Viquipèdia

Tecnologies de la informació i la comunicació: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m thumb -> miniatura
mCap resum de modificació
Línia 25:
En relació a aquest enfocament, sens dubte "els [[ordinador]]s són els grans responsables d'aquest procés. Els [[sistemes d'informació]] en les empreses no poden ser introduïts així com així, sinó que requereixen estudis a nivell de l'abordatge gerencial i estratègic, al costat de l'anàlisi d'impacte per la disponibilitat d'informacions de millor qualitat i de major implicància." <ref>Kroenke, 1992 </ref><ref>Laundon, 1999 </ref>
 
Existeix una tendència cada vegada més accentuada, en relació a l'adopció de les tecnologies d'informació i comunicació no solament en les institucions educatives, sinó també i preferentment en empreses de diverses àrees, particularment després de la disseminació d'equips digitals de petit port i cost en el quotidià contemporani. Hi ha una varietat molt gran d'informacions per les quals el tractament digital ofereix amb avantatges : [[Imatge digital |imatges]] ; [[so|sons]] ; [[Moviment_(física)|moviments]] ; representacions manipulables de dades i sistemes ([[Simulació|simulacions]]), tot això integrat i immediatament disponible, la qual cosa ofereix un nou marc de fonts de continguts.
 
La comunicació és també la responsable de molts grans avanços, en èpoques recents i en èpoques antigues històriques i prehistòriques. A causa de l'intercanvi de missatges i com a conseqüència d'experiències, s'han fet grans descobriments. La mateixa història humana, sense els dibuixos de les cavernes, sense els [[jeroglífic]]s egipcis i sense l'enorme patrimoni d'informació que ens va ser llegat a través de l'escriptura, no produiria l'emoció sentida avui dia en observar el gran avanç d'aquests mitjans. Tots els exemples citats abans, en definitiva, són formes de deixar missatges, o sigui, transmetre cap al futur una informació, una experiència, un fet, o un descobriment. La comunicació és un fenomen complex, perquè existeixen diverses formes de comunicació. L'objectiu retingut en aquest escrit, és mostrar la importància que tenen l'intercanvi de missatges i d'informacions, així com la relació entre humans en general, quant a l'evolució de nous conceptes i noves idees, com per exemple el [[treball col·laboratiu]] (treball en equip), la [[gestió del coneixement]], l'[[ensenyament a distància]] (''e-learning''), tot el que promou una major democràcia en les col·lectivitats humanes en atorgar a tots possibilitats en forma més equitativa.
Línia 319:
En l'actualitat existeixen aplicacions ofimàtiques molt completes que poden executar-se dins d'un navegador: Processadors de text, fulls de càlcul, bases de dades que cada vegada incorporen més i més funcionalitats, i que per a molts usos són prou capaces de reemplaçar a les seves alternatives d'escriptori. I existeixen també aplicacions tan complexes com el retoc fotogràfic o l'edició de vídeo, de forma que el navegador, unit a la disponibilitat cada cop més gran de la banda ampla, s'està convertint en la plataforma de referència per a les activitats informàtiques.
El 2008/09 es donen dos fets significatius, relacionats amb navegadors web:
* La versió tres del navegador web Firefox inclou un gestor que permet que les aplicacions ''online'' puguin ser executades quan no es disposa de connexió a Internet.
* Google ha entrat al mercat dels navegadors amb el llançament de [[Chrome]] el mes de setembre.<ref> {{en}} [http://e-via.org/blog/index.php/2008/09/03/ipor_que_el_nuevo_google_crhome?blog=2 Per què el nou crhome?]</ref> La seva principal diferència respecte als navegadors tradicionals és que la seva estructura interna s'assembla més a una mena de sistema operatiu que executa aplicacions web que a un navegador web clàssic. Per a Chrome, cada pàgina Web és un procés diferent. De fet, disposa d'una eina de gestió dels esmentats processos similar a la d'un sistema operatiu (com l'Administrador de Tasques del Windows), que permet realitzar accions com acabar processos que s'han penjat (pàgines Web que no responen) o esbrinar l'ús de recursos bàsics del sistema. Això, que sembla innecessari per a una pàgina Web convencional, és una gran facilitat per a les pàgines Web que inclouen aplicacions online (com [[Gmail]], [[Google Docs]], etc.). Chrome complementa perfectament [[Google Gears]], un software per permetre l'accés off-line a serveis que normalment només funcionen on-line.
 
===== Sistemes operatius per a ordinadors =====
[[Linux]] és un sistema operatiu Lliure i de codi obert, basat en el nucli ([[kernelnucli del sistema operatiu]] (''kernel'') creat per [[Linus Torvalds]], amb programari desenvolupat per una gran comunitat de voluntaris i empreses, disposa de diversos entorns d'escriptori, com ara [[KDE]], [[Gnome]], [[Unity (entorn d'escriptori)]], [[Xfce]] i [[LXDE]], entre d'altres, i un extens nombre de distribucions, la major part gratuïtes.<ref> {{en}} [http://techreport.com/discussions.x/16860 Linux arriba a l'1 %]</ref> L'[[OS X]], conegut anteriorment, com a [[Mac OS]], és el sistema operatiu que incorporen els ordinadors, i altres dispositius, d'[[Apple]].
El sistema operatiu més popular, i que està instal.lat a bona part dels ordinadors personals ([[Ordinador personal|PC]]), és el [[Windows]] de [[Microsoft]]. La darrera versió és el [[Windows 10]], que va aparèixer al mercat el 29 de juliol de 2015. [[Windows 7]], però, continua mantenint-se com el Windows més instal.lat als ordinadors personals de tot el món. [[Android]] és el Sistema Operatiu desenvolupat per [[Google]], basat en el nucli [[Linux]], que incorporen molts dispositius mòbils, tauletes i també es pot trobar en alguns ordinadors.
[[Android]] és el Sistema Operatiu desenvolupat per [[Google]], basat en el nucli [[Linux]], que incorporen molts dispositius mòbils, tauletes i també es pot trobar en alguns ordinadors.
 
===== Microprocessadors =====
Linha 484 ⟶ 483:
 
==== Jocs ====
{{principal|Històriahistòria dels videojocs}}
La indústria de l'entreteniment ha canviat. L'escenari tradicional on música i cinema encapçalaven ha canviat i ara dominen els videojocs. Sobretot la consola, utilitzant principalment jocs fora de línia. Hi ha una tendència a fer servir cada cop menys l'ordinador personal com a plataforma de jocs. Malgrat la crisi econòmica, hi ha un augment en el volum de vendes de jocs i consoles.<ref>{{en}} [http://www.eito.com/newsletter0905.htm Informe EITO 2009]</ref>
 
Linha 507 ⟶ 506:
 
==== Serveis Peer to Peer (P2P) ====
{{principal|Dd'igual a igual}}
És l'activitat que genera més tràfic a les xarxes. Es refereix a la comunicació entre iguals per l'intercanvi de fitxers a la xarxa, on l'usuari posa a disposició de la resta els seus continguts, assumint el paper de servidor. Les principals aplicacions són [[eMule]] i [[Kazaa]]. La major part dels fitxers intercanviats a les xarxes P2P són els vídeos (61,44%) i a molta distància els diversos formats d'àudio.<ref>{{ref-web|cognom=Delahunty |nom=James |url=http://www.afterdawn.com/news/article.cfm/2005/08/11/cachelogic_released_p2p_file_format_study|consulta=19 desembre 2014 |títol=CacheLogic released P2P file format study|obra=AfterDawn|data=10 d'agost de 2005}}</ref> Gairebé el 47% són vídeos Microsoft, i el 65% dels fitxers d'àudio ho són en format [[MP3]].
La major part dels fitxers intercanviats a les xarxes P2P són els vídeos (61,44%) i a molta distància els diversos formats d'àudio.<ref>{{ref-web|cognom=Delahunty|nom=James|url=http://www.afterdawn.com/news/article.cfm/2005/08/11/cachelogic_released_p2p_file_format_study|consulta=19 desembre 2014|títol=CacheLogic released P2P file format study|obra=AfterDawn|data=10 d'agost de 2005}}</ref> Gairebé el 47% són vídeos Microsoft, i el 65% dels fitxers d'àudio ho són en format [[MP3]].
 
==== Blogs ====
Linha 722 ⟶ 720:
 
== L'obertura dels països a les TIC ==
{{principal|Índexíndex de l'estat de les xarxes}}
Cada any, el [[Fòrum econòmic mundial]] publica l’''[[Índex de l'estat de les xarxes]] (Networked Readiness Index)'', un índex definit en funció del lloc, l'ús i el benefici que en pot treure un país de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions. Aquest índex té en compte més d'un centenar de països (122 el 2006-2007) i permet establir una classificació mundial.
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologies_de_la_informació_i_la_comunicació»