Revisió del 14:29, 24 feb 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.521 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 12:44, 1 març 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.521 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 17: * al {{segle\|XIII\|s}} les [[nau (arquitectura)\|naus]] i les portades són edificades per arquitectes locals segons els plànols que féu el bisbe Don Mauricio en un viatge a través de França, llavors en plena febre gòtica; * al [[{{segle \|XV]]\|s}} una nova tallada de treballs eleva les fletxes de la façana, la capella del ''Condestable'' i la decoració de les capelles dels laterals. És llavors l'estil nòrdic que s'implanta, ja que Alonso de Cartagena, un altre gran prelat de Burgos, ha portat amb ell a la seva tornada del [[Concili de Bâle]] diversos arquitectes i escultors vinguts de [[Països Baixos espanyols\|Flandes]], de [[Renània]] i de [[Borgonya]]. Aquests artistes van trobar en l'art local, impregnat d'[[arabesc]]s [[mudèjar]]s, una font de renovació del [[gòtic flamejant]] que es dessaboria llavors en la resta d'Europa. [[Felipe Bigarny]], el flamenc [[Gil de Siloé]] i el renà [[Jean de Cologne]] en són distingits molt particularment. Assimilant ràpidament, crearan verdaderes descendències d'escultors de Burgos: Gil amb el seu fill Diego i Jean amb el seu fill Simon i el seu nét François. El [[claustre]] havia estat construït entretant al segle XIV. La magnífica torre llanterna de la cruïlla s'esfondrà després dels treballs audaços de Simon de Cologne, va haver de ser reedificada per Juan de Vallejo a mitjans del segle XVI. Línia 45: == El claustre == Les seves galeries gòtiques del {{segle\|XIV\|s}}, exposen nombroses escultures de l'escola de Burgos, de fusta policromada, de pedra i de terra cuita. A la capella de Sant Jaume s'hi troba el tresor, ric en peces d'[[orfebreria]] i d'adorns litúrgics. La capella de Santa Catarina conté manuscrits antics (partida de matrimoni del Cid). Fixar-se en les consoles esculpides i pintades del [[{{segle \|XV]]\|s}}, on hi figuren els reis moros que vingueren a retre homenatge al rei de Castella. A la sagristia, ''el Crist a la columna'' de Diego de Siloé és un perfecte exemple de l'expressionisme de latuària espanyola a partir del segle XVI. La sala capitular recoberta d'un sostre artesanat [[mudèjar]] de fusta pintada del segle XVI, reuneix tapisseries de [[Brussel·les]] dels segles XV i XVI, representant les virtuts teologals i cardinals, un díptic hispano-flamand i una Verge amb el Nen de [[Hans Memling\|Memling]]. Al claustre hi ha tombes monumentals que compten entre les més destacables de l'últim període del gòtic a Burgos. La resplendor artística estava vinculada a la prosperitat econòmica.

Catedral de Burgos: diferència entre les revisions