Sant Miquel de Cuixà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 50:
 
=== Decadència ===
Durant els segles XIV i XV, el monestir va ser regit per abats comendataris que no residien a Cuixà, i entrà en un llarg camí decadent, com altres centres religiosos del país. La reforma institucional i econòmica que va viure l'abadia el {{segle|XVI}} va propiciar un canvi decisiu en l'aspecte arquitectònic. D'una comunitat monàstica es va passar a una mena de capítol, en què els diferents oficis claustrals (prior, infermer, sagristà major, cellerer, etc.) tenien residència i rendes pròpies. És probable que la necessitat d'adequar espais privats per a cadascun d'aquells dignataris alterés l'estructura medieval de l'abadia. A més, l'església es transformà afegint-hi capelles laterals, en detriment de les existents a la nau, que es construïren amb [[volta catalana]] de maó. L'habitatge del sagristà major s'edifica a la capella de la Trinitat que, el [[{{segle |XV]]|s}}, segons alguns indicis arqueològics, estava en condicions ruïnoses, a punt d'esfondrar-se.
 
Després d'haver format part de la província benedictina de Narbona, en virtut de la butlla ''Summi Magistri dignatio'' de [[Benet XII]] ([[1336]]), [[Climent VIII]] l'agregà a la Congregació Claustral Tarraconense ([[1592]]), a la qual va pertànyer fins a la seva extinció, l'any [[1793]].