Ascetisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat)
m Plantilla
Línia 13:
 
==Contramoviments i crítica==
Des de l'[[edat antiga]] hi va haver escoles que van concebre una ètica que valora l'art de cultivar el seu plaer propi i el dels altres. Acorden un lloc central al gaudi responsable com en l'[[hedonisme]] i l'[[epicureisme]]. Els [[sofista|sofistes]] van reprotxar a [[Sòcrates]] que havia creat una ètica «per a impotents, dèbils i ressentits, perquè les seues virtuts consistien a '''no''' fer, quelcom satisfactori per als que '''no poden''' fer.»<ref>Xavier Renau, [http://www.metafilosofia.net/filo/docs/filoII/Nietzsche_apunts.pdf «Friedrich Wilhelm Nietsche»], ''Història de la filosofia'', IES F. Ribalta, ''s.d.'', pàgina 12</ref> Des del [[{{segle |XV]]|s}} a l'occident, el [[renaixement]] i la redescoberta dels filòsofs antics precristians van originar diversos moviments [[llibertinatge|llibertins]] que volien rehabilitar el plaer. [[Martin Luter]] va excloure el principi de l'ascesi i de la mortifiació. Tot i això, els moviments [[protestant]]s de més influència, el [[calvinisme]] i el [[luteranisme]], tenien un component ascètic pronunciat, a la diferència que refusaven el dolor autoinfligit.<ref name = ALM>Albert L. Mok, [http://www.dick.wursten.be/Max%20Weber%20calvinisme.htm «Max Weber en het Calvinisme» {{nl}}], Texts del col·loqui ''L'espèrit de Calví i el capitalisme'', Anvers, Universitat d'Anvers, 2009 [consulta l'11 d'agost de 2013]</ref>
 
Amb l'emancipació burgesa i la [[secularització]], els reprotxos d'hipocrisia van esdevenir més forts al {{segle|XIX}}. El poeta alemany, [[Heinrich Heine]] va resumir l'actitud religiosa en els seus versos famosos del 1844: «Sé que d'amagat beuen vi&nbsp;/ i en públic prediquen aigua».<ref>«Conec la cançó, conec la lletra/Conec els senyors que van concebre'l/Sé que d'amagat beuen vi/i en públic prediquen aigua.» traducció pròpia d'[[Heinrich Heine]], [http://www.deutschestextarchiv.de/book/view/heine_wintermaehrchen_1844/?hl=tranken&p=25 «Deutschland, ein Wintermärchen»,] Hamburg, Hoffmann i Campe, 1844, pàgina 5 (en català: Alemanya, un conte d'hivern).</ref> [[Friedrich Nietzsche]] va ser un altre oponent de l'ideal ascètic, en el qual ell veia una «tossudesa contre si mateix», «fer-se trossos de si mateix». En cada moral ascètica, l'home adora una part de si mateix, però, per poder fer-ho, li cal diabolitzar la resta, i és de fet, segons Nietzsche, una forma suprema de vanitat. La mortificació i l'ascèsi van en sens contrari dels valors de la vida.<ref>Friedrich Nietzsche, [http://www.textlog.de/21726.html «Askese als Trotz gegen sich selbst» {{de}}], ''Menschliches, allzumenschliches I, Ein Buch für freie Geister'', n° 137, primera edició 1878</ref>