Rafael Tristany i Parera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 26:
El [[maig]] del [[1872]] tornà a entrar al Principat, en esclatar la [[Tercera Guerra Carlina]], i fou [[comandant general]] de Catalunya. Vencé en diversos combats, obligà les guarnicions de [[Sant Feliu de Pallerols]], [[Sant Hilari Sacalm]], [[Taradell]] i [[Salelles]] a rendir-se; derrotà els voluntaris liberals a [[la Llacuna]] i desféu a [[Sanaüja]] una columna de la [[guàrdia civil]].
Quan l'infant [[Alfons Carles de Borbó]] prengué el comandament general de Catalunya l'any [[1873]], Tristany fou nomenat comandant general de les províncies de [[Lleida]] i [[Tarragona]] i obtingué victòries a [[la Pobla de Segur]], [[Gerri de la Sal]], on obtingué la rendició de la guarnició i altre cop a Sanaüja, on féu presoner un esquadró de [[llancers de Calatrava]] i més de cent voluntaris. Participà en l'assalt i la [[presa d'Igualada]] i a la victòria de [[Casserres]].
El [[8 de gener]] de [[1874]] assaltà i prengué [[Vic]], amb 70 morts entre els defensors i 10 morts entre els carlins segons el mateix Tristany. La nit de l'endemà dia 10, es produí la [[Creu de Collformic|matança de fugitius republicans a Collformic]] a càrrec del coronel carlí [[Ramon Vila i Colomer]], conegut per ''Vila de Viladrau''. Segons el mateix Vila, foren 97 els morts i ho foren en combat, mentre que la tradició oral parla de 110 i que els homes foren afusellats a sang freda.<ref>{{Ref-llibre|cognom=de Braganza y Borbón|nom=María de las Nieves|títol=Mis memorias. Sobre nuestra campaña en Cataluña en 1872 y
1873 y en el centro en 1874. Segunda parte|url=|edició=|llengua=es|data=|editorial=Espasa-Calpe, S.A.|lloc=Madrid|pàgines=186-190|isbn=|capítol=Año de 1874|any=1938}}</ref>
Tristany prengué també [[Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells Catalans |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=cdcpAQAAMAAJ&q=tristany+1874+castellciutat&dq=tristany+1874+castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=o4MKUtr1GYuS7Abi5IDwDA&ved=0CEYQ6AEwAw |llengua= |editorial=R. Dalmau |data=1979 |pàgines=1190 |isbn=}}</ref> [[Manresa]] i [[el Vendrell]], i quan Alfons de Borbó passà al centre, esdevingué cap dels carlins de Catalunya, amb 12000 infants i 500 cavalls.
Jurà els furs a [[Olot]] quan es restablí oficialment la [[Diputació General de Catalunya]] l'[[1 d'octubre]] de [[1874]].<ref name=Guinovart>{{ref-llibre|cognom=Guinovart i Escarré |nom=Joan |títol=Tomàs Caylà: un home de la terra |url=http://books.google.cat/books?id=XiGcX2kOeOYC&pg=PA34&dq=olot+guerra+carlina&hl=ca&sa=X&ei=uGsvT5fJHJS5hAeL9IDxCg&ved=0CE8Q6AEwBQ#v=onepage&q=olot%20guerra%20carlina&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.34 |isbn=8492147679 }}</ref>
| |||