd Allah ben al-Sari a [[Egipte]] el [[812]] o [[813]]; va exercir per quatre vegades com a governador d'Armènia; la primera a l'inici del califat d'[[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] (813); en aquest govern va tenir bones relacions amb els [[nakharars]] i va acceptar regals d'ells; la segona vegada (828-833) va combatre una rebel·lió a Armènia dirigida pel [[qaisita]] de [[Emirat de Manazkert|Manazkert]] [[Sevada al-Djahapi|Sawada o Sevada ben Abd al-Hamid al-Djahhafi]] i va lluitar contra el rebel ibèric Muhàmmad ben Attabi (que es va sotmetre) i contra Yazid ben Husn a [[Nakhitxevan]]. Fou igual de dur contra els armenis que contra els ''mutaghalliba''. Son germà Abdallah ben Yazid ben Maziyad va dirigir una expedició a Al-Gharbiyya (Egipte) el [[831]] o [[832]]. El 841 Khalid fou nomenat governador per tercera vegada pel califa [[Al-Mútassim]], però la seva arribada va provocar la revolta al país i fou cridat immediatament. No obstant el califa [[al-Wathik]] (842-845) el va nomenar per quarta vegada i es va presentar amb un exèrcit amb el que va sufocar qualsevol intent de revolta. Va morir a DwinDvin i fou enterrat en aquesta ciutat.
 
El va succeir el seu fill [[Muhàmmad ben Khalid]]. Va combatre contra els rebels armenis i contra els [[tsanars]] ([[lazes]]) i especialment contra el rebel emir de [[Tiflis]] [[Ishaq ben Ismail ben Xuaib]]. El seu germà Haytham fou emir de [[Shirvan]] i va agafar el títol de Xirwanxah (''[[Shirvanshah]]''). Els seus descendents van governar el país i foren coneguts com la dinastia [[Mazyàdida]] del Xirvan, sent independents formalment del 861 al 1027 quan foren substituïts per la dinastia [[Kesrànides|Kesrànida]] de Xirvan. Muhàmmad romania al seu domini del Duyar Bakr però fou nomenat governador d'Armènia després de l'expedició de [[Bugha al-Kabir]] (857). Fou després altre cop governador, i per tercera vegada el 878. En aquesta darrera ocasió va fer aliança amb l'emir de l'[[Apahuniq]], Abu-l Ward, contra el príncep Aixot I el Gran (857-890), però va fracassar i pel contrari fou Aixot el que el va acabar expulsant d'Armènia, on fou el darrer governador àrab i shaybànida.
504.153

modificacions